Dilluns 9 de novembre, va ser llegida a la Universitat de Barcelona la tesi doctoral “Iconografia picassiana entre 1905 i 1907. Influència de la pintura pompeiana” a càrrec de Conxita Boncompte, i dirigida per la Dra. Lourdes Cirlot.
L’objectiu de la tesi és demostrar la influència de la pintura pompeiana sobre l’obra que realitzà Picasso entre 1905 i 1907. Una influència que es recolza i dialoga amb l’entorn picassià i amb el romànic català a partir de Gósol. Va ser una presentació molt estimulant, que provocarà sens dubte noves vies d’investigació, i ja ha provocat el desig que aquest estudi de més de 700 pàgines pugui tenir una difusió més gran.
És missió impossible resumir el gran cabal de recerca i d’informació visual aportada en la sessió i, per això, hem demanat a l’autora que fos ella mateixa qui ens en fes un breu extracte:
L’origen de la tesi rau en la meva discrepància respecte als models iconogràfics als que, tradicionalment, s’han vinculat algunes de les obres del període. Els nous paràmetres interpretatius que proposo aporten nova llum a l’estudi d’aquesta etapa, així com d’algunes obres realitzades posteriorment (Circ ambulant, 1922), Minotaure cec guiat per nena amb colom, 1934, Rafael i la Fornarina,1968, etc.) o anteriorment (Marc decorat, 1900-1902).
La investigació comença amb el Nu assegut (1905) i acaba amb Les senyoretes del carrer Avinyó (1907), encara que el conjunt al voltant del Nu à la draperie (1907) i de L’ofrena (1908) es trobin, també, sota el mateix àmbit d’influència.
Així, presento l’ascendent pompeià com el fil conductor de les obres d’aquesta etapa. Proposo també una relectura dels tòpics (interès de Picasso per el món del circ o per la ceràmica gosolana) sota els quals han estat interpretats aquests treballs i insisteixo en que la superficialitat dels estudis ha projectat un vel de banalitat sobre les pintures realitzades per Picasso entre 1905 i 1907.
La tesi dedica especial atenció als atributs dels personatges i a la traducció picassiana d’aquests mitjançant objectes quotidians i valora detalls marginats o menyspreats per la historiografia com, per exemple, el porró. La reflexió sobre els valors que aporta el romànic català (a partir de Gósol) en el projecte pompeià de Picasso, atorguen una gran coherència al treball de l’artista malagueny.
La metodologia emprada permet extreure del conjunt elements que fins ara estaven ocults i oferir una interpretació que connecta l’artista amb l’entorn pompeià i els seus valors. La rigorositat del procés analític l’ha conduïda al procés interpretatiu i el mètode estricte seguit m’ha permès obtenir resposta a les preguntes que em feia a l’inici, bàsicament, de quina manera ha incidit la pintura pompeiana en l’obra de Picasso? i havent resolt l’enigma des d’abans de Gósol fins Les senyoretes.
Algunes de les principals descobertes de la tesi són:
– La identificació dels models picassians amb els pompeians, així com l’aplicació a aquestes figures, l’estètica divina del romànic a partir de Gósol.
– Relectura de les natures mortes gosolanes.
– El plantejament de l’evolució cromàtica.
– La importància concedida a l’esoterisme i a l’opi en l’entorn picassià.
– La relació entre el món del circ i el món clàssic.
– La interpretació d’un sistema personal de símbols picassians basat en objectes quotidians.
– La incorporació del romànic a partir de Gósol com a part d’un projecte ideològic al qual aquest estil s’adapta conceptual i formalment.
– La utilització de models romànics barcelonins per Les senyoretes.
Mantinc que el diàleg que sosté Picasso amb la pintura pompeiana entre 1905 i 1907, així com amb el romànic des de Gósol, culmina amb una reflexió profunda al voltant dels valors panhel·lènics en què l’artista se submergeix en Les senyoretes.
La tesi explica i documenta que els models pompeians, i els romànics des de Gósol, són per a Picasso el vehicle per a l’expressió d’un projecte plàstic que va més enllà de la pintura, una recerca que palesa la voluntat de l’artista per recuperar la dimensió sacerdotal de l’art.
Conxita Boncompte
La doctoranda ha inclòs als agraïments una referència al Museu Picasso que “m’han facilitat algunes dades i imatges”.
En aquesta nota de la Universitat de Barcelona La influència de Pompeia en la pintura de Picasso, podeu llegir un altre resum així com detalls dels membres del Tribunal de tesi. Així mateix ja és accessible en línia la tesi sencera.
La tesi ha estat merescudament qualificada d’Excel·lent cum laude. La nostra més cordial enhorabona a la nova doctora!
Lluís Bagunyà
Relacions institucionals
Leave a Reply