El Blog

És amb molta satisfacció que publiquem l’article i el projecte sobre Picasso 2.0 que ha estat la matèria de recerca que vam proposar a la Jacqueline per al seu projecte final de màster. La nostra proposta era doble: una part que fos una mena d'”auditoria” sobre la presència del museu a les xarxes i una altra part que fos propositiva de millores a fer-hi. El resultat ha superat àmpliament les expectatives. Com era d’esperar, el treball va obtenir la màxima qualificació del tribunal.

Gràcies, Jacqueline per tan bona feina i felicitats!

Conxa Rodà

Fa uns mesos vaig fer les pràctiques de Màster de Gestió del Patrimoni Cultural al Museu Picasso Barcelona combinant l’estada amb l’elaboració del meu projecte final, Un museu sense parets. La dinamització del Museu Picasso Barcelona a través de la web 2.0.

L’objectiu principal del treball era analitzar l’entorn 2.0 que s’havia estrenat sis mesos enrere i proposar accions per millorar-lo. Això no hauria estat possible sense l’actitud positiva del museu, la seva voluntat de seguir millorant i l’acceptació de possibles critiques i propostes. Voldria compartir les conclusions principals d’aquesta anàlisi. El treball sencer, així com un resum executiu i la seva presentació estan disponibles a Slideshare.

Portada del projecte

Quins són els resultats de l’anàlisi?

Primer de tot, crec que l’aspecte més rellevant és que el museu té una veritable estratègia 2.0. Hi ha pocs museus a Europa que tenen una tal visió estratègica i que, si la tenen, l’estan implementant amb organització i rigor. L’enfocament global de la qüestió ha estat una peça important de l’èxit.

La presència del Museu a la web 2.0 és més extensa i consolidada que en altres museus del mateix tipus. Comparat amb alguns museus monogràfics d’altres artistes (Van Gogh Museum Amsterdam, Magritte Museum Brussels, Munch Museum Oslo i Musée Rodin Paris) i els altres museus Picasso, el museu es posiciona com a líder. Aquest lideratge, però, és relatiu, ja que el Museu forma part d’altres entorns, virtuals i físics, locals (museus d’art a Barcelona) o globals (museus de referència en l’àmbit 2.0).

Fruit de l’estratègia global, el plantejament és molt coherent i la presència 2.0 és bona amb un alt nivell de contribucions i interaccions. Analitzant totes les xarxes en detall, he constatat que algunes serveixen més aviat de centre de recursos generats directament pel museu, tals com el blog, Flickr, Youtube, Delicious i Slideshare, i d’altres serveixen sobretot com a canals de difusió, com ara Facebook i Twitter. També he observat que, curiosament, l’augment dels fans no genera un augment proporcional d’interaccions.

Entre totes les xarxes analitzades, el blog és clau: serveix d’eina de difusió, espai de debat i motor de creació de continguts. És com el cor de tot el 2.0: fa de motor principal per generar continguts i al mateix temps n’és un difusor important. A més, el blog agrega totes les altres xarxes amb widges i enllaços, cosa que permet una bona visualització del Picasso 2.0.

El que trobava a faltar, entre altres coses, són més fotos i vídeos i de millor qualitat a Flickr i Youtube (tot i que és un aspecte que ara ha millorat) i el poc dinamisme de xarxes tal com Slideshare i Delicious. A més, no s’ha de perdre de vista que el 2.0 forma part d’un conjunt més gran que és la comunicació del museu. La dinamització va, doncs, més enllà del 2.0: ha d’haver-hi una coherència entre tots els canals de comunicació. En el cas del Museu Picasso Barcelona, aquesta coherència encara no és òptima, ja que la comunicació més aviat tradicional, offline, i la que es fa online haurien d’estar més ben connectades. Els canals de difusió digitals, però, estant ben referenciats i enllaçats entre ells.

Quines propostes hi ha?

El projecte suggereix tot un ventall de millores començant per la consolidació de les xarxes existents (afegir-hi més continguts, fomentar el debat, etc). En paral·lel es poden afegir més eines i activitats, tal com l’etiquetatge social, el podcasting, una aula virtual o bé publicar comentaris electrònics dels usuaris en directe al museu, etc. El projecte és, en aquest punt concret, una carta als Reis, ja que el museu actualment no disposa de prou recursos per implementar totes les propostes simultàniament.

Un tema molt abundant és l’avaluació del 2.0. Els museus han de saber si la seva implicació en la web 2.0 té èxit, però com pot saber-ho? La finalitat d’un museu és conservar el patrimoni, exposar-lo i fer recerca. El valor és inquantificable i difícilment mesurable. Per avaluar el seu 2.0, un museu ha de saber què vol valorar i com ho fa, fent una llista dels indicadors i després buscant les eines d’avaluació apropiades. La regularitat de les avaluacions és important per poder detectar tendències. El projecte proposa una plantilla amb indicadors i eines d’avaluació corresponents.

Algunes conclusions útils per a altres institucions

Els resultats del treball també poden servir com exemple per a altres museus que desitgen iniciar-se en el món del 2.0 o millorar la seva presència. Alguns conceptes claus:

• El museu ha d’acceptar el visitant com a “equal partner”. La voluntat d’entrar en diàleg amb ells i d’acceptar continguts nous per part dels visitants ha de ser honest i real.
• Val la pena planificar en clau estratègia, és a dir tractar el 2.0, i millor encara tota la comunicació, com a conjunt.
• Això inclou la valoració de la situació de la institució, és a dir les seves necessitats específiques i també les seves possibilitats (recursos financers i humans).
• El museu ha de ser capaç de generar nous continguts que siguin interessants pels usuaris.
• És important implicar tot l’equip del museu en el 2.0. Parlem de “la dinamització interna”.
• S’han d’avaluar les accions de manera regular i treure’n conclusions.

Aplicant conceptes com aquests (i molt més!), el Museu Picasso Barcelona ha esdevingut un dels referents a l’Europa continental pel que fa a l’ús de la web 2.0. Un museu punter, innovador, que trenca amb esquemes establerts i busca estendre els seus límits més enllà dels seus murs. Són, sens dubte, característiques que haurien agradat al mateix Picasso. Imaginem-nos, doncs, com Picasso hauria pintat el seu museu sense parets!

Jacqueline Glarner

Quines experiències heu tingut en l’ús i el foment de les xarxes socials en les vostres institucions?

Teniu alguns conceptes clau, dos and don’ts, per compartir?