31 de gener de 2012

Comiat de Pepe Serra: balanç d’una etapa

Quan el nostre director Pepe Serra es va acomiadar de l’equip del museu ens va dir: “Hem fet en 5 anys la feina de 10″. I aquí un petit recull dels projectes que s’han dut a terme durant els seus anys de direcció.

· Investigació i desenvolupament d’exposicions que aporten coneixement i valor afegit

Devorar París “Picasso 1900-1907” (2011). Autoretrat amb paleta. Picasso. París, 1906  |  Picasso davant Degas (2010) Llegir més »

28 de juny de 2010

Els alumnes “obren” Las Meninas! Col·laboració entre l’Escola Deià i el museu

Centrats en la sèrie Las Meninas que Picasso va realitzar l’any 1957 i que el museu exhibeix de manera permanent a les sales, els alumnes de l’Escola d’Art i Disseny Deià han creat diverses propostes expositives per a la sèrie.

L’escola Deià, centre especialitzat en disseny d’interiors i arquitectura efímera, ha enfocat a l’entorn del concepte expositiu la proposta de participació oferta pel museu. L’aproximació pedagògica al tema expositiu s’ha efectuat aportant a l’alumne eines per l’anàlisi i la comprensió de quatre eixos principals que defineixen el programa de treball: Llegir més »

11 de febrer de 2010

Las Meninas de Picasso

Valentín Roma

Dins del cicle “Mirades sobre la col·lecció” el Museu Picasso ha convidat Valentín Roma a fer una xerrada. La versió escrita íntegra es troba a la web del museu en versió pdf. Hem extret per al blog els fragments més directament relacionats amb l’obra de Picasso. És un text interessant, lúdic i provocador. Lectura recomanada 5* (a continuació l’original en castellà).

Tradicionalmente el arte entendió la apropiación desde su vertiente más esquemática y, al mismo tiempo, más sensacionalista […] Dentro del “apropiacionismo” –tal vez, el ismo postmoderno por antonomasia– no sólo habita cierta forma de homenaje, plagio o parodia, sino también la afirmación de estar dentro de una misma idea colectiva. En este sentido, tal vez cabría pensar la apropiación desde un lugar diametralmente opuesto al que propone la historia del arte, esto es, como un proyecto comunitario, un posible comunismo desarticulado. Desde esta perspectiva que desatiende la condición del autor, quizás deberíamos rescatar algunos conceptos que son una especie de registro emotivo –una mala palabra– de lo que es el arte. Me gustaría, entonces, proponer dos términos sobre Picasso y Las Meninas. El primer término es tradición. El segundo término es promiscuidad.

Distingamos cuatro clases de promiscuidad artística: la promiscuidad de la carne, la promiscuidad del tiempo, la promiscuidad de la mirada y la promiscuidad de la historia.

Llegir més »