El Blog

Com està afectant el canvi social i tecnològic a l’aprenentatge? Com podem des dels museus i centres patrimonials actuar per oferir o coproduir recursos educatius en línia inspiradors i amb sentit per a diferents públics? Sobre això i molt més versa la tesi doctoral de Janine Sprünker, a qui hem demanat de fer una síntesi per compartir al nostre blog. La tesi ha estat qualificada amb un merescut “summa cum laude”. Felicitats, Janine i gràcies per condensar aquí anys de recerca i centenars de fulls!

El dia 1 de juliol vaig defensar la tesi titulada “Educació patrimonial mitjançant recursos educatius en línia amb contingut de patrimoni cultural i xarxes d’aprenentatge” a la UOC. Abans d’intentar resumir la tesi :-), voldria agrair al Museu Picasso de Barcelona i a la Conxa Rodà per convidar-me a escriure aquest post i tenir la oportunitat de compartir amb vosaltres alguns de les conclusions i una de les preguntes de recerca que ens repten de nou.

Aquesta tesi doctoral vol aportar coneixement a l’àmbit del patrimoni i, concretament, a l’àmbit de l’educació patrimonial. Vàrem decidir emprar la investigació-acció (Reason; Bradbury, 2008:4) i dur a terme una experimentació en el marc territorial català on s‘integressin gestors culturals, professorat, alumnat d‘ESO i coordinadora en una mateixa plataforma d‘aprenentatge virtual, com a coproductors de recursos educatius en línia de patrimoni cultural. Amb dues línies d’acció:

– crear i dinamitzar xarxes d’aprenentatge que integraven els diferents actors anteriorment anomenats, per tal d’observar quins processos d’ensenyament i aprenentatge generaven i si es definien criteris de qualitat d’educació patrimonial

– comparar la manera d’integrar el patrimoni cultural en el currículum i com l’alumnat assumia el coneixement sobre el patrimoni mitjançant l’ús de recursos educatius en línia de patrimoni cultural i la creació de recursos educatius en línia de patrimoni cultural.

Exemple d’objectes digitals creats per l’alumnat

Hem pogut analitzar a partir de les pràctiques de tres casos realitzades en la investigació-acció que l’alumnat pot adquirir uns determinats coneixements i habilitats mitjançant l’ús i la creació d’un objecte digital que pugui oferir una institució cultural mitjançant la seva web, però l’activitat ha de venir pautada si la institució cultural desitja assolir uns determinats objectius. Les activitats que poden implicar l’ús i la creació d’objectes digitals han de venir recolzades per unes pautes i/o una interacció social on cal dir que la intervenció d’un gestor cultural o educador és important perquè mobilitza uns determinats continguts vinculats al patrimoni i continguts d’objectius curriculars que no es poden treballar en altres activitats.

Per tant, i entre altres aspectes, per tal que l’alumnat pugui participar activament en les decisions de la defensa del patrimoni, cal que assoleixi progressivament uns determinats coneixements i habilitats i, en conseqüència, suposin una adquisició de competències bàsiques o claus (Lauret; Marie, 2010). Hem elaborat una pauta per a desenvolupar una educació patrimonial mitjançant les xarxes d’aprenentatge i recursos educatius en línia amb contingut de patrimoni cultural, la qual inclou una taxonomia que comença amb la categoria “conèixer, recordar i memoritzar” i finalitza amb la de “crear” i, d’altra banda aquesta guia també preveu aspectes com per exemple de quina manera podem crear unes xarxes d’aprenentatge i la planificació conjunta que inclou aspectes a tenir en compte a l’hora elaborar una programació.

Exemple d’objectes digitals creats per l’alumnat

I ara què? Actualment, estem advertint que està quedant enrere només promocionar les activitats d’una institució cultural mitjançant la seva pàgina web o les xarxes socials, etc., ara hem de cercar de quina manera inspirar o educar diferents tipus de públic. L’aprenentatge mitjançant Internet és l’aspecte més demanat per les persones que varen participar en l’enquesta d’Arts Council England (2010). Els enquestats de l’informe Digital audiences: engagement with arts and culture online (Arts Council England, 2010) declaren que empren regularment, i cada vegada més, contingut en línia per incrementar el seu coneixement sobre un tema d’interès, cosa que els aporta un major plaer i un major aprofundiment en la seva implicació envers les arts i la cultura. A més, hem constatat que l’alumnat que va participar en la investigació, estava  interessat o disposat a participar en el projecte educatiu, a conèixer i a aprendre sobre el patrimoni i les eines tecnològiques. L’alumnat valorava l’experiència i volia visitar la institució cultural. Veiem que hem de deixar de pensar que els materials i les activitats del web són un motiu per no realitzar la visita a la institució cultural, més aviat motiven i/o promouen l’interès de l’alumnat per realitzar una visita in situ.

Hi ha casos, informes i encontres professionals que permeten advertir que avui l’educació patrimonial mitjançant Internet desperta molt d’interès i, si sumem els resultats obtinguts en aquesta recerca, tenim arguments per dir que és hora de planificar, executar i avaluar la funció educativa del museu per Internet on la figura del gestor cultural com a educador o l’educador és rellevant. I ara ens toca preguntar-nos: Quin rol i quines funcions desenvolupa(rà) el gestor cultural com a educador i/o l’educador en una comunitat virtual o en les xarxes socials?

“The abundance of resources and relationships offered by open content repositories and social networks is challenging museum professionals to revisit their roles as educators.” (Marcus Institute for Digital Education in the Arts, 2010).

Janine Sprünker Cardó
UOC, Universitat Oberta de Catalunya