1 de març de 2010

L’ofrena de Picasso: una donació al museu per sorpresa

Una de les majors alegries de la meva vida professional va ser quan al museu ens vam assabentar que en el Daily Telegraph de l’1 de maig de 1984 s’informava de les disposicions testamentàries de Lord Amulree. Basil William Sholto Mackenzie, segon Baró Amulree (1900-1983), Doctor en Medicina, especialitzat en geriatria i en malaltia crònica, President de la Society for the Study of Medical Ethics i representant del Partit Liberal a la cambra dels Lords entre 1955 i 1977, va llegar una pintura de Matisse a la Tate Gallery, un Monet a la National Gallery of Scotland, un Braque a l’Israel Museum de Jersusalén i L’ofrena de Picasso al Museu Picasso de Barcelona. Va ser l’historiador d’art i col·leccionista anglès, Douglas Cooper (1915-1985), qui va notificar la donació als responsables del museu i els va posar en contacte amb els marmessors testamentaris.

Una vegada solventats els problemes legals i tributaris, L’ofrena va arribar al museu i va ser presentada el 19 de novembre de 1985. Els sentiments del personal del museu van derivar de la sorpresa inicial a un sentiment d’eufòria i gratitud, comuns davant de qualsevol donació, però augmentats, en aquest cas, per l’absència de relació directa amb el benefactor, per l’insospitat del llegat i per la importància de l’obra, ja que el conjunt de dibuixos i pintures dedicats al tema de l’ofrena és de vital importància per entendre el camí recorregut per Picasso cap a la creació del Cubisme. Aquest guaix, petit de mida, però gran de significat s’ha convertit en una de les obres més emblemàtiques del museu i és un paradigma de com Picasso es nodreix del passat i el dinamita per crear el seu propi llenguatge. Llegir més »

11 de febrer de 2010

Las Meninas de Picasso

Valentín Roma

Dins del cicle “Mirades sobre la col·lecció” el Museu Picasso ha convidat Valentín Roma a fer una xerrada. La versió escrita íntegra es troba a la web del museu en versió pdf. Hem extret per al blog els fragments més directament relacionats amb l’obra de Picasso. És un text interessant, lúdic i provocador. Lectura recomanada 5* (a continuació l’original en castellà).

Tradicionalmente el arte entendió la apropiación desde su vertiente más esquemática y, al mismo tiempo, más sensacionalista […] Dentro del “apropiacionismo” –tal vez, el ismo postmoderno por antonomasia– no sólo habita cierta forma de homenaje, plagio o parodia, sino también la afirmación de estar dentro de una misma idea colectiva. En este sentido, tal vez cabría pensar la apropiación desde un lugar diametralmente opuesto al que propone la historia del arte, esto es, como un proyecto comunitario, un posible comunismo desarticulado. Desde esta perspectiva que desatiende la condición del autor, quizás deberíamos rescatar algunos conceptos que son una especie de registro emotivo –una mala palabra– de lo que es el arte. Me gustaría, entonces, proponer dos términos sobre Picasso y Las Meninas. El primer término es tradición. El segundo término es promiscuidad.

Distingamos cuatro clases de promiscuidad artística: la promiscuidad de la carne, la promiscuidad del tiempo, la promiscuidad de la mirada y la promiscuidad de la historia.

Llegir més »

18 de gener de 2010

21 imatges del que ha estat el 2009 del Museu Picasso

Revisant el 2009, de què podem dir que estem orgullosos? Del nombre de visitants? És important, és clar, però no per damunt d’altres aspectes, encara que, naturalment, valorem i agraïm les nombroses visites que rebem.

Però del que estem més orgullosos és d’haver impulsat el programa educatiu, d’haver produït unes exposicions temporals que, fruit de la recerca, han aportat nou coneixement sobre l’obra picassiana, d’haver renovat la presentació museogràfica de la sèrie de Las Meninas, d’haver restaurat els sostres del palau Aguilar, de l’increment de préstecs d’obres a exposicions internacionals, d’haver començat les obres del nou edifici que allotjarà els serveis de Coneixement i Recerca, d’haver posat la col·lecció online d’haver renovat els espais de seguretat amb tecnologia puntera, del projecte amb l’escola EINA d’interpretació del quefer del museu per via de la il·lustració, d’haver pràcticament acabat amb les cues, d’haver col·laborat a impulsar la Comissió de Cultura del Pla Comunitari del Casc Antic, d’haver augmentat les adquisicions dels fons del museu, d’haver diversificat l’oferta d’activitats i amb òptica pluridisciplinar, d’haver entrat activament a les xarxes socials o 2.0, d’haver convidat a experts internacionals i del país a col·laborar amb el museu.

Llegir més »

1 de desembre de 2009

La darrera passejada de Picasso per Barcelona: 1934

El mes de setembre de 1934, enguany ha fet setanta-cinc anys, Picasso visita Barcelona per darrera vegada(*).

A mitjans d’agost del 34, Picasso amb la seva muller Olga i el seu fill Paulo passen les vacances a Espanya. Després d’un periple per diferents poblacions arriben a Barcelona a principis de setembre.

En el decurs de la seva estada a la ciutat comtal es desplaça a Montjuïc per a visitar el Museu d’Art de Catalunya, que era a punt d’inaugurar-se a l’edifici del Palau Nacional, nascut a l’aixopluc de l’Exposició Internacional del 1929.

 Picasso, l’estiu del 33, ja havia visitat la zona de Montjuïc. En aquesta ocasió, Joaquim Folch i Torres, el director, el convida i li fa la visita acompanyat d’altres membres del museu. Un article memorable, signat per Carles Capdevila, intitulat Picasso al Museu, publicat a la portada de La Publicitat -Barcelona, Dijous 6 de setembre de 1934. Any 56 - Núm. 18.741- se’n fa ressò: “[...] l’home, del Picasso de carn i ossos recorrent les sales del Museu que serà inaugurat d’ací a un mes. Aprofitant la breu estada que Picasso ha fet a Barcelona amb la seva família, la direcció del Museu l’invità a visitar la nova instal·lació del Palau Nacional, on ha estat reunit i disposat ordenadament tot el fons del Museu Municipal, considerablement augmentat amb l’adquisició de la col·lecció Plandiura [...]“. L’articulista destaca, entre altres obres, el paisatge urbà de Martí Alsina fet des d’un taller de la desapareguda Riera de Sant Joan on el malagueny, també, havia tingut el seu taller i “La col·lecció de retrats d’En Casas era un recordatori d’antigues amistats i coneixences barcelonines”.

Llegir més »

12 de novembre de 2009

Tesi Doctoral sobre Iconografia Picassiana

Dilluns 9 de novembre, va ser llegida a la Universitat de Barcelona la tesi doctoral “Iconografia picassiana entre 1905 i 1907. Influència de la pintura pompeiana” a càrrec de Conxita Boncompte, i dirigida per la Dra. Lourdes Cirlot.

L’objectiu de la tesi és demostrar la influència de la pintura pompeiana sobre l’obra que realitzà Picasso entre 1905 i 1907. Una influència que es recolza i dialoga amb l’entorn picassià i amb el romànic català a partir de Gósol. Va ser una presentació molt estimulant, que provocarà sens dubte noves vies d’investigació, i ja ha provocat el desig que aquest estudi de més de 700 pàgines pugui tenir una difusió més gran.

És missió impossible resumir el gran cabal de recerca i d’informació visual aportada en la sessió i, per això, hem demanat a l’autora que fos ella mateixa qui ens en fes un breu extracte:

Llegir més »

5 de novembre de 2009

Revelant secrets

L’organització d’una exposició acostuma a ser un procés ardu i, alhora, gratificant per a les persones que hi treballen. El treball progressiu de selecció d’obres que sustenten la tesi i la localització i consecució dels préstecs solen oferir als comissaris i coordinadors tant alegries com decepcions. Cada obra aconseguida provoca entusiasme i eufòria, mentre que les respostes negatives deprimeixen i refreden les expectatives.

En la gestació de la mostra Imatges secretes. Picasso i l’estampa eròtica japonesa, les decepcions han estat poques i moltes les alegries. Basant-nos en la percepció de certes similituds compositives entre les obres eròtiques tardanes de Picasso i les estampes japoneses i amb la idea de “repensar Picasso”-que és un dels eixos d’acció actuals en el nostre museu- hem treballat per dilucidar de quina manera va reaccionar Picasso davant d’un estil artístic que tanta influència va tenir en els artistes de la segona meitat del segle XIX i principis del XX.

Llegir més »

27 de octubre de 2009

El so de la pintura

Us havíeu plantejat mai que podem escoltar una pintura?

Un punt de partida, l’obra de Picasso de 1897, Ciència i Caritat. Una intervenció, sonora. Aquesta ha estat la proposta de la dramaturga Victòria Szpunberg i l’enginyer de so Lucas Ariel, realitzada dins el programa Vist per… Mirades sobre la col·lecció del Museu, aquest mes d’octubre. Hi han aportat una nova visió critica i personal al voltant de l’obra i la figura de Picasso. Allunyada dels tòpics i les interpretacions de caire historicista instal·lades entorn a l’artista. Una proposta arriscada, inusual, fresca, experimental i, perquè no, punt de partida per a una possible investigació sobre el “so de la pintura”. Ha resultat interessant per molts motius.

Parteixen d’una de les peces de la primera època de l’artista, acadèmica, de temàtica religiosa, per a alguns no és de les més destacades, i a través d’un personatge secundari, una malalta, una model, una dona insignificant en la vida i obra de Picasso, estableixen el discurs narratiu sonor.

Llegir més »

14 de setembre de 2009

El públic dels museus de NY en imatges

Què dir del MOMA, del Metropolitan, del Guggenheim que no sapiguem ja? O que no puguem trobar fàcilment a les seves webs? (webs excel·lents, tot sigui dit). Com a crònica de la visita m’ha semblat una bona opció mostrar imatges del públic d’aquests museus.

Visitar museus treballant-hi en un fa que, a més de les obres, et fixis en altres aspectes com la senyalització, la retolació, la il·luminació, la distribució dels espais, el tracte en l’atenció al públic, els serveis oferts als visitants, les audioguies, els plànols de sales i fins i tot els lavabos. És com fer una doble visita, la del contingut i la de la museografia i serveis. També resulta interessant observar els públics, com circulen, en què s’hi fixen, què comenten. Com deia, no parlaré dels fons del Metropolitan o del MoMA, per prou ben coneguts, sinó que he escollit il·lustrar amb imatges els seus públics. Del Metropolitan, a més, hi haurà ocasió de comentar un altre dia al blog el llibre que descriu, a través de 50 entrevistes, la vida del museu.

Llegir més »

27 de juliol de 2009

Un matí ben aprofitat a la Provença: visita a l’exposició i al Castell de Picasso

Sí, ha estat un magnífic doblet de visita. En primer lloc, a l’exposició Picasso Cézanne al Musée Granet d’Aix-en-Provence i després al Castell de Vauvenargues, on Picasso va residir del 1959 al 61 i va instal·lar- hi la seva col·lecció personal i el seu taller.

L’exposició reuneix un conjunt magnífic d’obres procedents de museus d’arreu del món. És una mostra que, per mi, obre un debat interessant perquè crec que és un molt bon exemple d’exposició que agrada al que s’anomena “gran públic” i potser satisfà menys els experts. Començaré per aclarir que jo no sóc cap experta en obra picassiana. La meva especialitat és la comunicació i Internet. Però després de dos anys i mig treballant al Museu Picasso de Barcelona, podríem considerar que em trobo en un punt una mica més avançat de coneixement picassià que el públic en general. Crec que és aquesta circumstància el que em produeix una doble impressió després d’haver visitat l’exposició Picasso Cézanne. Llegir més »

5 de juny de 2009

Estem d’enhorabona: ja tenim un Picasso més al museu!

Des del passat 26 de maig el Museu compta amb l’únic esbós conegut que hi ha de l’obra Las Meninas, que revela com va afrontar la sèrie Pablo Picasso. Aquest dibuix el va realitzar just el dia abans d’emprendre la gran obra de conjunt.

Gràcies a la generositat de Catherine Hutin, filla de Jacqueline Picasso, el museu té des d’avui l’únic esbós que es coneix de Las Meninas. Catherine, com havia fet la seva mare, continua així mantenint l’estret lligam que va establir Pablo Picasso amb la ciutat de Barcelona.

Sabem que Picasso es va tancar a La Californie , l’estudi que tenia a Canes, del 16 d’agost al 30 de desembre de 1957 per treballar en la sèrie Las Meninas, una de les anàlisis més exhaustives que s’han fet mai sobre l’obra de Velázquez. Ben aviat podrem contemplar de nou al museu el quadre (cedit en préstec a la National Gallery de Londres), datat del 17 d’agost de 1957, juntament amb l’esbós, i comprovar un cop més la genialitat de l’artista.

Llegir més »