Un matí ben aprofitat a la Provença: visita a l’exposició i al Castell de Picasso

Sí, ha estat un magnífic doblet de visita. En primer lloc, a l’exposició Picasso Cézanne al Musée Granet d’Aix-en-Provence i després al Castell de Vauvenargues, on Picasso va residir del 1959 al 61 i va instal·lar- hi la seva col·lecció personal i el seu taller.

L’exposició reuneix un conjunt magnífic d’obres procedents de museus d’arreu del món. És una mostra que, per mi, obre un debat interessant perquè crec que és un molt bon exemple d’exposició que agrada al que s’anomena “gran públic” i potser satisfà menys els experts. Començaré per aclarir que jo no sóc cap experta en obra picassiana. La meva especialitat és la comunicació i Internet. Però després de dos anys i mig treballant al Museu Picasso de Barcelona, podríem considerar que em trobo en un punt una mica més avançat de coneixement picassià que el públic en general. Crec que és aquesta circumstància el que em produeix una doble impressió després d’haver visitat l’exposició Picasso Cézanne.

En primer lloc i, sens dubte, és el més valuós de tot, l’haver gaudit de contemplar de primera mà algunes obres de Picasso que només havia pogut veure en reproduccions, i de veure alguns tresors inèdits, procedents de col·leccions particulars, que mai no havien estat exposats. Jo, que sóc entusiasta del que les tecnologies fan per apropar-nos al coneixement, i que part de la meva feina consisteix a elaborar itineraris virtuals sobre la col·lecció i sobre obres destacades, afirmo amb contundència que no hi ha res que substitueixi l’observació directa de l’obra: la intensitat dels colors, la textura, la delicadesa del traç, el gruix de la pinzellada, els matisos, les dimensions, la profunditat, la perspectiva, el volum, i el valor emocional, si voleu una mica reverencial o “fetitxista” d‘estar davant l’autèntic original sortit de les mans del pintor, tot això és únic al davant l’obra.

p1010037

L’entrada al Musée Granet, de bon matí encara sense cues però amb les sales ja ben plenes.

En aquesta exposició són diverses les joies a admirar. I no només de Picasso, tot i que la majoria de les 114 obres siguin producció seva. Les 21 obres de Cézanne són així mateix un regal per als sentits. La disposició en diàleg de determinades obres d’un i altre artista és una ocasió única. I encara, per afegir dins d’aquest primer bloc de valoració positiva, veure algunes de les obres del “nostre” museu, cedides en préstec per a l’exposició, posades al costat d’altres de Picasso o en diàleg amb obra de Cézanne, com és el cas de l’Arlequí, per exemple, doncs enriqueix encara més l’experiència.

En el segon bloc de sensacions, diria que la premissa de partida, la impronta de Cézanne sobre Picasso, podria haver anat més enllà en el desenvolupament. Em sembla que s’ha optat per una disposició fàcil de les obres: agrupar-les en funció del seu figurativisme o temàtica: retrats de fumador, de dones assegudes, de natures mortes, de retrats dels fills, de natures mortes amb calavera, etc. Com que les obres són magnifiques, és impossible sentir-se decebut, però una major profunditat conceptual hi hagués conferit encara més valor. Com vaig llegir a un article recent al Museums Journal, el més important d’una exposició, fins i tot més enllà del magnífic que puguin ser les obres, és que hi hagi un projecte de recerca que la sustenti ”The idea is not something we know already, that we’re trying to disseminate: the core of a good exhibition is a project of investigation” i “Putting research into the public domain is an important function that the exhibitions can play […in order to] tell a good story” (Museums Journal, 24, maig 2009).

A destacar dels elements de comunicació que acompanyen la mostra, tres bons suports: l’audioguia, (per fi, una audioguia interpretativa i no merament descriptiva o historicista!); l’opuscle de poc més de 40 pàgines, profusament il·lustrat, que és per a molts, una bona alternativa a la compra de catàleg; i un senzill fullet per als més joves amb propostes per estimular l’observació.

I el matí encara no havia acabat, l’arrodoniria la visita al castell, imponent. És certament una ocasió molt especial, ja que s’ha obert al públic excepcionalment durant uns mesos. L’arribada a l’indret ofereix una esplèndida vista davant la cézannenca muntanya de Sainte-Victoire. Un cop a dins, és un privilegi recórrer les diferents estances que la familia ha preservat tal i com les va deixar Picasso. Són espais que sorprenen el visitant per la seva austeritat. Es poden veure el seu taller amb els pinzells i els pots de pintura que utilitzava, al menjador la mandolina que va pintar a tantes natures mortes, el seu dormitori, o la paret de la cambra de bany pintada per ell mateix amb motius vegetals i un faune. La visita es completa amb una projecció audiovisual, de Picasso a Vauvenargues, filmat per la pòpia Jacqueline.

p1010041

Arribant al castell, perspectiva fent la caminada des de la “navette” fins a l’entrada. La calitja permet només intuir al fons la muntanya Sainte-Victoire.

p1010051

Visió posterior del castell de Vauvenargues. Al fons, la muntanya Sainte-Victoire.

I no desvetllo més detalls de la visita, com si es tractés d’una pel·lícula, per no espatllar la descoberta a aquells que potser hi anireu (imprescindible reserva prèvia).

Gràcies, Catherine Hutin, per haver-nos obert les portes del Castell.

Conxa Rodà
Coordinació de Projectes

5 Comments
  • Mariona Lloret
    juliol 28, 2009

    Quines visites més interessants, realment despertes ganes d’anar-hi! S’agraeix poder veure no només les obres dels artistes sinó els llocs on van ser concebudes i inspirades. I és que una obra d’art no és només la tela sinó tot un compendi, i això és quelcom que no es té prou present. Gràcies!

  • Estela G.
    agost 1, 2009

    gracias por la crónica, !me han entrado ganas de ir! Con las vacaciones ya montadas no sé si tendremos ocasión antes de finales de setiembre. Sería estpuoendo que el Castillo no se cerrase definitivamente sino que abriera en algunos periodos del año en el futuro

  • Mónica
    agost 4, 2009

    M\’agrada molt el quadre que va pintar del Carrer de la Riera de Sant Joan… és dels meus preferits.
    i la ruta Carandell per Barcelona és una mica màgica.
    gràcies!!!

  • Jordi P.
    agost 4, 2009

    Quina descripcio m\’es maca. M\’apunto la ruta x fer-la quan no faci tanta calor a la ciutat!

  • Eva
    agost 5, 2009

    Marta gràcies per aquest escrit tant bonic. Per un moment he volat per un món picassià.

  • Estela G.
    agost 1, 2009

    gracias por la crónica, !me han entrado ganas de ir! Con las vacaciones ya montadas no sé si tendremos ocasión antes de finales de setiembre. Sería estpuoendo que el Castillo no se cerrase definitivamente sino que abriera en algunos periodos del año en el futuro.

  • Ana Teresa
    agost 20, 2009

    Hola,

    Gracias por la información de primera mano, y bien documentada, que nos proporcionas, yo pienso ir en la primera quincena de septiembre y tengo una pregunta que hacer sobre la visita al castillo de Vauvernagues. He llamado a turismo de Aix y un buzón telefónico ya informa que no se hacen reservas si no que has de comprar las entradas directamente en el hotel de Valori. Les he enviado un correo para hacerme una idea de si hay mucha gente y, por tanto, hay que hacer mucha “cola” y me han contestado que me aconsejan estar desde las 7 de la mañana. ¿Cómo ha sido tu experiencia?, ¿crees que es posible encontrar tiquets o habrá que estar desde la madrugada esperando que abran taquillas? Agradeceré cualquier consejo que me des.

    Muchas gracias. Ana desde Barcelona

  • Conxa
    setembre 2, 2009

    Gracias por tus comentarios, Ana.
    Con las vacaciones se me había pasado por alto tu pregunta, disculpa. Se hace difícil aconsejar porque puede variar mucho de un día a otro. No sé si a las 7 de la mañana, peor desde luego es aconsejable ir pronto, hay 40 plazas diarias solamente y en principio cerrarán el 27 de setiembre. Suerte, vale la pena!

  • Ana Teresa
    setembre 12, 2009

    Bueno Conxa ya he ido y he regresado. Hice cola desde las 7 y conseguí entrar en el cupo de visitas al castillo. Merece la pena cualquier madrugón para comprobar la sobriedad en la que vivía y visitar su tumba. También contemplar las vistas desde su castillo y, después, en la exposición conocer la obra que provocó. Lo único negativo: las salas atestadas de la exposición con grupos de turistas y guías que impedían la concentracion que requería semejante despliegue.
    Una experiencia aconsejable. Gracias de nuevo por tus indicaciones.

    Ana

  • Conxa
    setembre 14, 2009

    Espléndido, Ana. Me alegro de que pudieras hacer la visita! Y totalmente de acuerdo respecto a las salas de la exposición (de ahí el pie de foto q puse), pero es el problema que tenemos los museos con salas de tamaño reducido: encontrar el equilibrio difícil entre dar accesibilidad al máximo número de visitantes (y reducir su tiempo de espera en la cola) y permitir una visita cómoda y relajada, que es muy importante para poder disfrutar de las obras expuestas. Un buen tema para debate.

  • Ana Teresa
    setembre 27, 2009

    Hola a todos,

    Siguiendo con el tema de este verano, ¿alguien podría informarme si está publicado en España, traducido, el libro de Pepita Dupont “La verite sur Jacqueline et Pablo Picasso”?
    Después de leer el de François Gilot creo que Jacqueline se merece otro punto de vista.
    El problema es que sólo lo encuentro en francés

    Gracias de todos modos

    Ana

  • Biblioteca
    octubre 8, 2009

    Efectivamente, Ana, sólo existe la edición francesa.

  • Busquets
    agost 27, 2009

    HOLA. Si alguien me puede contestar: en 1957, ¿Picasso tuvo “Las Meninas” en su atelier para hacer sus producciones? Soy estudiante.Muchas gracias.

  • Redacción museo
    agost 30, 2010

    Hola Busquets,
    Picasso no tuvo Las Meninas en su taller para hacer las producciones.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.


Captcha: *