El Blog

Imagineu que passegeu per una llibreria amb catàlegs d’art sense buscar res de precís. El primer que us crida l’atenció, entre tots els llibres que hi ha, —ja de lluny, fins i tot abans de poder-ne llegir els títols— són les coloraines de les cobertes. Reproduccions d’obres conegudes, detalls intrigants, estils familiars, tipografies indesxifrables… Us acosteu a una taula, prop dels prestatges, i agafeu un catàleg. Sabríeu dir-nos què és el que us ha atret? Què ha fet que agafeu aquest i no un altre? Si la coberta hagués estat diferent, l’hauríeu fullejat igualment? Quan l’heu obert, la impressió que us havia fet la coberta ha quedat confirmada o l’interior us ha decebut?

Nosaltres creiem que en els catàlegs, com en la resta de llibres, la coberta és l’esquer que llancem al lector, el cant de sirena que volem que l’atrapi. Triar-ne una i no una altra no és simplement una qüestió de gust. Posant-ne una de concreta decidim què us volem explicar, què pretenem destacar del que hi ha dins, què pensem que us cridarà l’atenció.

1 Coberta del catàleg de l’exposició Oblidant Velázquez. Las Meninas. Jason Ellams
2 i 3 Altres propostes gràfiques descartades. Jason Ellams

Massa clàssica? Massa críptica? Elegant? Agosarada? Massa òbvia? S’interpretarà bé? Lliga amb la línia del nostre museu? Es veurà passada d’aquí uns anys? Aquestes i moltes altres preguntes ens fem quan estem decidint quina serà la coberta del catàleg en el qual estem treballant.

1 Coberta del catàleg de l’exposció Imatges Secretes. Nino Cabero
2 i 3 Altres propostes gràfiques descartades. Nino Cabero

De vegades aquesta tria s’allarga durant setmanes. En d’altres ocasions hem escollit decididament en la primera reunió. Sovint demanem als dissenyadors que treballen amb nosaltres que ens presentin opcions diferents, que no es limitin a posar en imatge una idea que els hem donat, que s’arrisquin a oferir visions fins i tot contradictòries. Ningú com ells, que porten mesos treballant en el projecte, coneix les possibilitats expressives d’algunes imatges o el poder de la tipografia. Sort en tenim de la seva paciència i professionalitat quan la tria esdevé complicada.

Però la coberta no és només imatge o tipografia. La coberta és quelcom que toquem, és una part fonamental del cos físic del llibre: l’embolcalla, el defineix, n’és el suport. Per tant, el format, els materials que triem, si fem una rústica o una tapa dura, si hi afegim una sobrecoberta o no… com posarem el títol al llom, com serà aquest… si escriurem o no algun text per a la contracoberta… Tot això té un significat precís, vol dir alguna cosa, i és segur que genera moltes i molt diferents sensacions entre els visitants de l’exposició que compren els nostres catàlegs.

Marta Jové
Publicacions

Us sembla que la tria en els dos casos ha estat encertada? Vosaltres quina coberta haguéssiu escollit per a cada exposició?