De sempre m’han agradat els llibres amb imatges. Quan era petita passava força tardes asseguda al sofà fullejant algun dels pocs llibres amb fotografies que hi havia a casa. Anys més tard, vaig treballar fent d’editora d’una col·lecció de llibres d’història —també il·lustrats— i el meu cap d’aleshores ens deia que calia que les combinacions d’imatges parlessin per elles mateixes.
Versións provisional i definitiva d’una de les pàgines del núm. 2 de la col·lecció Focus “Picasso 1936. Empremptes d’una exposició”
Encara ara m’encanto passant fulls i tractant de trobar un fil a qualsevol llibre amb fotografies que tingui entre les mans. Potser per això segueixo entestant-me també a creure que cada edició nova que fem al museu ha de poder ser vista com una mena de narració.
Assolir aquest objectiu no sempre és fàcil. Quan fem els catàlegs d’exposicions de gran format sabem que estem construint una peça única; els encerts i els errors de cadascuna ens ajuden a millorar la següent. Però quan es tracta d’una col·lecció de llibres el repte és més gran, perquè les pautes de la maqueta base no es poden canviar. I aquest és el cas de la col·lecció Focus, que va ser pensada per deixar testimoni de les exposicions de petit format que el museu es proposava fer al voltant de peces dels seus fons.
Portada del núm. 2 de la col·lecció Focus
La feina de disseny la vam encarregar a Edicions de l’Eixample, que va crear una maqueta magnífica que respon perfectament a les característiques del projecte. Les dimensions, el paper, les caixes de text, la tipografia, l’estructura interna de dues parts ben diferenciades (text i imatges) i la sobrecoberta il·lustrada considerem que són un encert.
Esbós a mà d’una de les pàgines de la publicació
El primer número, “Ciència i Caritat al descobert”, ens va permetre fixar moltes de les pautes gràfiques de la col·lecció, perquè malgrat que l’estructura estava ben definida, cada idea nova que sorgia mentre anàvem fent la maqueta ens plantejava reptes i preguntes.
El segon número, “Picasso 1936. Empremtes d’una exposició”, ha estat especialment complicat. A més a més de treballar amb un material gràfic molt diferent, hem hagut d’encabir en un suport estàtic una història en la qual intervenien múltiples elements dinàmics. La tecnologia emprada a l’exposició, pura interconectivitat, ha presentat al públic d’una forma molt més exhaustiva totes aquestes peces, però nosaltres, “atrapats” en el paper, hem hagut de rumiar molt el contingut de cada doble pàgina per ser capaços d’aconseguir un resultat equiparable.
Versións provisional i definitiva de les pàgines del núm. 2 de la col·lecció Focus
Si muntar una maqueta és sempre com jugar amb un trencaclosques del qual ningú et dóna la imatge final a aconseguir, en aquest cas, construir-la ha estat, més que mai, enrevessat. Els dissenyadors han hagut de fer atractiu visualment allò que d’entrada no ho semblava (retalls de fulls de premsa, fragments de documents…) i construir una seqüència entenedora. Ells han assajat ordres d’imatges alternatius, han combinat els blancs, han encabit els peus de fotografies i han tractat d’establir un ritme atractiu. Volíem que el lector pacient fos capaç d’anar passant cada pàgina i sentir el desig de llegir els documents que li hem presentat i, poc a poc, pogués anar veient com es va arribar a muntar l’exposició del 1936.
Hauria estat més fàcil fer un llibre digital enriquit? Realment hem pogut explicar als lectors els lligams entre els diferents actors i elements conceptuals que expliquen l’exposició de Picasso del 1936? Són preguntes que jo personalment em continuo fent.
Versións provisional i definitiva de les pàgines del núm. 2 de la col·lecció Focus
Immersos ja en la preparació del proper número de la col·lecció, les dificultats són unes altres, però seguim treballant per resoldre aquest nou trencaclosques que ben aviat tindreu l’oportunitat de descobrir.
Marta Jové
Publicacions
Leave a Reply