El dia 1 de setembre ha estat marcat en el món museístic per una iniciativa innovadora impulsada per l’infatigable Jim Richardson, Ask a Curator. Ras i curt: 343 museus de 23 països del món han posat els conservadors a disposició de les preguntes que els usuaris volguessin formular-los via Twitter.
El sol fet d’aquesta xifra de participació ja és rellevant. Però voldria destacar alguns altres factors interessants.
Per als usuaris de museus i/o de Twitter ha suposat tenir a l’abast centenars de museus disposats a satisfer la seva curiositat, a explicar aspectes més desconeguts, a donar el punt de vista d’uns professionals, els conservadors, que per les característiques de la seva feina solen estar poc en contacte directe amb el públic, tant presencial com virtual.
Per als museus ha suposat una difusió extraordinària, ja que al llarg del dia els museus, les seves pràctiques, les seves col·leccions han estat protagonistes en una de les xarxes socials de més abast. El tema #askacurator va ser ahir el “trending topic” mundial, el tema número 1 del dia a Twitter. És aviat dit. Mai els museus havien assolit tanta popularitat virtual.
Ha significat per als centres una actitud d’obertura, accessibilitat i transparència, coherent amb les pràctiques que molts estan desenvolupant a les xarxes socials, però que durant un dia ha arribat a tots els racons de la institució.
Internament, ha suposat també una major conscienciació dins el propi museu de l’abast i ressò de Twitter al món. Per a uns ha estat la descoberta d’una xarxa que desconeixien, per a d’altres el comprendre millor les potencialitats de comunicació, de construir xarxa, de compartir, d’abast. També s’han descobert persones o centres interessants per seguir a Twitter.
En termes de difusió, els museus, a més, han guanyat nombre de followers (seguidors) a Twitter i també a les altres xarxes socials que hagin utilitzat com a plataforma de l’esdeveniment, així com més trànsit a les seves webs oficials.
Per al Museu Picasso la jornada ha estat ben activa i interessant. Hem fet el següent ús de els xarxes socials:
· Twittter: per rebre i respondre tot. En l’idioma en què la pregunta era formulada.
· Blog: per parlar de la iniciativa abans, i després (ara) per fer-ne una valoració.
· Facebook: els dies previs, per difondre l’activitat i durant el dia 1, per ampliar algunes respostes que requerien més espai que els 140 caràcters de Twitter.
Algunes xifres:
· Preguntes adreçades a @museupicasso: 20
· Comentaris i retorns dels usuaris a respostes del museu: 13
· Informacions i preguntes contestades pel museu (se sumen algunes respostes a preguntes formulades genèricament a tots els museus): 28
· Seguidors guanyats: 23 (la mitjana diària sol ser d’uns 10). Total seguidors: 2.185
Algunes de les preguntes rebudes al museu:
· Com sorgeix la d’idea d’una exposició temporal?
· Com influeixen les noves tecnologies a la feina del conservador?
· Es col·labora amb els altres museus Picasso (Màlaga, París)?
· Picasso era amic de poetes (Apollinaire, Max Jacob), va escriure poesia?
· Quin és el repte més difícil per un conservador?
· Quin percentatge d’obres teniu en exposició permanent i a magatzem?
· Quins beneficis té per la institució el treballar a les xarxes socials?
Les respostes, al Twitter del Museu Picasso
I moltes altres qüestions. Ningú, però, no va preguntar: com és que Barcelona té un Museu Picasso?, ens la vam autopreguntar a Twitter, tot enllaçant a la resposta.
Pel que fa a la tecnologia, dues observacions. Primer, lamentar la proliferació de spam (missatges-escombraria) infiltrats. Per neutralitzar-la, a més de denunciar els emissors, es va canviar la paraula clau o hashtag (que serveix per identificar tots els missatges al voltant d’una temàtica) de #askacurator a #askcurators. Després, comentar la ja sabuda manca d’usabilitat que Twitter presenta per a determinades funcions. Per bé que permet identificar dins el mar de missatges els del tema concret que ens interessi i que es puguin veure els tweets que anomenen un museu concret, el recull de pregunta-resposta cal fer-ho manualment (algú té alguna pista?). A més, el corrent de missatges anteriors pot deixar d’estar disponible en qualsevol moment.
Alguns apunts finals:
· Existeix un autèntic interès per part del públic a saber més sobre els museus
· Destaca l’interès per conèixer processos més que resultats: com sorgeix la idea d’una exposició, com se seleccionen els objectes a la permanent, com afecten les tecnologies a la feina del museu, etc.
· Els museus potser no expliquem prou o prou eficaçment la feina que hi fem. Que molt usuaris preguntessin què fa exactament un conservador, un curator, així ho fa pensar
· Havent-hi avui tants canals socials, amb Facebook al capdavant, no deixa de sorprendre l’èxit de participació de la convocatòria: qualsevol dia de l’any, en qualsevol moment, els usuaris poden llançar preguntes i els museus les hem de respondre àgilment.
· El més positiu de la jornada potser és l’encontre: el públic ha trobat uns museus oberts i dialogants i els conservadors han entrat en contacte directe amb el públic (i amb Twitter;).
Agraïm des d’aquí l’interès a tots els participants, als qui vàreu formular preguntes i als qui vareu llegir fluxos de missatges. Gràcies també molt especialment als conservadors i personal tècnic del museu que van estar tot el dia ben amatents i que van formular respostes molt elaborades quan el tema ho requeria: Eduard Vallès, Anna Fàbregas, Isabel Cendoya i Anna Vélez.
Si vàreu participar fent alguna pregunta a qualsevol museu, els organitzadors agrairan si responeu una breu enquesta d’avaluació. Si heu estat un museu participant, aquí teniu la fitxa d’avaluació per a les institucions.
Una propera iniciativa similar, a fer d’aquí uns mesos per espaiar i no saturar l’espai social, podria ser #askadirector 🙂 Potser l’1 de setembre de 2011?
Conxa Rodà
Coordinació de Projectes
Altres valoracions de la jornada:
My thoughts on Ask a Curator, Jim Richardson
Twitter asked, curators answered, Carolina A. Miranda
Ask a Curator II, Soledad Gómez
What We Can Learn from Ask a Curator on Twitter, Melissa Mannon
Us va quedar alguna pregunta per formular? Què més voldríeu saber de museus en general o del Picasso en particular?
setembre 3, 2010
Crec que aquest tipus de xarxes estan permetent que els visitants s’interessin més pels processos creatius de les institucions i empreses. No és un fet aïllat dels museus.
Fent un símil gastronòmic, cada cop més gent vol parlar amb els cuiners, no només amb els cambres, i saber com es cuinen els plats i què porten. Volem saber què mengem.
Canviant de tema, per seguir fils de conversa existeixen diverses aplicacions sobre Twitter. Jo faig servir Hootsuite, que agrupa els missatges d’una conversa automàticament i és gratuït. Crec que Tweetdeck també ho fa. La Generalitat també ho fa servir i fa poc va publicar-ne una guia d’ús.
setembre 3, 2010
Gràcies pel comentari, Kippelboy.
Respecte eines, sí q Hootsuite i TweetDeck són superútils per monitoritzar, fer seguiment dels links que tuitegem, etc, però el q no hem sabut trobar és una funcionalitat que permeti visualitzar pregunta-resposta juntes de manera automàtica. Per l’ #askacurator ho hem fet manualment… Seguirem indagant i explorant