El último paseo de Picasso por Barcelona: 1934

En septiembre de 1934, este año ha hecho setenta y cinco años, Picasso visita Barcelona por última vez (*).

A mediados de agosto del 34, Picasso con su esposa Olga y su hijo Paulo pasan las vacaciones en España. Después de un periplo por diferentes poblaciones llegan a Barcelona a principios de septiembre.

En el transcurso de su estancia en la ciudad condal se desplaza a Montjuïc para visitar el Museu d’Art de Catalunya que estaba a punto de inaugurarse el edificio del Palau Nacional, nacido al amparo de la Exposición Internacional de 1929. Picasso, en el verano del 33, ya había visitado la zona de Montjuïc. En esta ocasión, Joaquim Folch i Torres, el director, le invita y le hace la visita acompañado de otros miembros del museo. Un artículo memorable, firmado por Carles Capdevila, intitulado Picasso al Museu, publicado en la portada de La Publicitat -Barcelona, Jueves 6 de septiembre de 1934. Año 56 – Núm. 18.741- se hizo eco: «[…] el hombre, del Picasso de carne y hueso recorriendo las salas del Museu que será inaugurado dentro de un mes. Aprovechando la breve estancia de Picasso en Barcelona con su familia, la dirección del Museu le invitó a visitar la nueva instalación del Palau Nacional, donde ha sido reunido y dispuesto ordenadamente todo el fondo del Museu Municipal, considerablemente aumentado con la adquisición de la colección Plandiura […]». El articulista destaca, entre otras obras, el paisaje urbano de Martí Alsina hecho desde un taller de la desaparecida Riera de Sant Joan donde el malagueño, también, había tenido su taller y «La colección de retratos de En Casas era un recordatorio de antiguas amistades y amistades barcelonesas».

imagen-2

A la izquierda, cubierta del «Diario de Barcelona» del 13 de noviembre de 1934, con la foto de la inauguración del Musu d’Art de Catalunya en el Palau Nacional de Montjuïc. A la derecha, artículo de Carles Capdevila, «Picasso en el Museu», en la cubierta de «La Publicitat» del 6 de septiembre de 1934.

El año 34 es un momento especialmente agitado desde el punto de vista político y social en el estado español en general y en Cataluña en particular. En Europa el auge del fascismo, sobre todo en Italia y Alemania, es preocupante.

Es un año complicado en la vida del artista. El matrimonio con Olga hace aguas; está a punto de salir al mercado las memorias de Fernande Olivier; concluye con una sentencia poco clara el proceso que Picasso inicia contra Miquel Calvet por abuso de confianza al comprar, en 1930, una gran cantidad de dibujos a su madre por un precio irrisorio y venderlos a un precio alto a una galería parisina. Es «la peor época de mi vida» dirá Picasso.

Las obras de Picasso parecen transcribir los altibajos del artista: tan pronto son vigorosas y febriles como sosegadas. Más que nunca se hacen eco de aquella frase recogida por Zervos, fruto de las conversaciones con el artista en Boisgeloup, el invierno de 1934-1935: «El pintor pinta como necesidad urgente de descargar sus sensaciones y visiones».

La historia sigue su curso. Picasso continúa trabajando en su taller parisino después de la estancia en Barcelona. Nada hace pensar al artista que aquel septiembre del 34, este año ha hecho setenta y cinco años, había hecho el último paseo por las calles de Barcelona.

Capdevila en ese artículo formulaba un deseo: «Barcelona guardará entre las de sus artistas más representativos las obras de este pintor universal. Hubiera sido un error y una injusticia excluirlo de nuestra familia artística porque él no olvida que Barcelona ha sido la patria de su juventud de artista, y ha reafirmado este recuerdo con generosidades inolvidables. Barcelona desea corresponder sinceramente, y es un placer y un honor dedicar un espacio a las obras del gran artista: al lado de éstas, sin embargo, nos gustaría ver aumentada su representación con obras de Picasso presente y de lo que vendrá «; un deseo del periodista que hoy sabemos que es realidad.

Claustre Rafart
Técnico Superior de Arte e Historia

(*) Desde su partida de Barcelona hacia París en abril de 1904, Picasso había vuelto varias veces: 1906, 1909, 1910, 1913 y 1917. A partir de esta fecha, que se tenga constancia hasta el momento, Picasso vuelve en tres ocasiones: en octubre de 1926, en agosto de 1933 y en septiembre de 1934.

0 Comentarios
  • Jaume Maymó
    diciembre 1, 2009

    benvolguda CLAUSTRE,
    Després de seguir els teus estudis sobre Picasso, principalment a través de la revista Serra d’Or, m’ha fet molta il·lusió trobar-te en aquest nou suport de difusió del Museu Picasso de Barcelona. Felicitats pel teu treball i per aquesta nova finestra que s’ens ha obert!

  • Carmen Cazalla
    diciembre 2, 2009

    Felicitats Ckaustre!!!S’ha de treballar molt, ser un especialista i tenir molta intuició de la importància d’un article per arribar a conclusions com aquestes.
    Gràcies per ajudar-nos a conéixer una mica més la vida d’una figura tan important per a l’art contemporani com en Picasso.

  • Sandra
    diciembre 5, 2009

    Quin article més interessant! Aquesta és la darrera passejada de Picasso per Barcelona. I jo em pregunto si se sap quin és l’últim quadre que va pintar?¿?¿

  • Sandra
    diciembre 5, 2009

    Quin article més interessant! Aquesta és la darrera passejada de Picasso per Barcelona. I jo em pregunto si se sap quin és l’últim quadre que va pintar?¿?¿

  • Angela M Pujol
    diciembre 8, 2009

    M´ha fet molta il.lusió veure l’article que has fet de Picasso, “La darrera passejada per Barcelona”, penjat al blog. Ets un pou de ciència!! Gràcies per compartir la teva recerca amb els qui són especialistes i amb els qui no ho som. És interessant però, que en llegir articles com el teu, se´ns obri la curiositat de saber més de l’artista. Suposo que ja saps qui m´ha passat l’ enllaç. Enhorabona per la tasca.
    Angela de Solsona

  • Angela M Pujol
    diciembre 8, 2009

    M´ha fet molta il.lusió veure l’article que has fet de Picasso, “La darrera passejada per Barcelona”, penjat al blog. Ets un pou de ciència!! Gràcies per compartir la teva recerca amb els qui són especialistes i amb els qui no ho som. És interessant però, que en llegir articles com el teu, se´ns obri la curiositat de saber més de l’artista. Suposo que ja saps qui m´ha passat l’ enllaç. Enhorabona per la tasca.
    Angela de Solsona

  • Albert Fontelles i Ramonet
    diciembre 10, 2009

    Moltes felicitats Claustre!
    Un article molt interessant que ensenya a molta gent a valorar el patrimoni que Picasso deixà a la ciutat de Barcelona i als catalans.
    Endavant Claustre amb tasques com aquesta que fan prosperar el país!

  • Museu Picasso
    diciembre 10, 2009

    Resposta a Sandra:
    No es coneix amb exactitud la darrera obra que va crear Picasso però sí que sabem, seguint el testimoni de la seva vídua Jacqueline, la darrera pintura sobre la que va treballar.

    Sabem que durant els darrers mesos Picasso es dedicà bàsicament al dibuix però poc abans de morir va treballar en un oli. Es tracta de l’oli “Dona nua ajaguda i cap”, sobre el que Picasso treballà la nit del 7 d’abril del 1973 –morí el dia següent, el dia 8–.

    Es tracta d’una obra de grans dimensions, concretament un oli sobre tela de 130×195cm. Picasso va iniciar aquest oli a Mougins el 25 de maig del 1972 i el va retrobar novament aquell 7 d’abril encara que només per realitzar-hi una petita intervenció. Per tant no es pot afirmar taxativament que fou la darrera obra que “creà” Picasso sinó la darrera sobre la que hi “treballà”. Segons Ingo F. Walther aquella nit “l’artista havia aclarat la seva tonalitat mitjançant un color crema-blanquinós”. Segon Walther, aquesta informació li fou subministrada el maig de 1973 per “un dels organitzadors de l’exposició Picasso 1970-1972, al Palau dels Papes a Avinyó, on es van exhibir les darreres pintures a l’oli de Picasso”. Novament segons Walther, Jacqueline Picasso “confirmà més tard aquella informació”.

    Ref: Carsten-Peter Warncke (Ed.Ingo F.Walther). Pablo Picasso 1881-1973. Volum II (Benedickt Taschen, 1992).

    Eduard Vallès

  • Jaume Maymó
    enero 5, 2010

    Un cop més, felicitats amiga Claustre! Avui, vigilia del dia de reis, he trobat a Documenta la Revista de Catalunya n. 254 amb un altre article teu: “Nova lectura del bestiari de Picasso: el monstre i el cavall”. Tot seguit he pensat amb companys o ex-companys de “Festes” de l’Institut de Cultura que estaran molt contents de llegir-lo (Francesc Fabregat, Xavier Cordomí, Pep Fornés, …, Jordi Pablo). Tots ells han treballat molt per recuperar i difondre les festes i la imatgeria popular. Crec que és molt interessant la referència que fas de l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1902, per una Festa Major especial. A la portada del diari “El Liberal”, del 5 d’octubre de 1902, -que podem veure reproduïda a la Revista-, Picasso ens va deixar el seu testimoni sobre la festa i la ciutat, amb un clar referent també a la seva pintura de llavors o època blava. Molt bé i enhorabona per la publicació d’un més dels teus estudis o treballs.

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


Captcha: *