El Blog

Fàcil: la filosofia de posar continguts i eines a l’abast dels usuaris. El museu té la col·lecció i l’objectiu d’estendre’n el coneixement i gaudi al màxim nombre d’usuaris. Europeana té la plataforma que integra 19 milions d’objectes patrimonials i comparteix l’objectiu amb el museu. Els desenvolupadors experts disposen del coneixement i el talent per fer “jugar” les dades i extreure’n aplicatius en obert a l’abast del públic.

Aquesta feliç triangulació has estat el brou de cultiu òptim per fer de la trobada Hackathon a Barcelona un èxit de convocatòria i de prototips proposats. Convidats per Europeana, els programadors de Catalunya, resta de l’estat espanyol, França, Itàlia i Holanda han treballat intensament al llarg d’un dia i mig i han elaborat 17 projectes. El marc? La futura biblioteca del nou Centre de Coneixement i Recerca del Museu Picasso, un espai ampli, lluminós, amb un gran finestral sobre la plaça Sabartés. Un entorn òptim per l’exploració i la creació de coneixement.

Foto: Kippelboy, CC-BY-SA-3.0, via Wikimedia Commons

Els temes sobre els que desenvolupar aplicatius que Europeana ha proposat als programadors han estat, entre d’altres:

– Going mobile: aplicatius que portin Europeana als dispositius mòbils

– Multilingual: aplicatius que facilitin mash-ups per proveir traduccions o crear etiquetes multilingües a les metadades d’Europeana

– Going social: aplicatius per portar les metadades d’Europeana a les xarxes socials

– Data visualization: combinar les dades per mostrar els diferents tipus de contingut a Europeana

L’esforç, a més, tenia premi. S’ha atorgat un premi a la millor aplicació en tres categories decidits per un jurat i un quart premi decidit per votació dels propis participants. Els projectes guanyadors han estat els següents:

– Innovació: premi compartit per als projectes “Colour Art Bits” (de Sergio Manuel Galán i Víctor Manuel Díaz), aplicació que analitza els colors bàsics que fan servir els artistes al llarg de la seva trajectòria pictòrica, i “Colour chronology” (de Bert Balcaen), que permet veure la biblioteca d’obres de cada artista ordenada per anys d’una manera molt gràfica.

– Commercial potencial: “Europeana Layer App” (de David A. Lareo): aplicació mòbil que combina la geolocalització amb les bases de dades d’Europeana per mostrar les obres d’art o contingut cultural proper mitjançant la càmera del smartphone, amb un sistema de realitat augmentada.

– Social Impact: al projecte “Timebook” (de Luca Chiarandini i Eduardo Graells), una mena de  “Facebook” per personatges històrics. L’app integra contingut d’Europeana i DBpedia i ho presenta en format “Facebook”. Així sabem els amics que va poder conèixer o que el van influenciar, al seu mur es poden llegir citacions reals, extretes de WikiQuote. Aquesta aplicació, a més, ha estat la guanyadora del premi per votació de la resta de desenvolupadors i el projecte seleccionat per Eurpeana d’entre els de Barcelona per a ser premiat a la Digital Agenda Assembly de Brussel·les.

Luca Chiarandini i Eduardo Graells rebent al Museu Picasso el premi pel prototip “Timebook”, com a millor aplicació d’impacte social. Foto: Anna Guarro

Quins beneficis immediats n’hem extret Europeana – Museu Picasso – programadors de tot plegat? Doncs se m’acut com a mínim una idea central per a cadascun:

1. Difusió / Europeana: Europeana haurà aconseguit un major coneixement del seu patrimoni digital. A través de la difusió que se n’ha fet a les xarxes, especialment per Twitter (#hack4europe) i a blogs, així com el ressò que se n’han fet els mitjans de comunicació, molta gent, professionals de museus inclosos, han descobert una mina patrimonial. Fins i tot és possible que alguns centres – biblioteques, museus, arxius– es plantegin d’integrar les seves dades a Europeana.

2. Estratègia digital / Museu Picasso: el museus ha seguit posicionant-se com a agent actiu d’innovació i d’estratègia digital d’abast social. Una trajectòria que va començar amb la renovació i ampliació dels serveis web, va tenir el seu creixement natural a les xarxes socials  i continua amb la implicació amb Wikipèdia – xarxa de coneixement lliure per definició – i amb estratègies de proximitat. Com diu el nostre director, Pepe Serra, “Les iniciatives digitals ja no són una opció, són estratègia del museu. Els museus i les institucions culturals hauríem de potenciar les nostres col·leccions online basades en el més alt rigor acadèmic però amb una vocació universal, tractant d’arribar al màxim nombre de persones”.

3. Networking (i diversió) / programadors: els programadors han estat convidats per fer allò que millor saben fer I que els apassiona, han conegut altres projectes i altres desenvolupadors, a banda d’un reconeixement a la seva feina.

Les dades hi són. Cal obertura d’accés (Open data, programari lliure). Cal imaginació i habilitats per crear noves connexions, oferir noves utilitats i produir nou coneixement.

Una excel·lent ressenya sobre les aplicacions creades durant la Hackathon a Barcelona l’ha fet @janquim al 3cat24 “Hackers” reunits a Barcelona creen 17 aplicacions per acostar els continguts culturals als ciutadans d’Europa i també la Laia Reventós a El País ‘Hackers’ al servicio de la cultura europea.

Conxa Rodà
Gestió de Projectes

Enllaços relacionats:

Més imatges a: http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Hack4Europe_Barcelona

Resultats de Hack4euope per David Haskiya

Altres articles:

“Hackers” europeus creen a Barcelona aplicacions amb les dades del patrimoni digital que ofereix Europeana per Janquim

Hack4europe! per Milena Popova

Ressenyes de les altres 3 Hackathons simultànies a Europa:

A Estocolm: Hack the cultural heritage! Hack4Europe in Sweden, per Åke Nygren

A Poznan: Hack4Europe! 2011 in Pozna?: prizes were granted! per Kinga Jurga

A Londres: Hack4Europe London, by your oEmbedded reporter, una visió molt personal de Jeremy Ottevanger