Etiquetes: Art, Metropolitan, MoMA, museu, Picasso, Públics, turistes, visitants
Què dir del MOMA, del Metropolitan, del Guggenheim que no sapiguem ja? O que no puguem trobar fàcilment a les seves webs? (webs excel·lents, tot sigui dit). Com a crònica de la visita m’ha semblat una bona opció mostrar imatges del públic d’aquests museus.
Visitar museus treballant-hi en un fa que, a més de les obres, et fixis en altres aspectes com la senyalització, la retolació, la il·luminació, la distribució dels espais, el tracte en l’atenció al públic, els serveis oferts als visitants, les audioguies, els plànols de sales i fins i tot els lavabos. És com fer una doble visita, la del contingut i la de la museografia i serveis. També resulta interessant observar els públics, com circulen, en què s’hi fixen, què comenten. Com deia, no parlaré dels fons del Metropolitan o del MoMA, per prou ben coneguts, sinó que he escollit il·lustrar amb imatges els seus públics. Del Metropolitan, a més, hi haurà ocasió de comentar un altre dia al blog el llibre que descriu, a través de 50 entrevistes, la vida del museu.
Etiquetes: Art, Metropolitan, MoMA, museu, Picasso, Públics, turistes, visitants
Amb prop d’un milió de visitants i 10 hores diàries obert al públic sis dies per setmana, més activitats nocturnes, com a tots els museus del món al Picasso hi ha un gran equip humà al darrera del que se sol anomenar “gestió de públics”.
Gestionar un milió de visites l’any potser no és molt si ens comparem amb els més de vuit milions de visitants que rep El Louvre, però al nostre museu tenim el handicap de l’estructura de la seu: 5 cases nobles medievals, unides entre si. El que constitueix un patrimoni ric i una mostra excel·lent de l’arquitectura gòtica civil catalana, amb uns racons meravellosos, resulta una mica laberíntic i ens hem d’esforçar molt per facilitar una circulació fluïda dels visitants.
10 de agost de 2009Participació a Internet és ja sinònim de 2.0: no es concep avui un projecte a Internet que vulgui ser participatiu –ja sigui d’una empresa o d’una institució- sense que incorpori les eines que les xarxes socials ens posen a l’abast. De la mateixa manera que avui pràcticament cap centre museístic es planteja si cal o no tenir pàgina web, la presència a les xarxes socials serà una part natural més de la presència activa i activadora a Internet.
Els museus d’arreu del món hi estan entrant lentament, però sense marxa enrere. Als EUA, amb més empenta (excel·lents exemples els podeu trobar als Museus de Brooklyn, MoMA, Metropolitan o Smithsonian), a Europa, més tímidament (amb l’excepció avançada del Regne Unit, vegeu Tate, National Gallery o Victoria & Albert). Al nostre país, anem una mica més al ralentí encara, amb algunes iniciatives incipients interessants, com el WikiDocentes del Guggenheim de Bilbao, i perfils al Facebook del Prado, Reina o Fundació Miró i al Youtube, com el MNACTEC_Museu Ciència i Tècnica de Catalunya).
Etiquetes: blog, comunitat, museu, participació, web 2.0, xarxes socials
Dimarts 8 de juliol, a Londres, Neil MacGregor, director del British Museum i Nicholas Serota, director de la Tate, varen debatre sobre el Museu del s.XXI a la London School of Economics davant d’una audiència de 500 persones. Mentre el podcast anunciat no està encara disponible, aquí van 5 idees substancioses que he escollit dels extractes publicats al Guardian i a Social media and Communication:
1. El futur dels museus és a internet: la relació entre institucions i les seves audiències es veurà transformada per internet. Els museus esdevindran més com organitzacions multimèdia.
2. El museu s’adreçarà a públics de tot el món i serà un lloc on la gent d’arreu del món mantindran una conversa. Aquelles institucions que assimilin aquesta idea i la projectin més lluny seran aquelles que exerciran autoritat en el futur.
3. El museu ha de ser en el futur com un editor i un emissor (broadcaster): hi haurà un nombre reduït de persones treballant a les sales, i n’hi haurà més treballant eficaçment com a editors i treballant amb material en línia.
4. El repte creixent serà ajustar la capacitat online i encoratjar els equips de conservadors a treballar a la xarxa tant com a les sales del museu.
5. En el passat, hi ha hagut una comunicació imperfecta entre visitants i conservadors. El repte és ara desenvolupar un nivell més gran de comunicació entre conservadors i visitants.
Són idees que, certament, anuncien un canvi!
Etiquetes: British, conservadors, internet, museu, online, Públics, Tate, visitants