Blog del Museu Picasso de Barcelona

Picasso i els llibres d’artista

El treball i l’interès de Pablo Picasso pel món de l’edició és un àmbit no massa explorat i que ens depara nombroses sorpreses, tant en el terreny de l’edició corrent, com més especialment en el de la bibliofília. I és en aquest àmbit on, òbviament, trobem els projectes més personals. Interior del catàleg raonat d’obra gràfica: Brigitte Baer, Picasso, peintre graveur: vol. 3. Berna, Kornfeld, 1986 (més…)

La nova Guia de la col·lecció del Museu Picasso

Amb més de cinquanta anys d’història, el Museu Picasso és encara un museu per descobrir. I ho pot ser perquè, malgrat que la majoria de les obres de la col·lecció li pertanyen des de fa molt temps, les mirades dels conservadors i els investigadors ?i les dels mateixos visitants? aconsegueixen renovar de forma permanent el coneixement i la percepció que d’elles podem tenir. (més…)

El desig atrapat per la cua de Picasso al Club de Lectura

Per a la nostra primera sessió del Club de Lectura del 2014 vam poder comptar amb la presència d’Emili Manzano amb qui vam parlar de El desig atrapat per la cua, obra teatral escrita per Picasso mateix el 1941 i representada famosament el 1944. Diem famosament perquè la representació en ella mateixa (a casa de Michel i Louise Leiris i interpretada per Sartre, Simone de Beauvoir, Raymond Queneau, Dora Maar i Albert Camus davant de Jacques Lacan, Henri Michaux, Georges Bataille i Claude Simon entre d’altres noms de la intelligentzia parisina del moment) es va concebre des del primer moment ...

La família del meu pare i la construcció de la ciutat al Club de Lectura

Una de les maneres més habituals de pensar sobre una obra o sobre un autor consisteix a vincular-los amb el seu entorn, fet que, sovint, resulta en una reflexió sobre la ciutat en què aquestes obres van ser produïdes. No és una trivialitat, l’art modern s’ha demostrat inseparable del destí d’una París o d’una Nova York. Però ¿què diem quan diem ciutat? ¿Ens referim merament a una organització d’espais i de superfícies? ¿O, més aviat, apuntem cap a una secreta cartografia emocional? ¿Fins a quin punt una ciutat està més feta de paraules –dites, escoltades, repetides- que no pas de ...