El Blog

El congrés Museums and the Web, del qual ja hem parlat en altres ocasions, ofereix una plataforma privilegiada per debatre sobre l’ús d’Internet i les noves tecnologies en la difusió dels museus i les seves col·leccions. El Museu Picasso de Barcelona hi va participar per primera vegada l’any 2008, quan vam presentar el nou web, i des de 2009 col·laborem al Comitè Internacional de Programa. Gràcies a aquest vincle, aquests dies hem pogut comptar amb la presència al museu dels dos directors del congrés, David Bearman i Jennifer Trant, que van venir a impartir la conferència “Aconseguir una audiència global. Atreure el visitant local”. Aquesta sessió, juntament amb la xerrada i el taller dirigits només uns dies abans per Nina Simon, han permès oferir als professionals catalans una visió àmplia i de primera mà de les propostes més innovadores a nivell mundial en el camp de la participació i dels museus 2.0.

David Bearman i Jennifer Trant van enfocar la conferència des d’un vessant eminentment pràctic, il·lustrant-la amb nombrosos exemples de bones pràctiques de diversos museus d’arreu del món. Els dos directors van remarcar les nombroses virtuts de la presència dels museus a la xarxa. Segons Trant, només el fet de disposar d’una pàgina web ja obliga les institucions a refrescar i renovar sovint la seva imatge, perquè la percepció dels usuaris digitals canvia de manera molt més ràpida que la dels visitants tradicionals. D’altra banda, és evident que Internet ofereix unes magnífiques oportunitats de connexió amb el públic que no es poden desaprofitar. Per això, van instar les institucions a trencar barreres i obrir les portes als usuaris. Un dels missatges centrals de Jennifer Trant resulta molt clar en aquest sentit: “Els museus no poden esperar que la gent vagi a cercar els continguts al seu web. És responsabilitat de les institucions portar les col·leccions allà on es troba i interactua la gent”.

La Sala d’Actes es va omplir per escoltar David Bearman i Jennifer Trant

Els museus han de perdre la por a la participació activa dels internautes, que poden enriquir les col·leccions amb noves dades i interpretacions. Aquesta idea no és tan esbojarrada com pot semblar d’entrada. És evident que sempre hi haurà un decalatge entre la mirada del públic i la visió més especialitzada del conservador i altres experts. En aquest sentit, s’ha pogut constatar que més del 90% de les paraules utilitzades pels usuaris per descriure les peces d’alguns museus no apareixen en les ressenyes que s’incorporen en les col·leccions en línia. Però quan es pregunta als professionals què en pensen de les etiquetes proposades pel públic, en més del 90% dels casos consideren que són termes adequats com a descriptor públic. La contundència d’aquest percentatge demostra que la implicació dels internautes en la generació dels continguts en línia d’un museu pot arribar a ser molt profitosa i enriquidora, sense que es perdi el rigor en la transmissió de les dades.

En la recerca d’una millor interacció amb el públic, fins i tot amb aquell que a priori no està interessat en el nostre museu, David Bearman i Jennifer Trant van presentar diferents eines tecnològiques que poden ajudar a difondre i a fer-ne més atractius els continguts. Entre les diferents propostes, destaca el sistema Museums APIs, que permet que usuaris de fora del museu puguin incrustar legalment continguts del catàleg en línia en les seves pàgines web, de manera similar al que ja es fa, amb molt d’èxit, amb el sistema Google Maps. Altres eines interessants poden ser Open Exhibits, que permet crear la teva pròpia exposició virtual, el gestor de col·leccions Collections Space o la tecnologia de la realitat augmentada. Molts dels nous recursos estan vinculats amb dispositius mòbils, que són un dels canals de comunicació amb un major potencial actualment. El seu desenvolupament, però, encara està a les beceroles. Un altre camp al qual es pot treure encara molt de suc és el dels jocs en línia.

reaching a global audience / engaging the local visitor

View more presentations from j trant.

Bearman i Trant van animar els museus a aprofitar al màxim totes les plataformes de comunicació digital, perquè per molt diferents que siguin no només no competeixen entre elles, sinó que a la xarxa el seu efecte es multiplica. D’altra banda, van constatar que els museus són incapaços de controlar per quins canals es distribueixen les seves dades o com s’interpreten. Aquest fet, més que molestar-nos o obsessionar-nos, ens hauria de servir per estudiar com es difon la informació a Internet, i així aprofitar millor el seu potencial. En aquest sentit, Bearman i Trant van instar els museus a unir esforços i a establir ponts amb projectes globals ja consolidats, com la Viquipèdia.

A mode de conclusió, els dos experts van enumerar quatre estratègies bàsiques que els museus han de tenir en compte si volen situar-se de manera adequada en l’entorn digital:

1. Personalitzar i humanitzar el contacte amb els usuaris.
2. Cercar la col·laboració i la implicació del públic.
3. Avaluar com s’utilitzen els nostres recursos i quin impacte tenen les nostres accions a la xarxa.
4. Desenvolupar eines que ajudin a construir i consolidar una comunitat online per al museu.

David Bearman va constatar que la realitat virtual cada vegada s’integra i s’imbrica més en la nostra realitat física, esborrant-ne totes les fronteres. El desafiament dels museus és saber connectar la realitat de les col·leccions amb la realitat física i virtual del públic.

Martí Casas
En pràctiques al Museu Picasso del màster de Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona

Altres ressenyes de la conferència
3cat24
Archimuse

Vídeo sencer de la conferència

Coneixeu altres bons exemples?
Quins usos de la tecnologia us semblen més indicats per als museus?