Es diu aviat i és tota una vida. La Margarita Ferrer se’n va del museu i tot l’equip hem volgut acompanyar-la en la festa de comiat. Els companys actuals i molts d’altres moments, de la casa i de fora, del món dels museus i de la fotografia, més la seva família, és clar.
Com a director actual i en nom també de les directores anteriors, vull agrair molt i molt la bona feina feta, la dedicació i l’estima que la Margarita ha bolcat al museu. Com a gest simbòlic em complaurà molt lliurar-li el carnet número 1 del Cercle d’Honor del Museu Picasso. Ella ha estat testimoni i membre actiu de la major part de la vida del centre. Gràcies, Margarita, torna sempre que vulguis a aquesta casa teva.
Pepe Serra
Director
A continuació reproduïm les paraules (en català i castellà) de la Margarita, acompanyades de fotografies de l’acte.
“Ha arribat el dia i la veritat és que em sento molt feliç i emocionada! Certament és un moment decisiu en la meva vida però, a partir d’ara, faré un munt de coses que m’agraden i interessen.
He treballat durant 40 anys al Museu Picasso i malgrat que em sembla que el temps ha passat molt ràpid, quan faig un repàs mental d’aquests anys me n’adono que han passat moltes coses i que, efectivament, ha estat un dens i llarg període.
Tots els companys reunits a la sala de Las Meninas, minuts abans de començar | Pepe i Margarita comentant les dedicatòries de tots els companys
He tingut la sort de viure en primera fila la recuperació de la democràcia, les primeres grans manifestacions, l’arribada de Tarradellas, les primeres eleccions, els Jocs Olímpics i un munt de coses més, però… sobretot, el desenvolupament del Museu Picasso que de la mà de la Maite Ocaña, durant més de 20 anys, ha arribat, pas a pas a convertir-se en un museu de referència mundial.
L’hora dels aplaudiments | La Reyes en acció
Cuando yo entré en marzo del 70, justo había tenido lugar la gran donación de Picasso a la ciudad de Barcelona, lo que propició que mi destino fuera el Museu Picasso. Allí me encontré con Helena Martorell y juntas iniciamos nuestro encuentro con Picasso, primero en el Museu d’Art Modern, en el parc de la Ciutadella; juntas fuimos a recoger las obras de Picasso a la casa de su hermana Lola en el Passeig de Gràcia, y su traslado al Museu d’Art de Catalunya donde en “La Nassa” estábamos, todos, encerrados y rodeados de picassos. Allí se restauraban, enmarcaban, catalogaban, fotografiaban y se preparaban para su traslado al ampliado Museu Picasso. De aquella época tengo un maravilloso recuerdo, del Sr. Ainaud, María Julia, de Cecília Vidal, Montserrat Rogent, de María Luisa Sainz de la Maza, de Pradell, Xarrié, Porta, entre otros.
Durante todos estos años hemos trabajado mucho, muchísimo… pero también ¡nos lo hemos pasado estupendamente! Todos hemos contribuido a la formación del Museu Picasso y aunque fuéramos “cuatro gatos”, estábamos llenos de ilusión y formábamos un gran equipo en el que todos teníamos el mismo objetivo y las mismas ilusiones.
Obrint regals, amb la Malén i la Marta. De reportera, la Núria | Fullejant l’àlbum de fotos
Poco a poco fuimos creciendo. Llegó Antonio, después Maite, Malén, Núria, Conchi, Lluís, Ángel, Anna… Sonia. Un poco más tarde Margarida, Manel, Isa, Reyes, Montse, las Martas….
Veo a mis compañeritas del museo, Cristina, Tote, MariEli, Mercè y Rosa Maria. A Pilar Vélez, que te iniciaste en el Museu Picasso. Y a los colaboradores de mi mundo fotográfico, a los que siempre os pedía favores y siempre corriendo y que nunca me habéis fallado: Rosa, Jordi, Ramon, Martí y los nenes Gasull. Muchas gracias a todos.
Amb la Maite Ocaña | No podia faltar l’empanada de la Conchi!
Los años fueron pasando, hasta que a Maite se le ocurrió irse a “la Montaña” y llegó la nueva dirección con nuevos proyectos e ilusiones. Las oficinas quedaron pequeñas y la juventud ha irrumpido en ellas, por eso creo que el relevo me ha llegado en el momento oportuno, ya que como bien dice Pepe, cariñosamente, “pertenezco a la memoria histórica del Museu” y ahora es vuestro momento, os agradezco muy sinceramente vuestra acogida y amistad, pero… no olvidéis que sois unos privilegiados, por poder trabajar en el Museu Picasso.
Moltes gràcies a tots per acompanyar-me en aquest dia tan significatiu per mi. Un petó molt fort.”
Margarita Ferrer
juliol 12, 2010
benvolguda MARGARITA,
Divendres passat varem trobar-nos pel carrer quan sorties del museu i ara volia felicitar-te per la teva \”memòria\” professional, pel treball desenvolupat al museu. Segur que tornarem a coincidir, pel carrer montcada. Molts records i una forta abraçada.
juliol 12, 2010
La Margo té raó. És un privilegi treballar al Museu Picasso, com també és un privilegi haver-la conegut i compartir tantes i tant bones experiències amb ella.