Blog del Museu Picasso de Barcelona

Obres de Picasso en residència: Dona amb xal blau

Fruit de la col·laboració amb el Museu de la Prefectura d'Aichi, Nagoya (Japó), del 8 de setembre al 14 de desembre, presentem a les nostres sales l'obra Dona amb xal blau, en companyia de les obres de l'època blava de la nostra col·lecció. Dona amb xal blau. Barcelona, 1902. Oli sobre tela. 60.3 x 52.4 cm. ID: F0198700001000. Aichi Prefectural Museum of Art, Japó © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2015 (més…)

Habitants del museu: Àngel Fernández de Soto, l’amic dandi de Picasso

Àngel Fernández de Soto Llassat va néixer a Barcelona el 1882, fill d’un madrileny i una tortosina instal·lats a la ciutat comtal. Juntament amb el seu germà Mateu, freqüentava la taverna Quatre Gats, on es trobaven amb Picasso. Pablo Picasso. Picasso, Àngel Fernández de Soto i Sebastià Junyer i Vidal al cafè. Barcelona, c. 1903. Tinta sèpia a ploma sobre paper 13,2 x 9 cm. Donació Sebastià Junyer i Vidal, 1966. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 70.808 | Picasso, Ángel Fernández de Soto i Carles Casagemas a la terrassa familiar del primer, en el carrer de la Mercè c. 1900. Font: Arxiu Eduard Vallès, Barcelona (més…)

Habitants del museu: Carles Casagemas, el misteriós amic de joventut de Picasso

Carles Casagemas i Coll fou un artista i escriptor català que va néixer a Barcelona el 27 de setembre del 1880 en el sí d’una família burgesa. El seu pare, Manuel Casagemas i Llabrós, era Vicecònsol General dels Estats Units a Barcelona i una de les seves germanes, Lluïsa Casagemas, fou una compositora reconeguda. Casagemas és considerat un dels artistes catalans més singulars en el marc de la segona generació modernista. El seu principal referent artístic fou Isidre Nonell. Pablo Picasso. Retrat de Carles Casagemas. 1899-1900. Oli sobre tela. 55 x 45 cm.  | Picasso, Ángel F. de Soto i Carles Casagemas ...

De Cleveland a Barcelona: “Viatge a través del blau: La Vida

Tenir a Barcelona la pintura de La Vida és un privilegi per a la ciutat. El retorn d'aquesta obra a l'espai físic en què va ser pintada el 1903 ens transporta a un època i a un entorn de creació on es van establir les bases de la modernitat. Però com sol passar amb les grans produccions, el ressò mediàtic del moment eclipsà altres creacions més modestes que van quedar en segon terme, lluny de la mirada crítica. La pintura Terrats de Barcelona n’és un bon exemple i no obstant això ha estat la peça fonamental per a la concepció d'aquesta ...