La conversa amb el crític i comissari Valentín Roma, autor de Rostros (editorial Periférica, 2012), sobre l’assaig De cómo Nueva York robó la idea de arte moderno de Serge Guilbaut, va ser un recorregut per tot un seguit de fets històrics i d’idees fonamentals per entendre les arts visuals del segle XX.
El llibre de Guilbaut, publicat als anys 80 als EEUU i traduït fa cinc anys pel MACBA, arrel de l’exposició “Sota la bomba”, estudia com es va configurar una xarxa de creadors (com Motherwell, Rothko o Pollock) i de crítics, en el context polític convuls de mitjans del segle passat, que va aprofitar la desgràcia europea per inventar un art genuïnament americà i, alhora, amb projecció internacional. Modern.
Roma va analitzar les conseqüències: la relació de l’expressionisme abstracte amb Warhol i el pop. I els paral·lelismes possibles, pel que fa al treball amb el trauma històric, entre la reacció a la guerra mundial i la bomba atòmica i la reacció artística a l’11-S. Picasso va aparèixer com a centre del mapa de Guilbaut, perquè va ser ell qui, involuntàriament, va crear el sistema comercial de l’art entre França i els Estats Units, que el teòric francès analitza amb precisió. “Amb Picasso canvia el sistema del mercat de l’art a EEUU”, indicà Roma, “el sistema actual de l’art, en clau econòmica, prové de Picasso. Una idea molt estesa en art contemporani és que amb Duchamp comença un nou règim en l’art, amb la percepció o idea que tothom pot ser artista i, que amb Picasso, neix la idea de l’artista geni. Amb l’exposició de Pedro G. Romero, que es vincula a aquest llibre, es vol invertir aquest concepte, sobretot a través de l’economia”.
La propera sessió serà sobre Ubú rei, d’Alfred Jarry, de manera que anirem encara més enrere, a les arrels (radicals) del segle XX.
Jordi Carrión
Enllaços relacionats
Leave a Reply