Relat col·lectiu al Facebook del Museu

Fa us dies vam proposar un experiment a través de la xarxa social Facebook: iniciar un relat col·lectiu a partir d’un dels quadres del fons del Museu. Vam proposar el quadre, una primera frase i vam deixar via lliure a la imaginació de la gent per tal que continués el relat. I estem molt contents del resultat! A continuació us posem l’exemple d’un dels relats sense modificacions de contingut ni d’estil sobre el que han escrit els autors. I comença així…

Museu Picasso Barcelona: ¿Os animáis a escribir un breve relato entre tod@s? Os proponemos que continuéis este inicio (basado en la obra de Picasso Azoteas de Barcelona, 1903). Podéis ir añadiendo a lo que cada persona escriba: una palabra, una línea, lo que os inspire. “Se apoyó en la barandilla. Necesitaba pensar. Le daba el aire en la cara,… ”

terrats

Mabel Escribano Usero: El cielo estaba casi a la altura de su mano y la alzó pretendiendo alcanzar la tercera nube de la izquierda…

Sandra Cabrespina: (si conseguia hacerle cosquillas tal vez se rompiese y apareciera el sol)

Anna Guarro: … abajo, en casa, casi no podía respirar. “Aquí se está mejor”, pensó…

Berta Ares: Una imagen se coló entre sus pensamientos. La expresión de aquella vendedora de verduras de la esquina. Una mujer huraña, y sin embargo…

Graciela Picardo Castro: … con un rayo de luz escondido en el fondo de su mirada huidiza. “Hay nubes también tapando el alma de las personas”, se dijo.

Sara Villalba: pero en la suya salio el sol… Barcelona se veia colorida y fresca desde alli y decidió

Alma Pizarro: CAMINAR Y DISFRUTAR CON UNA TENUE SONRISA

Jorgina Puga: Y CASI SIN DARSE CUENTA LLEGÓ A UN HERMOSO JARDÍN,SENTANDOSE EN UNA BANCA CERCA DEL LAGO, A LOS POCOS MINUTOS SINTÍO QUE ALGUIEN ESTABA ATRAS DE EL…

Cristina Kratky Rasiun: Gotas de lluvia caían sobre la Tierra…

Graciela Klinger: y un perfume a tierra mojada embargaba sus pensamientos…

Neus Soler: a pesar de la debil luz que empezaba a abrirse en su alma, se sentía solo

Iratxe Torner: … era como si John Coltrane tocara el saxo sentado en su corazón.

Xavier Konieek Gonzàlez: Y se dijo para sí: “Si entendiesen que lo único que quiero es que me respeten y que no me menosprecien por el color de mi piel o por mi origen, ya que mi corazón és del mismo color que el de ellos y mi amor por los demas continua cuando desfallece el suyo”.

Maria Galizia Amoraga: La presencia a sus espaldas se hacía cada vez más intensa y al girarse vio la más sincera de las sonrisas. Dedicada exclusivamente para él se mostraba amigable y sincera.

Arte Barcelona: Una anciana con el pelo blanco como la nieve, con tiernas arrugas en sus ojos, le dijo: “has visto, ha llegado la primavera”

Berta Ares: El fuerte sonido de la sirena de la ambulancia no borró la sonrisa ni la fuerza de las palabras.

Juana Victoria Galeano: En el horizonte los picos nevados, las montañas, y el cielo tan azul

Berta Ares: Olía a sal.

Feliç Sant Jordi!

Redacció del Museu

4 Comments
  • Montsehuget Valle
    abril 23, 2010

    a traves delos tejados subía el olor de las cocinas humeantes…a guisos antiguos, azules, tristes como el paisaje.

  • Mar
    abril 26, 2010

    Una altra iniciativa fantàstica i un model d’ús del facebook per part dels museus. Felicitats!

  • Jordi G.
    abril 27, 2010

    és divertit i té + gràcia del q pugui semblar a primera vista. En fareu +?

  • admin
    abril 27, 2010

    Gràcies a tots! La veritat és que va ser un bon experiment. Seguirem innovant.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.


Captcha: *