El Picasso al Reina: cas pràctic de conservació de l’art

Un any més (i ja van 11!) s’ha celebrat la Jornada de Conservació d’Art Contemporani al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (MNCARS) de Madrid.

L’objectiu d’aquesta trobada professional  és comunicar i compartir experiències amb el fi de construir un camí conjunt i enriquidor en un  terreny  jove  i força autodidacta com és la conservació de la creació del segle XX. Obres d’avantguarda i post-avantguarda d’artistes molts dels quals s’inicien al XIX i produeixen en ple segle XX. Llegir més »

Comparteix

Las Meninas de Picasso

Valentín Roma

Dins del cicle “Mirades sobre la col·lecció” el Museu Picasso ha convidat Valentín Roma a fer una xerrada. La versió escrita íntegra es troba a la web del museu en versió pdf. Hem extret per al blog els fragments més directament relacionats amb l’obra de Picasso. És un text interessant, lúdic i provocador. Lectura recomanada 5* (a continuació l’original en castellà).

Tradicionalmente el arte entendió la apropiación desde su vertiente más esquemática y, al mismo tiempo, más sensacionalista […] Dentro del “apropiacionismo” –tal vez, el ismo postmoderno por antonomasia– no sólo habita cierta forma de homenaje, plagio o parodia, sino también la afirmación de estar dentro de una misma idea colectiva. En este sentido, tal vez cabría pensar la apropiación desde un lugar diametralmente opuesto al que propone la historia del arte, esto es, como un proyecto comunitario, un posible comunismo desarticulado. Desde esta perspectiva que desatiende la condición del autor, quizás deberíamos rescatar algunos conceptos que son una especie de registro emotivo –una mala palabra– de lo que es el arte. Me gustaría, entonces, proponer dos términos sobre Picasso y Las Meninas. El primer término es tradición. El segundo término es promiscuidad.

Distingamos cuatro clases de promiscuidad artística: la promiscuidad de la carne, la promiscuidad del tiempo, la promiscuidad de la mirada y la promiscuidad de la historia.

Llegir més »

Comparteix

21 imatges del que ha estat el 2009 del Museu Picasso

Revisant el 2009, de què podem dir que estem orgullosos? Del nombre de visitants? És important, és clar, però no per damunt d’altres aspectes, encara que, naturalment, valorem i agraïm les nombroses visites que rebem.

Però del que estem més orgullosos és d’haver impulsat el programa educatiu, d’haver produït unes exposicions temporals que, fruit de la recerca, han aportat nou coneixement sobre l’obra picassiana, d’haver renovat la presentació museogràfica de la sèrie de Las Meninas, d’haver restaurat els sostres del palau Aguilar, de l’increment de préstecs d’obres a exposicions internacionals, d’haver començat les obres del nou edifici que allotjarà els serveis de Coneixement i Recerca, d’haver posat la col·lecció online d’haver renovat els espais de seguretat amb tecnologia puntera, del projecte amb l’escola EINA d’interpretació del quefer del museu per via de la il·lustració, d’haver pràcticament acabat amb les cues, d’haver col·laborat a impulsar la Comissió de Cultura del Pla Comunitari del Casc Antic, d’haver augmentat les adquisicions dels fons del museu, d’haver diversificat l’oferta d’activitats i amb òptica pluridisciplinar, d’haver entrat activament a les xarxes socials o 2.0, d’haver convidat a experts internacionals i del país a col·laborar amb el museu.

Llegir més »

Comparteix

El com i el perquè de la nova presentació de Las Meninas

El retorn de Las Meninas al museu, després d’estar cedides en préstec temporal a les exposicions “Picasso et les maitres”, celebrada al Grand Palais de París, i “Picasso. Challenging the past” celebrada a la National Gallery de Londres, més la donació d’un dibuix preliminar, ha motivat una nova presentació de la serie de variacions sobre l’obra de Velázquez que Picasso realitzà entre agost i desembre de 1957.

La nostra intenció ha estat respectar la voluntat de l’artista i mostrar fidelment el seu procés creatiu. Segons manifestà el seu amic i biògraf Roland Penrose (Penrose, Roland, Picasso. Su vida y su obra, Barcelona, Editorial Argos Vergara, 1981, p.411), Picasso expressà el seu desig que la totalitat de la sèrie seguís unida i decidí no vendre cap de les 58 pintures que la integren. Per a salvaguardar aquesta unitat les donà al nostre museu el 1968. Per altra banda, l’artista deixà constància del seu ritme de treball al datar tots els llenços al revers, assenyalant fins i tot l’ordre d’execució d’aquelles obres realitzades en una mateixa jornada.

Llegir més »

Comparteix

Estem d’enhorabona: ja tenim un Picasso més al museu!

Des del passat 26 de maig el Museu compta amb l’únic esbós conegut que hi ha de l’obra Las Meninas, que revela com va afrontar la sèrie Pablo Picasso. Aquest dibuix el va realitzar just el dia abans d’emprendre la gran obra de conjunt.

Gràcies a la generositat de Catherine Hutin, filla de Jacqueline Picasso, el museu té des d’avui l’únic esbós que es coneix de Las Meninas. Catherine, com havia fet la seva mare, continua així mantenint l’estret lligam que va establir Pablo Picasso amb la ciutat de Barcelona.

Sabem que Picasso es va tancar a La Californie , l’estudi que tenia a Canes, del 16 d’agost al 30 de desembre de 1957 per treballar en la sèrie Las Meninas, una de les anàlisis més exhaustives que s’han fet mai sobre l’obra de Velázquez. Ben aviat podrem contemplar de nou al museu el quadre (cedit en préstec a la National Gallery de Londres), datat del 17 d’agost de 1957, juntament amb l’esbós, i comprovar un cop més la genialitat de l’artista.

Llegir més »

Comparteix