Com ajudar les persones amb ceguesa a veure l’art? Com fer sentir la força de l’expressió artística a les persones amb discapacitat auditiva? Com fer gaudir de l’art a persones amb discapacitat mental?, en definitiva, com facilitar a tots els públics un accés millor als museus i les exposicions? Aquestes i moltes més qüestions han estat objecte d’una jornada molt densa el 26 d’octubre, dedicada a conèixer i debatre línies de treball i experiències dels museus d’art per esdevenir més accessibles. El lloc, la Pedrera. Intervinents i audiència, professionals de museus i representants de diferents col·lectius de discapacitats.
Les conclusions seran presentades a les Jornades Museus: Cultura i bones pràctiques. Accessibilitat i Inclusió que tindran lloc al Museu Marítim de Barcelona del 4 al 6 de novembre. Avancem aquí només un extracte d’algunes de les presentacions fetes.
Era molt esperada la xerrada del MoMA i no va decebre gens. Francesca Rosenberg, Director of Community and Access Programs in Museum of Modern Art’s Department of Education, va fer una exposició clara i completa de les múltiples iniciatives que hi duen a terme, tals com
-programes d’accessibilitat escolar (“Art looking, Art making”)
– “Interpreting MoMA” per a sords, transcripcions dels programes d’àudio
-“Touch Tours”, visites tàctils, edicions en Braille i audioguies amb descripcions visuals per als invidents
-una experiència interessantíssima de “Teleconference Courses”, per a les persones que no poden sortir de casa, on un/a educador/a va conduint per telèfon un curs interactiu d’art
-programes de sensibilització per a estudiants de Medicina
– MoMA Alzheimer’s Project, visites per als malalts i persones que els atenen
Francesca Rosenberg, Director, Community and Access Programs , MoMA. Foto: Robin Holland
Tot això sense oblidar la formació específica als educadors del museu, ja que moltes persones amb discapacitat els han fet saber que l’actitud cap a ells és la principal barrera que es troben a la societat. En paraules de Francesca Rosenberg, “People with disabilities are part of your general public” (la gent amb discapacitats són part del vostre públic general), una veritat tan elemental com ignorada sovint.
Entre les claus d’èxit va assenyalar fer una bona planificació, fer recerca sobre les discapacitats, comptar amb un comitè d’assessorament (Advisory Board), integrat per persones amb i sense discapacitat, fer una difusió àmplia, considerar a fons les condicions d’espai, acústica, horaris, ser flexibles i adaptar l’oferta, avaluar.
Al blog de l’Albert Sierra, sempre encertat, podeu llegir els seus “8 retalls” d’aquesta xerrada. I al blog Artandapart una altra excel·lent ressenya de la sessió del Louvre.
El Museu del Louvre fa també molts anys que desenvolupa iniciatives inclusives que afecten quatre vessants: l’edifici, la museografia, la web i la comunicació. Compta amb un Pla d’Accessibilitat i una auditoria que en fa el seguiment. A més de facilitar l’accessibilitat física als seus espais, notòriament complexa per les dimensions i estructura monumentals de l’edifici, i de proveir de dispositius tàctils, visites comentades en llenguatge de signes, visites teatralitzades amb mim (International Visual Theatre), organitza uns Rencontres, unes trobades dels agents del sector medico-social. Matthieu Decraene, Chargé de développement des publics pour l’accessibilité, va resumir els punts clau en 4 aspectes:
–la posada en pràctica d’una política d’accessibilitat només pot dur-se a terme amb la col·laboració de les persones discapacitades i dels seus representants
– la política d’accessibilitat permet millorar l’accés de tots els visitants i situa les necessitats dels usuaris en el centre de les preocupacions del museu
-es construeix amb el temps i suposa un llarg recorregut on cal constància
-l’accessibilitat és un projecte transversal que ha de mobilitzar tota la institució.
Galeria tàctil al Museu del Louvre. Foto: Cyril Labbé
Ja m’està quedant massa llarg i això que ometo moltes coses interessants! Però no puc deixar d’esmentar les iniciatives locals. Destaca, a molta distància, el projecte “Museu, espai comú d’integració” del MNAC, dins el programa Educ’Art. Teresa González, cap del Departament d’Educació, va fer una excel·lent presentació del programa d’accessibilitat, iniciat fa ja 10 anys. Els principis bàsics són ser accessibles -atenent les discapacitats físiques, cognitives, socials o econòmiques-, procurar una acollida personalitzada, potenciar l’autonomia i estimular la participació i el treball conjunt a tres bandes entre els professionals del museu, els professionals que atenen els discapacitats i els propis destinataris. Recullo aquí només les activitats per als visitants amb discapacitat cognitiva. Totes les visites es complementen amb uns tallers d’expressió creativa, amb els objectius d’ajudar-los a desenvolupar les habilitats cognitives i sensorials, a potenciar les seves habilitats personals i socials a través de la confiança i l’autoestima. Al final del taller, cada participant presenta el seu treball a la resta. Fins diumenge passat s’ha pogut visitar al museu una mostra d’aquests treballs d’expressió.
Tallers per a visitants amb discapacitat cognitiva. MNAC.
La Teresa va acabar la seva intervenció llançant unes qüestions obertes: com passar de dissenyar programes per a discapacitats a dissenyar-los amb els discapacitats? Com podem transferir a les polítiques d’accessibilitat el que hem après del treball amb discapacitats? Com fer que l’accessibilitat estigui al cor de la política del museu i sigui assumida com a responsabilitat de tots el treballadors?
Altres exemples presentats de bones pràctiques van ser el programa “La mirada tàctil“, desenvolupat a museus per la Diputació de Barcelona, el programa “Hablando con la pintura“, adreçat a persones amb discapacitat intel·lectual, desenvolupat per l’Associació Argadini als museus Thyssen-Bornemisza i Reina Sofia, o les experiències de la Pedrera, El Museu Marítim i la Fundació Miró, la gerent de la qual, Dolors Ricart, va posar de relleu que sovint cal lluitar contra la resistència al museu, dels dissenyadors, directors artístics, etc., que fan valer els criteris estètics per damunt dels funcionals, quan el que cal és “fer més universal tant el patrimoni com la manera d’explicar-lo”.
El punt més impactant de la jornada va ser la taula rodona on representants de diferents discapacitats van prendre la paraula. Coincidien en què en els darrers anys s’ha avançat molt i que comencen a ser freqüents els recursos tàctils, audioguies adaptades, etc. La Meritxell Aymerich, cega de naixement i periodista, va expressar molt gràficament que “abans, anar als museus era com si les vitrines estiguessin buides o els quadres en blanc“. La Dolors Ódena, d’un col·lectiu de malalts mentals, diu que per a ella hi ha un abans i un després dels tallers del MNAC, “et preguntes què en sortirà: surten emocions, coneixes materials, creixes en cultura i trenques l’estigma i la por de fer coses normalitzades”.
Entre les demandes: que es comuniqui millor els serveis d’accés dels museus a les oficines de turisme, a la web, etc., que el Braille sigui present als museus, que es tingui en compte no només la utilització del llenguatge de signes sinó altres suports per als sords que es comuniquen oralment, que tots els vídeos siguin sobretitulats, que s’actuï de manera integral a l’edifici, a les activitats, als tallers, que els departaments d’educació preparin materials adequats, que es formalitzin convenis entre els museus i les associacions de discapacitats, que es formi al personal del museu.
I us preguntareu, i al Picasso, què fan? Doncs molt honestament us he de dir que tenim molta feina a fer en tots els aspectes d’accessibilitat, llevat de l’accés físic als espais i a la web. Tot i tractar-se d’un conjunt arquitectònic complicat, format per 5 edificis d’origen medieval, tots els espais del museu són accessibles. I es disposa de cadires de rodes per als visitants que ho requereixin. També la web és accessible i aplica la normativa estàndard WAI (Web Accessibility Initiative) adoptada per la Unió Europea. Ara bé, en la resta de vessants, ho tenim tot per fer. En la nova etapa que hem començat al museu, l’accessibilitat és i serà una de les prioritats.
Esquerre: grup accedint al museu. Dreta: el director atenent un grup de gent gran.
Com es va dir en el Compromís dels 7 museus d’Articket, organitzadors de la jornada, “fer que les persones amb discapacitat gaudeixin dels continguts del museu és un repte i una obligació” i en aquesta direcció treballarem. Millorant l’accés a les persones amb discapacitat estarem millorant l’accés de tots.
Conxa Rodà
Coordinació de projectes
Quines accions et sembla que són més urgents per afavorir l’accessibilitat?
Heu tingut alguna experiència molt dolenta (o molt bona) en accedir als museus?
octubre 29, 2009
La companya Marta Iglesias, d’Activitats, que també hi va assistir, m’envia 6 punts de síntesi. Algun aspecte ja quedava recollit al text però trobo la llista tan ben pensada que la copio aquí:
1.Innovació + imaginació suposarà l’accés al futur a nivell universal.
2.Cal un esforç a conèixer les necessitats de cada grup abans de la visita.
3.Fer recerca sobre accessibilitat i sobre els discapacitats.
4.Incloure els cuidadors en alguns casos, per exemple, malalts d’Alzheimer, quan es creen els programes.
5.Implicar els sectors vinculats, per exemple sanitari, en sessions de formació i avaluació de programes.
6.Afavorir la percepció positiva de la seva realitat.
Gràcies, Marta!
octubre 29, 2009
Totalment d’acor. Vaig trobar la sessió molt suggerent. Des dels museus tenim molta feina per fer, ia feina va més enllà de l’adaptació de les nostres museografies, cal incorporar als nostres plantejaments més profunds i primers la “universalitat” de les nostres propostes i accions.
Gràcies pe l’excel•lent resum dels continguts tractats a la Pedrera.
Quim Vicente
octubre 29, 2009
i Manel Baena, de Premsa, hi afegeix 2 punts més (ja sabia jo que amb això d’intentar comprimir em deixava coses!):
1.s’ha de treballar la individualitat i no pensar sempre en el discapacitat com a grup, tot intentant evitar la discriminació positiva: volen ser tractats com tothom i només que se’ls faciliti les eines per que pugui ser així
2.els recursos utilitzats per assolir aquesta “igualtat” són imprescindibles, també, per a persones que no reben, a priori,la consideració de discapacitats: gent gran, nens petits condicionats per la seva alçada, accidentats temporals amb problemes de mobilitat, persones amb lleugers problemes de visió……) i aquest fet és decisiu per a la integració d’uns i d’altres.
març 23, 2010
I was inlvolved in an Accessibility Programme at the Benaki Museum (Athens, Greece) last year, and I hope my experience to be of interest to the members of this group.
Please read the following text published in the Design History Newsletter, 122, Nov 2009.
——————————–
Beyond Sight. Accessibility, Usability and Interactivity at the Benaki Museum
In light of the recent Pre-Columbian Art Exhibition (24 June-30 August) at the Benaki Museum in Athens, Greece, an Educational Programme was developed for the first time, making the distant and largely unknown Civilisations of the American Continent accessible to an audience of 21,000 individuals with visual impairments. This can be considered an innovative project in Greece since very little has been offered in the past to visually impaired people in the country.
The Educational Programme comprised mainly of Guided Tours, which were based on a representative sample of Pre-Columbian Art through which the main facets of the Andean Civilisations (and particularly of Mexico, Costa Rica, Ecuador, and Peru) were presented. In particular, the facets concerned: a. Religion, and generally their rituals and rites in these regions; b. Technology, and their know-how in technical matters; c. War; and lastly, d. Social and Political formation. These four major topics, which were discussed through selected artifacts, introduced the everyday life of the people who lived in these areas during the ‘Pre-Columbian’ era; the time before Christophorus Columbus ‘discovered’ the Continent in 1492 and major changes occurred in the progress of the New World thereinafter.
The Exhibition artifacts (dating roughly between the 4thc BC and 17thc AD) exemplified the unique character of these communities, bringing into light both the strong survival instincts and the artistic expression of the local people. For example, cylindrical ceramic pots with impressive decoration of god-shaman figures; ritualistic vessels of an exceptional technical quality; ceramic cups with iconographic symbols of warriors and the four cardinal directions; and a stone-carved throne that demonstrates the local hierarchical social structure, were some of the objects discussed during the Tour.
Accessibility and Usability
Printed informational material, in the form of a two-volume Catalogue, was provided in Braille placing the objects within a historical context. This Catalogue was also available online, and along with the text of the Guided Tours, will remain so beyond the end date of the Exhibition. However, the Programme’s greatest asset was the touch-on activities, which were particularly enjoyed. The Tour attendants could touch the original objects or their copies, and perceive supplementary information on their shape and decorative details from tactile diagrammes. The latter included 2-d representations of the selected objects and geographic maps of the regions making use of the Information Design principles for Usability.
From the designer’s perspective, the greatest challenge in designing these 2-d diagrammes generally, is the effective symbiosis between two elements: efficiency and clarity; efficiency with respect to the required level of information; and clarity in relation to the successful rendering of the information to be interpreted. To achieve these qualities, two main design principles were put in practice: firstly, visual hierarchy (i.e., defining which of the elements are primary, and which secondary), and secondly, simplification process (i.e., the process of erasing the unnecessary elements of the image, so that it can be clearer, and thus easier to feel in the raised format). The result should produce a pleasant and informative tactual experience for the widest range of tactual capabilities possible.
Interactivity
However, beyond the informative potential of the Guided Tours, the Educational Programme was set out to achieve another important goal: to establish an interactive relationship between attendants/visitors and museum. This relationship was achieved by the active/direct engagement of visually impaired people with the Collection’s artifacts. In particular, after touching the original objects at the Benaki Museum, members of the Ceramic Pottery Workshop (of the Lighthouse for the Blind in Greece) re-produced them in the laboratory with amazing results. The created pottery was on public display at a defined space within the Exhibition gallery next to the originals. In effect, this allowed people with sight to engage with the works produced by people with little or no sight at all, making the interaction work in more than one direction; between the museum and visually impaired people, and between visually impaired and people with sight.
More generally, when designing educational programmes for people with special needs, it is worth keeping in mind that implementation and co-presentation of Educational Programmes for people with disabilities within the Exhibition galleries could meet multiple challenges. Apart from treating people with disabilities in equal and fair terms, the co-citation contributes to the consciousness awareness and normalisation of the behaviour towards people with disabilities, fighting in this way social discrimination, and stopping forgetfulness concerning the presence and contribution of people with special needs in society.
A paradigm to be followed…
The Benaki Museum, a leading private organisation in Greek Culture, warmly embraced the proposal for this Programme putting in practice the politics it carries towards making Culture broadly accessible. Even though, the target audience seemed little familiar with these sort of events as seen from the relatively low turnout, those who attended the Tours expressed their excitement and strong support to the Programme. It is planned therefore to make the informational material of the Guided Tours (copies of the originals, tactile diagrammes, and the Catalogue in Braille) available to Schools for kids with special needs, creating in this way a portable exhibition/guided tour after the Exhibition’s end.
In assessing the effectiveness and usefulness of the particular Programme, and in order to improve future projects, some targeted questions were included in the general Exhibition’s questionnaire. An academic review of the outcome of this public response is planned to be published soon, however, it is important that some data be cited so that the strong message given by the public can be passed on. Nearly thirty-eight per cent (37,8%) of those who filled in the questionnaire found the Educational Programme ‘Very Good’ (being the highest point of reference), and seventy-four per cent (73.8%) would like to see a similar Programme for the Museum’s Permanent Collection. The latter project is among the immediate plans of the Educational Department of the Museum given the allocation of a fund for this purpose. The implementation of that project would bring into wider public awareness the Museum’s rich and diverse Collection (at the Main building), which cover the main periods in Greek history; a fact that has made the Benaki Museum a popular cultural venue amongst domestic and foreign visitors.
Closing this brief report, we should underline the presence of the media and their contribution to making the Programme known to the general and targeted public. The awareness of the benefits of such programmes could encourage other Museums in Greece to follow the paradigm set by the Benaki Museum, given of course a raised demand and support by visually impaired people and their institutions for like-minded projects. Perhaps in direct demand for a similar project would be for the recently opened, and long-awaited, New Acropolis Museum in Athens. It is all up to be seen and assessed in the future, yet, a promising step towards museum accessibility in Greece has been taken.
Marina Emmanouil
Programme co-ordinator and tactile diagramme designer
Athens, September 2009
març 24, 2010
Thank you so much, Marina, for this worthy contribution. We haven\’t yet set a Programme for visually impaired audience. Experiences like yours are exemplary, we\’ll add it to our best practices research on accessibility, thank you for sharing it with our blog\’s readers.
novembre 4, 2009
Fabuloso resumen, sobre todo para los que no pudimos estar presentes durante todo el día (una lástima haberme perdido la presentación de Teresa González).
Respondiendo a vuestra pregunta, no creo que pueda haber una acción más urgente que otra, por lo menos una vez los accesos físicos están salvados. Creo que, a partir de ahí, se debería diseñar una situación ideal, algo así como una lista de acciones a tomar para que el museo sea totalmente accesible y poder empezar a tachar cosas de la lista. Dependiendo de las posibilidades del museo en cada momento concreto se tacharán unas u otras, con mayor o menor rapidez, pero por lo menos se irán consiguiendo, poco a poco, todos los objetivos.
Finalmente, gracias por vuestra mención a mi blog -es todo un honor!
M.
novembre 16, 2009
Mirar este proyecto!
http://www.gvam.es
maig 2, 2011
Me parece imprescindible pensar museos y en el arte accesible , tangible, a los ciudadanos “especiales” como hacer visible la belleza a unos ojos sin luz, es más fácil con la música a mi parecer, pero un desafío prioritario a llevar a cabo. Saludos.