La darrera passejada de Picasso per Barcelona: 1934

El mes de setembre de 1934, enguany ha fet setanta-cinc anys, Picasso visita Barcelona per darrera vegada(*).

A mitjans d’agost del 34, Picasso amb la seva muller Olga i el seu fill Paulo passen les vacances a Espanya. Després d’un periple per diferents poblacions arriben a Barcelona a principis de setembre.

En el decurs de la seva estada a la ciutat comtal es desplaça a Montjuïc per a visitar el Museu d’Art de Catalunya, que era a punt d’inaugurar-se a l’edifici del Palau Nacional, nascut a l’aixopluc de l’Exposició Internacional del 1929.

 Picasso, l’estiu del 33, ja havia visitat la zona de Montjuïc. En aquesta ocasió, Joaquim Folch i Torres, el director, el convida i li fa la visita acompanyat d’altres membres del museu. Un article memorable, signat per Carles Capdevila, intitulat Picasso al Museu, publicat a la portada de La Publicitat -Barcelona, Dijous 6 de setembre de 1934. Any 56 – Núm. 18.741- se’n fa ressò: “[…] l’home, del Picasso de carn i ossos recorrent les sales del Museu que serà inaugurat d’ací a un mes. Aprofitant la breu estada que Picasso ha fet a Barcelona amb la seva família, la direcció del Museu l’invità a visitar la nova instal·lació del Palau Nacional, on ha estat reunit i disposat ordenadament tot el fons del Museu Municipal, considerablement augmentat amb l’adquisició de la col·lecció Plandiura […]”. L’articulista destaca, entre altres obres, el paisatge urbà de Martí Alsina fet des d’un taller de la desapareguda Riera de Sant Joan on el malagueny, també, havia tingut el seu taller i “La col·lecció de retrats d’En Casas era un recordatori d’antigues amistats i coneixences barcelonines”.

imagen-2

A l’esquerra, coberta del “Diario de Barcelona” del 13 de novembre de 1934, amb la foto de la inauguració del Museu d’Art de Catalunya al Palau Nacional de Montjuïc. A la dreta, article de Carles Capdevila, “Picasso al Museu”, a la coberta de “La Publicitat” del 6 de setembre de 1934.

L’any 34 és un moment especialment agitat des del punt de vista polític i social a l’estat espanyol en general i a Catalunya en particular. A Europa l’auge del feixisme, sobretot a Itàlia i a Alemanya, és preocupant.

És un any complicat en la vida de l’artista. El matrimoni amb Olga fa aigües; està a punt de sortir al mercat les memòries de Fernande Olivier; es clou amb una sentència poc clara el procés que Picasso endega contra Miquel Calvet per abús de confiança al comprar, l’any 1930, una gran quantitat de dibuixos a la seva mare per un preu irrisori i vendre’ls a un preu alt a una galeria parisenca. És ” la pitjor època de la meva vida” dirà Picasso.

Les obres de Picasso semblen transcriure els alts i baixos de l’artista: tant aviat són vigoroses i febrils com assossegades. Més que mai es fan ressò d’aquella frase recollida per Zervos, fruit de les converses amb l’artista a Boisgeloup, l’hivern de 1934-1935: “El pintor pinta com a necessitat urgent de descarregar les seves sensacions i visions”.

La història segueix el seu curs. Picasso continua treballant en el seu taller parisenc després del sojorn barceloní. Res fa pensar a l’artista que aquell setembre del 34, enguany ha fet setanta-cinc anys, havia fet el darrer passeig pels carrers de Barcelona.

Capdevila en aquell article formulava un desig: “Barcelona guardarà entre les dels seus artistes més representatius les obres d’aquest pintor universal. Hauria estat un error i una injustícia excloure’l de la nostra família artística perquè ell no oblida que Barcelona ha estat la pàtria de la seva joventut d’artista, i ha refermat aquest record amb generositats inoblidables. Barcelona desitja correspondre-hi sincerament, i es fa un goig i un honor de dedicar un espai a les obres del gran artista: al costat d’aquestes, però, ens plauria veure augmentada la seva representació amb obres de Picasso present i del que vindrà”; un desig del periodista que avui sabem que és realitat.

Claustre Rafart
Tècnic Superior d’Art i d’Història

(*) Des de la seva partida de Barcelona cap a París l’abril de 1904, Picasso hi havia tornat diverses vegades: 1906, 1909, 1910, 1913 i 1917. A partir d’aquesta data, que se’n tingui constància fins al moment, Picasso hi torna en tres ocasions: l’octubre de 1926, l’agost de 1933 i el setembre de 1934.

9 Comments
  • Jaume Maymó
    desembre 1, 2009

    benvolguda CLAUSTRE,
    Després de seguir els teus estudis sobre Picasso, principalment a través de la revista Serra d’Or, m’ha fet molta il·lusió trobar-te en aquest nou suport de difusió del Museu Picasso de Barcelona. Felicitats pel teu treball i per aquesta nova finestra que s’ens ha obert!

  • Carmen Cazalla
    desembre 2, 2009

    Felicitats Ckaustre!!!S’ha de treballar molt, ser un especialista i tenir molta intuició de la importància d’un article per arribar a conclusions com aquestes.
    Gràcies per ajudar-nos a conéixer una mica més la vida d’una figura tan important per a l’art contemporani com en Picasso.

  • Sandra
    desembre 5, 2009

    Quin article més interessant! Aquesta és la darrera passejada de Picasso per Barcelona. I jo em pregunto si se sap quin és l’últim quadre que va pintar?¿?¿

  • Sandra
    desembre 5, 2009

    Quin article més interessant! Aquesta és la darrera passejada de Picasso per Barcelona. I jo em pregunto si se sap quin és l’últim quadre que va pintar?¿?¿

  • Angela M Pujol
    desembre 8, 2009

    M´ha fet molta il.lusió veure l’article que has fet de Picasso, “La darrera passejada per Barcelona”, penjat al blog. Ets un pou de ciència!! Gràcies per compartir la teva recerca amb els qui són especialistes i amb els qui no ho som. És interessant però, que en llegir articles com el teu, se´ns obri la curiositat de saber més de l’artista. Suposo que ja saps qui m´ha passat l’ enllaç. Enhorabona per la tasca.
    Angela de Solsona

  • Angela M Pujol
    desembre 8, 2009

    M´ha fet molta il.lusió veure l’article que has fet de Picasso, “La darrera passejada per Barcelona”, penjat al blog. Ets un pou de ciència!! Gràcies per compartir la teva recerca amb els qui són especialistes i amb els qui no ho som. És interessant però, que en llegir articles com el teu, se´ns obri la curiositat de saber més de l’artista. Suposo que ja saps qui m´ha passat l’ enllaç. Enhorabona per la tasca.
    Angela de Solsona

  • Albert Fontelles i Ramonet
    desembre 10, 2009

    Moltes felicitats Claustre!
    Un article molt interessant que ensenya a molta gent a valorar el patrimoni que Picasso deixà a la ciutat de Barcelona i als catalans.
    Endavant Claustre amb tasques com aquesta que fan prosperar el país!

  • Museu Picasso
    desembre 10, 2009

    Resposta a Sandra:
    No es coneix amb exactitud la darrera obra que va crear Picasso però sí que sabem, seguint el testimoni de la seva vídua Jacqueline, la darrera pintura sobre la que va treballar.

    Sabem que durant els darrers mesos Picasso es dedicà bàsicament al dibuix però poc abans de morir va treballar en un oli. Es tracta de l’oli “Dona nua ajaguda i cap”, sobre el que Picasso treballà la nit del 7 d’abril del 1973 –morí el dia següent, el dia 8–.

    Es tracta d’una obra de grans dimensions, concretament un oli sobre tela de 130×195cm. Picasso va iniciar aquest oli a Mougins el 25 de maig del 1972 i el va retrobar novament aquell 7 d’abril encara que només per realitzar-hi una petita intervenció. Per tant no es pot afirmar taxativament que fou la darrera obra que “creà” Picasso sinó la darrera sobre la que hi “treballà”. Segons Ingo F. Walther aquella nit “l’artista havia aclarat la seva tonalitat mitjançant un color crema-blanquinós”. Segon Walther, aquesta informació li fou subministrada el maig de 1973 per “un dels organitzadors de l’exposició Picasso 1970-1972, al Palau dels Papes a Avinyó, on es van exhibir les darreres pintures a l’oli de Picasso”. Novament segons Walther, Jacqueline Picasso “confirmà més tard aquella informació”.

    Ref: Carsten-Peter Warncke (Ed.Ingo F.Walther). Pablo Picasso 1881-1973. Volum II (Benedickt Taschen, 1992).

    Eduard Vallès

  • Jaume Maymó
    gener 5, 2010

    Un cop més, felicitats amiga Claustre! Avui, vigilia del dia de reis, he trobat a Documenta la Revista de Catalunya n. 254 amb un altre article teu: “Nova lectura del bestiari de Picasso: el monstre i el cavall”. Tot seguit he pensat amb companys o ex-companys de “Festes” de l’Institut de Cultura que estaran molt contents de llegir-lo (Francesc Fabregat, Xavier Cordomí, Pep Fornés, …, Jordi Pablo). Tots ells han treballat molt per recuperar i difondre les festes i la imatgeria popular. Crec que és molt interessant la referència que fas de l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1902, per una Festa Major especial. A la portada del diari “El Liberal”, del 5 d’octubre de 1902, -que podem veure reproduïda a la Revista-, Picasso ens va deixar el seu testimoni sobre la festa i la ciutat, amb un clar referent també a la seva pintura de llavors o època blava. Molt bé i enhorabona per la publicació d’un més dels teus estudis o treballs.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *