Etiquetes: Art, Barcelona, Col·lecció, Francesc Pujols, La Publicidad, Museu Picasso, Picasso, terrats, visita
Us fem arribar uns extractes de l’article de Francesc Pujols, Els terrats de Barcelona, publicat a “La Publicidad” el 18 de juny de 1920. Malgrat no ser escrit durant els mateixos anys en què Picasso va viure a Barcelona i va pintar diverses obres amb els terrats de la ciutat com a tema, el text sembla descriure algunes de les obres de la nostra col·lecció. Agraïm al poeta Enric Casasses la referència, que li va venir a la memòria en una passejada per les sales del museu.
Etiquetes: Art, Barcelona, Col·lecció, Francesc Pujols, La Publicidad, Museu Picasso, Picasso, terrats, visita
“Podem veure la Monna Lisa de Picasso?”. “No teniu postals del Guernica en color?”. Per insòlites que semblin, aquestes són algunes de les preguntes i situacions curioses amb què s’ha trobat alguna vegada el personal del nostre museu. En gairebé 50 anys d’història, el Picasso ha acumulat un ric anecdotari. Són fets sovint divertits, a vegades sorprenents i en ocasions fins i tot entranyables. Vegem-ne alguns dels que s’ha fet més populars entre els equips de sala del museu.
Etiquetes: anècdota, Barcelona, Museu Picasso, ofrena, Públics, visita, visitants
Amb l’estiu, els habitants de Barcelona disposem de més temps d’oci i rebem molts visitants que desitgen gaudir de la ciutat i de la seva gran oferta cultural. El fet que el Museu Picasso sigui un dels punts d’interès principals d’aquesta oferta demostra que l’obra de Picasso és objecte d’interès internacional i que el públic gaudeix del llegat que va fer a la ciutat de Barcelona. Llegir més »
Etiquetes: Barcelona, climatització, Col·lecció, conservació preventiva, exposició temporal, Museu Picasso, Pati Finestres, venda anticipada, visita
És ben sabut que la seguretat és un tema ignot i restringit al públic. Tammateix, dins la ferma voluntat del Museu Picasso d’apropar-nos a vosaltres, d’integrar una comunitat online, oferint-vos una mirada de tot allò que no és accessible al públic en general, us volem mostrar avui com conjuguem al museu la protecció de l’art i la de les persones.
Una concepció diferent: buscant la proximitat. En primer lloc, cal dir que en els últims temps s’ha experimentat un canvi pel que fa al comportament i a la imatge de la figura del vigilant, en el sentit que no té exclusivament la comesa de vigilar, sinó també d’atendre les necessitats diverses del públic, ja siguin de caire informatiu com de rebre auxili.
Adaptant-nos a l’última tecnologia: vigilant des del cor del museu. Gràcies a l’aposta del director i de gerència fa aproximadament 5 mesos, vam estrenar el nou Centre de Coordinació (CECOR), tant de seguretat com d’emergències. Actualment, representa un dels més moderns dins els centres culturals del país, gràcies a la incorporació de les últimes tecnologies del mercat. S’ha produït una migració de tots els sistemes antics a un sistema IP (Internet Protocol), amb la qual cosa actualment està tot digitalitzat.
Etiquetes: Col·lecció, museus, Públics, seguretat, visita, visitants
Tots hem sentit a parlar en alguna ocasió sobre el marxandatge, no és així? Segons el diccionari, el marxandatge es refereix a la “relació comercial establerta entre un marxant i un artista per a la promoció, venda i difusió de les obres d’aquest”, però degut a la influència del mot anglès merchandising (referent a mercaderia), el terme ha adquirit un nou significat. Els companys de la botiga del museu ens n’ofereixen una bona mostra.
Més de 330 m2 dedicats a l’art, a Picasso i a la ciutat de Barcelona conformen aquest particular univers picassià. La varietat d’objectes a comprar és àmplia: n’hi ha per a tots els gustos i per a totes les butxaques. La Marta, la Raquel i en Manel, responsables de la botiga del museu, ens n’obren les portes. Són uns veritables especialistes: visiten fires, indaguen per les botigues d’altres museus d’arreu del món i són, per damunt de tot, uns experts en l’art del marxandatge, l’autèntic.
Amb prop d’un milió de visitants i 10 hores diàries obert al públic sis dies per setmana, més activitats nocturnes, com a tots els museus del món al Picasso hi ha un gran equip humà al darrera del que se sol anomenar “gestió de públics”.
Gestionar un milió de visites l’any potser no és molt si ens comparem amb els més de vuit milions de visitants que rep El Louvre, però al nostre museu tenim el handicap de l’estructura de la seu: 5 cases nobles medievals, unides entre si. El que constitueix un patrimoni ric i una mostra excel·lent de l’arquitectura gòtica civil catalana, amb uns racons meravellosos, resulta una mica laberíntic i ens hem d’esforçar molt per facilitar una circulació fluïda dels visitants.