Lectura de vacances: el Metropolitan

Molta lectura hi cap durant les vacances. A més d’haver devorat diverses novel·les i altra lectura endarrerida, he tingut la sort d’ensopegar amb dues obres especialment interessants, una de museus i l’altra de xarxes socials, que us proposo compartir. Començarem per la de museus:

Museum. Behind the Scenes at the Metropolitan Museum of Art
Danny Danzinger. Viking, New York. 277 pp.

50 relats en primera persona. Construïts a partir d’entrevistes, ofereixen una àmplia mirada des de dins del museu, aportada pels vigilants, conservadors, mecenes, informadors, bombers, personal de botiga, i pel seu director durant 30 anys, Philippe de Montebello, que afirma amb il·lusió: “I prefer to walk in museums when there are people around […] There are times when you’re looking at something so splendid, your wish is to turn and say to someone “Share with me the beauty of this” (pàg.156). (“M’estimo més passejar pels museus quan hi ha gent per allà […] Hi ha vegades que estàs mirant alguna obra tan esplèndida, que desitges girar-te i dir-li a algú “Comparteix amb mi la bellesa d’això”).

Cada entrevistat relata breument quin ha estat el camí personal i formatiu que l’ha portat fins al Metropolitan, conegut com el Met. Un denominador comú a tots és l’entusiasme per la seva feina i la dedicació a la institució.

lecures_met

I a través del relat de cadascun se’ns van desvetllant interioritats del funcionament d’aquest grandíssim museu, que rep 5 milions de visitants l’any i on treballen 2.500 persones. El complex del Met el formen 20 edificis contigus. Anant pels terrats es pot caminar d’una punta a l’altra, però des de l’accident amb la mort d’un treballador, ara només es pot fer excepcionalment i amb ultra-protecció. Ens assabentem que de neteja es fan 3 torns de 20 persones i que a l’hivern el museu s’embruta especialment quan la gent hi entra des de la neu. Ens parlen de les protestes dels veïns per la quantitat de vapor emès a través de les torres de sortida de l’aire condicionat i pel soroll de les obres freqüents al museu que comencen a les 6 del matí, ara en atenció als veïns, a les 8 (i és que no tot és positiu de viure a la vora d’un gran equipament cultural. Inevitable aquí pensar en les incomoditats per als veïns de l’estret carrer de Montcada per les cues i els grups que vénen a visitar el nostre Museu Picasso).

Es parla de com han canviat les estratègies de comunicació: d’esperar que els periodistes preguntin per tal o qual exposició a una comunicació proactiva, “fins i tot agressiva”, diu el director de comunicació, Harold Holzer.

Sabem de l’amor i l’entusiasme dels conservadors pel seu camp específic, ja siguin tapissos, art islàmic, fotografía, gravats, pintura europea, etc. Molts comenten en detall les seves obres preferides, algun fins i tot expressa que se li fa difícil creure que li paguin per fer allò que li agrada. Una conservadora, de 75 anys, explica que encara no pensa a retirar-se perquè està revisant el catàleg d’objectes de plata i només n’ha fet un terç!

Ens assabentem també de les dificultats per obtenir segons quins préstecs i com ho treballen.

Sobre el propòsit d’exposar art, m’ha semblat significatiu el que diu un conservador: “There is no point in having the art on display if it doesn’t provide connections for people or encourage them to learn more about what they are looking at.” (pàg.130) (“no té sentit tenir art en exposició si no ofereix connexions (context) per a la gent o els anima a aprendre més sobre allò que estan mirant.” És significatiu perquè temps enrere (i no tan enrere) aquesta idea era només patrimoni dels que ens hem dedicat a la comunicació o a l’educació.

Una lectura amena que no solament ens apropa a les interioritats del Met sinó que ens ofereix el costat humà de les persones que hi treballen i l’estimen. I un encert la fórmula d’haver presentat en forma de narració personal les entrevistes, que han estat fetes pel periodista Danny Danziger. Només un contrapunt: el llibre, a la gent de museus, ens deixa una mica amb les ganes de conèixer més detalls sobre com es treballen algunes tasques. Potser una mica menys de detall de les aficions personals dels treballadors i una mica més a fons sobre com s’organitza tot el que fa funcionar un complex museístic com el Met, deixaria el lector més satisfet. O sigui que ens fa venir gana de saber-ne més!

Molt recomanable, la lectura a fons de l’entrevista a The Arts Newspaper amb Thomas Campbell, l’actual director del Metropolitan, on explica les línies principals de la seva actuació per als propers anys.

Queda pendent per un altre dia la lectura d’un llibre anàleg The Museum: Behind the Scenes at the British Museum, 2007, fet per la BBC.

Oops, aquesta ressenya ha estat tan llarga que l’altra l’hauré de condensar. Es tracta de La Revolución Linkedin, de Juanma Roca. Paidós. Barcelona 2009. 218 pp, que porta el suggerent subtítol de “La red profesional del management 2.0 del siglo XXI”. Així com podríem considerar que Facebook és una xarxa social bàsicament personal, Linkedin la podríem definir com a xarxa social professional. L’autor, amb una àmplia trajectòria periodística i docent, va desentrellant els mecanismes i subtilitats d’aquesta xarxa de connexions, de creixement sostingut. Destaca especialment el nodrit estol de citacions, minuciosament documentades, dels millors experts internacionals.

linkedin_llibre

A tall d’exemple, d’entre la multitud de referències, recullo dues perles:

*la reproducció del decàleg de Dan Schwabel, autor de Me 2.0 Build a Powerful Brand, del qual incloc aquí 3 recomanacions:

-centrar-se en el valor social no monetari
-ser un creador o productor de contingut, no només un simple consumidor d’aquest
-tenir mentalitat oberta i de generació d’una àmplia xarxa de connexions..

*la referència al concepte de wikinomia, de Don Tapscott, de la qual els 4 principis són:

-l’apertura
-la interacció entre iguals
-l’ús compartit
-l’actuació global

Linkedin, una xarxa ben útil, a més de per establir connexions, per poder participar a grups de discussió i contribuir a debats. En el camp de museus, per exemple de la multitud de grups que hi ha, jo segueixo MuseumLink, Museum & Art Galleries, Museums In The Digital Age, Museums and the Web, Museum Design. És, juntament amb Twitter, una molt bona manera d’estar al dia, de rebre i alhora aportar, que és, en definitiva, l’essència del 2.0.

Conxa Rodà
Coordinació de Projectes

I tu, recomanaries algun llibre interessant que hagis llegit recentment?

2 Comments
  • Jaume
    octubre 21, 2009

    jo estic llegint The Long Tail. És un concepte molt interessant i vàlid pel 2.0 (i per la “nova economia”; en general)sobre com és important arribar a un públic molt diversificat, no amb un gran producte estrella que compra tothom, sinó amb infinitat de productes més a mida. Dit d’una altra manera: hi ha públic (mercat) per a tot i es tracta de fer una oferta el més diversificada possible.

  • Redacció museu
    octubre 22, 2009

    Ens apuntem la teva recomenació! Realment, la diversificació de públics és un concepte que cal tenir cada vegada més en compte i present per satisfer aquesta pluralitat existent.
    Gràcies Jaume per la teva aportació!

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *