Bones pràctiques en la gestió d’un museu

La gestió de les institucions culturals, de la qual ara se’n parla tant, ve de lluny, de molt lluny. Qui no coneix els teatres Grecs o Romans? No funcionaven pas sols. De segur que al darrera dels escenaris hi havia persones, la majoria de vegades anònimes, que vetllaven perquè tot funcionés correctament.

I què me’n dieu dels museus? En tots els centres del món hi ha hagut un equip humà, de vegades més nombrós, sovint força reduït, a voltes anomenat administració i ara vinculat als recursos, que han fet que les coses “rutllessin”.

Al Museu Picasso de Barcelona som uns quants els qui treballem en l’administració del centre. El que en podríem dir el back-office. Des del vessant de la producció, el manteniment, la seguretat, la gestió del públic, la gestió de serveis i òbviament l’administració econòmica. Sense cada una d’aquestes funcions, difícilment el museu podria obrir les portes cada dia i oferir als visitants exposicions, conferències, concerts, i tot tipus d’activitat vinculada, en el nostre cas, a la vida i l’obra de Pablo Picasso o bé al barri on estem situats, la Ribera.

Llegir més »

Comparteix

Com es maneguen més de 900.000 visitants l’any? La gestió de públics al Museu Picasso

Amb prop d’un milió de visitants i 10 hores diàries obert al públic sis dies per setmana, més activitats nocturnes, com a tots els museus del món al Picasso hi ha un gran equip humà al darrera del que se sol anomenar “gestió de públics”.

Gestionar un milió de visites l’any potser no és molt si ens comparem amb els més de vuit milions de visitants que rep El Louvre, però al nostre museu tenim el handicap de l’estructura de la seu: 5 cases nobles medievals, unides entre si. El que constitueix un patrimoni ric i una mostra excel·lent de l’arquitectura gòtica civil catalana, amb uns racons meravellosos, resulta una mica laberíntic i ens hem d’esforçar molt per facilitar una circulació fluïda dels visitants.

Llegir més »

Comparteix