Ja fa dos anys que col·laborem amb l’Hospital de Sant Joan de Déu, a través del departament de voluntaris, i ens agradaria pensar que hem pogut aportar alguna cosa als nens i nenes que han estat participant al llarg d’aquest temps a les activitats que els hem ofert. Cadascú viu la realitat d’un hospital d’una manera diferent, però no hem d’oblidar que els nens són nens i necessiten esbargir-se, desconnectar, riure, jugar i disposar d’un espai per a ells.
Un dels projectes en el qual hem tingut l’oportunitat de participar és el concurs de dibuix que convoquen anualment des de fa 30 anys -aviat és dit!- per celebrar la festivitat de Sant Joan de Déu. Cada any es realitza un mural que es penja al vestíbul principal, on es planteja el tema del concurs (el retrat, la ciutat, la família, etc.).
El museu va adquirir el compromís d’encarregar el mural a un artista o il·lustrador diferent a cada edició; l’any passat se li va demanar al Miguel Gallardo i aquest any al Philip Stanton, dos estils molt diferents d’il·lustració, però que ens semblava molt interessant precisament per la riquesa que pot aportar.
El Philip va dedicar diferents sessions a la realització del mural, al mateix vestíbul, enmig del trànsit de nens, familiars i personal de l’hospital, que s’anaven parant per veure com progressava, tot contrastant opinions. El tema que ens va proposar amb el seu mural va ser el del circ.
El concurs consta d’un jurat que premia els millors dibuixos. Al voltant de la Festa de Sant Joan de Déu (8 de març) s’anuncien els guanyadors i se celebra amb tothom. En aquesta festa, a més de lliurar els premis, hi participen també els Bombers de Barcelona, que comparteixen sant patró amb l’Hospital, oferint als nens una actuació plena de bon humor i encant que fa riure a tots.
Concurs 2010
Els resultats del concurs han estat sorprenents, amb molta participació, i aquest passat 14 de març es va fer el lliurament de premis. Creieu-me, si d’aquests artistes depèn tenim el futur del món de l’art assegurat! És impressionant la qualitat dels dibuixos. És fascinant veure els colors, línies, les múltiples perspectives, el traç, la llibertat. Commou veure a través del dibuix com es comuniquen i expressen, la capacitat que tenen de superar-se constantment i, en definitiva, la lectura que fan de la vida. Tota una lliçó pels adults, una vegada més.
Marta Iglesias
Programes Públics
Us sembla que el dibuix és una eina de comunicació per a infants i grans?
Enllaços
Leave a Reply