Fa pocs dies hem presentat una activitat ben peculiar i única al Museu Picasso: en ocasió de l’exposició “Picasso vs. Rusiñol”, que explora, entre altres aspectes, com ambdós artistes van ser amics del compositor francès Erik Satie (1866-1925), es va presentar al museu la interpretació del repertori íntegre de les seves composicions per a piano.
Ja només amb aquesta premissa es pot deduir que no va ser un concert habitual: un cop recopilades totes les seves composicions, incloses algunes de ben difícils de trobar, la presentació va durar unes sis hores aproximadament!
Fullet del concert | Erik Satie tocant l’harmònium. Santiago Rusiñol, París, 1891 – Llapis sobre paper – 29,1×19,7cm
A més, en consonància amb la visió musical de Satie, es va voler recuperar el seu concepte de música d’ameublement (és a dir, música pensada per acompanyar els espais, no tant per a ser escoltada), per la qual cosa el concert no se celebrava en un auditori, sinó al bell mig de l’exposició, i es podia seguir tot visitant-la. A més d’un piano a les sales, hi havia un segon piano a la planta baixa, on durant les sis hores del concert es va interpretar una selecció de peces que van permetre un veritable ameublement musical dels patis i la sala de la columna. El museu va omplir-se de sons satinians, i durant aquell vespre, l’experiència de passejar pel museu va ser tota una altra cosa, amb l’espai que semblava cobrar vida.
Visitants escoltant la música | Detall tocant el piano
Passejant per l’exposició acompanyada de les melodies hipnòtiques i envolvents, no vaig poder estar-me de retre el meu petit homenatge al compositor davant les obres de Rusiñol on apareix retratat: un moment molt personal de celebració de l’obra d’uns i els altres, i també d’agraïment, en certa manera, pel gaudi que a través dels anys i de les diferents èpoques, encara ens proporcionen.
Alguns dels intèrprets de les peces de Satie
Tot i que el veritable agraïment és per als magnífics col·laboradors que el museu ha trobat en el Conservatori del Liceu, com Benet Casablancas, interlocutor, inspirador i instigador de propostes arriscades i musicalment impecables; Tensy Krismant, que no només va liderar la tasca ingent de recerca de partitures i composicions, sinó que també coordinà tota la tasca musical amb els múltiples intèrprets i a més ens va oferir unes magnífiques interpretacions de diverses peces ell mateix: i per suposat, als intèrprets Alba Ventura, Albert Attenelle, Raimon Garriga, Albert Gallart, Anna Villaescusa, Lucie Croce, Verónica Martínez i Benjamí Santacana, els quals, amb la seva dedicació i sensibilitat, van portar l’obra d’aquest compositor trencador al museu. A tots ells, així com als altres col·laboradors del Conservatori, un molt gran “GRÀCIES!” i les nostres felicitacions per haver fet possible un esdeveniment musical inoblidable.
Tensy Krismant
Anna Guarro
Programes Públics
Leave a Reply