El Blog

Trobar fórmules per incentivar la participació activa del públic és encara una assignatura pendent a molts museus. Per als professionals d’aquestes institucions, la presència de Nina Simon a Barcelona constituïa una ocasió excepcional per debatre sobre aquest repte, conèixer les iniciatives impulsades a d’altres països i compartir experiències.

En el taller hi vam participar diferents membres de l’equip del Museu Picasso i també tècnics de diverses institucions culturals de Barcelona i d’altres punts de Catalunya. Per escalfar motors, Nina Simon va començar plantejant alguns dels reptes i riscos a què s’enfronten els museus quan intenten incentivar la participació del públic. La pregunta clau que cal plantejar-se en aquest sentit és: “com poden contribuir els visitants a millorar un projecte museístic?”.

“Estigues segur que realment t’interessa la resposta a la pregunta que formules al visitant”. Aquesta és, segons Nina Simon, una de les qüestions bàsiques que determina l’èxit o el fracàs d’una iniciativa participativa en un museu. El públic percep perfectament si la proposta que se li ofereix és sincera o no. Quan nota que la pregunta no té ni un objectiu ni una finalitat clara, o se li fa simplement perquè toca, s’absté de participar. A partir d’aquesta constatació, es va plantejar una primera activitat als participants al taller: escriure una pregunta per a la qual t’interessa realment trobar una resposta.

Els participants en el taller, després de formular la seva pregunta de manera individual, van anar llegint i responent les que havien proposat els companys

Com han de ser les preguntes dirigides als visitants per tal que siguin realment efectives i generin participació? Nina Simon creu que han d’incloure tres punts:

1. La pregunta ha de ser personal, ha d’interpel·lar directament el visitant.
2. La pregunta ha de ser especulativa, ha d’obligar a imaginar una situació hipotètica.
3. La pregunta s’ha de col·locar en el lloc adequat. Cal situar-la de manera intel·ligent.

A partir d’aquestes tres premisses es va desenvolupar la segona activitat del taller, que va transcórrer a les sales del museu. Els participants, repartits en grups, havien de respondre aquesta qüestió: “Com ubicaries una bona pregunta per fer-la més efectiva per a la interacció, tant a l’interior del museu com online?”. “La clau per saber què has de preguntar és tenir clar quina resposta busques”, ens va recordar la Nina.

L’equip que s’havia situat a la gran sala que aplega les variacions que Picasso va pintar del quadre Las Meninas, va plantejar la pregunta: “Què t’apassiona prou per fer-ne 44 versions diferents?”. El grup proposava que el públic la pogués contestar in situ al museu o també per Internet, enviant les pròpies propostes de variacions a Flickr.

La segona activitat es va desenvolupar a les sales i després es va posar en comú a l’aula

Un segon equip, que havia escollit el quadre gran de Las Meninas, plantejava que el públic reflexionés sobre la dicotomia entre obra autèntica i còpia, entre original i plagi. Com que no havien arribat a formular una pregunta concreta, els altres participants en van proposar algunes: “Com hauria fet jo la còpia?” o “Si fossis Velázquez, què pensaries d’aquesta versió de la teva obra?”.

Un tercer grup, que s’havia mogut per les sales de la primera estada de Picasso a París, no va centrar la pregunta en una obra concreta, sinó en un sector de públic molt determinat: els adolescents que només visiten els museus amb els grups escolars o amb la família. La qüestió plantejada era: “Tornaries al museu per lliure si…?”.

L’equip que havia escollit l’àmbit de la ceràmica va triar el plat Màscara negra, i proposava de fer-ne una reproducció perquè els visitants poguessin manipular-la i respondre la pregunta: “Com utilitzaries aquest objecte?”. Finalment, el grup que s’havia situat en l’àmbit “Barcelona 1899-1900” volia que el públic reflexionés sobre el fet que la major part dels títols de les obres d’aquelles sales no havien estat escollits per l’artista, sinó que havien estat fixats pel museu a posteriori. Per això, a partir de la peça Parella en un pati andalús, proposaven un joc als visitants: “Quin títol donaries tu a aquesta obra?”. També els demanaven que s’imaginessin un diàleg entre les dues figures.

A través d’aquesta sessió de treball, els professionals dels diferents museus vam poder viure en primera persona els diferents condicionants que cal tenir en compte perquè la participació del públic als museus funcioni i sigui útil. Va ser una magnífica oportunitat per conèixer millor la visió i les experiències de la Nina i treure el màxim profit de la seva visita al museu.

Martí Casas
En pràctiques al Museu Picasso del màster de Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona

Cròniques de la conferència de Nina Simon al Picasso
CCCB_Lab
La Magnetica
3cat24

Vídeo sencer de la conferència

Si hi vas ser, com vas viure tu l’activitat?

Si haguessis participat en el taller, quina pregunta haguessis plantejat en la primera activitat? I en la segona?