El Blog

Sota el marc de “Rencontres Web-Musées” ha tingut lloc el 16 d’octubre a París una jornada en el més pur esperit 2.0, és a dir, informal i participativa i amb molta substància, aportada tant per les intervencions de la taula com per part dels assistents. El marc, el Louvre. El tema: museus i web 2.0. El contingut: ara en faré una breu ressenya, i podeu consultar les presentacions a Slideshare.

Vaig poder constatar que en 2.0 els museus a França estan més o menys com els d’aquí, és a dir, començant a explorar i a descobrir les immenses possibilitats comunicatives i de generació de contingut que les xarxes socials posen a disposició de tots. Destaquen alguns museus capdavanters, entre d’altres, les experiències 2.0 del Museum i de les Abattoirs, un de ciències, l’altre d’art contemporani, tots dos a Toulouse o del Museu d’Art Contemporani de Lyon. A la capital, no sembla que els grans museus hagin engegat encara, però ja es notava l’interès per part dels assistents de museus parisencs i el mateix fet de celebrar la sessió al Louvre n’és un bon indici. La meva intuïció és que d’aquí a sis mesos o com a molt estirar un any, l’acció a les xarxes socials serà ja incorporada en l’estratègia de la majoria de centres. És massa bo el seu potencial com per desaprofitar-ne les possibilitats. La velocitat vertiginosa en què estan estenent-se no permet encantar-s’hi gaire, si no es vol perdre el tren de la participació. No es tracta en absolut de seguir una moda, es tracta de ser-hi present allà on són els usuaris i de poder conversar-hi, intercanviar experiències, en una comunicació multidireccional, que va no solament, com abans, del museu cap a tots, sinó de tots cap el museu i de tots entre tots.

De la varietat de bones pràctiques presentades i dels conceptes compartits, n’assenyalaré només alguns i us convido a anar veient les presentacions, totes elles interessants.

Samuel Bausson, webmaster del Museum de Toulouse i un dels artífexs dels Rencontres juntament amb Yves-Armel Martin del Centre Erasme, veu el museu com un lloc propici a l’afiliació per afinitat, i el 2.0 sortir dels murs i anar a trobar els visitants allà on ja hi són. Em va agradar especialment l’enunciat que cal “sortir de la lògica de vitrina per anar a una lògica relacional”. Samuel, com gairebé tots els intervinents va posar l’accent en què cal escoltar. Això és, efectivament, el primer que ha de fer un museu, un centre, una empresa: escoltar què diuen els usuaris, conèixer què fan els altres en 2.0. Seguidament cal facilitar la interpel·lació per part dels visitants, participar a la conversa i acceptar les contradiccions. Cal sincronitzar els temps del museu amb els de la web i es tracta no de fer per als visitants sinó amb els visitants. Una conclusió ben certa: “pas de web 2.0 avec un fonctionnement interne en 1.0“, és a dir, no pot haver-hi web 2.0 amb un funcionament intern del museu en 1.0 (no participatiu).Us recomano les seves presentacions, una de les quals porta el suggerent títol de “De la conservation à la conversation” i l’altra, Adéquation Web 2.0 et musées, amb inspirades diapositives finals caricaturitzant les objeccions que se solen posar a l’entrada a les xarxes socials.

Presentació de Samuel Bausson, Rencontres Web-Musées al Louvre.

Ana-Laura Baz, del Musée de la Civilisation del Québec, defineix el museu com a lloc de trobada de les idees i les persones, i proposa conversar amb els públics al blog sobre la base de les produccions del museu.

En el paquet d’experiències concretes, a més d’explicar el concurs a Flickr que hem organitzat al Museu Picasso i una segona presentació exposant la posada en marxa del nostre projecte 2.0, Maud Dahlem, de Toulouse, va explicar una experiència interessant i exitosa de trobada de públic internauta i públic presencial, a partir d’una activitat fotogràfica al museu.

El Museu d’Art Contemporani de Lyon, amb uns 200.000 vistants per any, la meitat dels quals són menors de 26 anys, va presentar la seva acció a facebook . Es va posar l’èmfasi en l’oportunitat que brinda Facebook per un diàleg directe entre el visitant i el museu, en un context i un llenguatge diferent de l’habitual.

I en el tram final, una sessió de Philippe Fabry, dedicada a l’avaluació i a com mesurar l’impacte de l’arrencada en xarxes socials. Per poder calibrar bé si hem augmentat la freqüentació i/o la visibilitat, cal mesurar els usuaris de la web abans i després de la posada en marxa del projecte.

En els torns de debat van sorgir moltes qüestions d’interès i dubtes i incerteses que ens acompanyen a tots en aquest despuntar museístic del 2.0, com per exemple, com conservar l’històric de la relació amb els internautes, com convèncer els “jefes” de la importància / necessitat de ser-hi presents i de dedicar-hi recursos , quin retorn de la inversió, els indicadors qualitatius, la integració dins la web “oficial” o la preocupació per la continuïtat del projecte 2.0 quan ha anat associat a la iniciativa i motivació d’una sola persona i no de tota la institució.

Facebook del Museu d’Art Contemporani de Lyon.

Significativa i curiosa la pregunta que un assistent va fer a una de les ponents que havia engegat el seu projecte 2.0 en un centre depenent del Ministeri: “i com ho has pogut fer, a nosaltres -també depenents del ministeri- no ens han deixat”. La resposta, contundent “no hem demanat permís”. Bé pel pragmatisme, malament que les esferes de decisió vagin encara amb pors de les crítiques, quan les crítiques són valuosíssimes per millorar i avançar. Obertura i transparència, inherents al 2.0, haurien de ser també les qualitats d’una Administració al servei dels ciutadans.

Acabo aquest resum convidant-vos a veure les presentacions i a deixar els vostres comentaris en aquest blog.

Conxa Rodà
Coordinació de Projectes

Què espereu dels museus a les xarxes socials? Què us agradaria trobar-hi?