Cerca al blog

Subscriu-te al blog


Connecta i comparteix

  • Facebook
    Facebook
  • Twitter
    Twitter
  • Flickr
    Flickr
  • Youtube
    YouTube
  • Slideshare
    Slideshare
  • Delicious
    Delicious

Categories

Articles recents

Comentaris recents

  • Museu Picasso: Sí, deu ni do! Molts records de part de tot l’equip del museu! :)
  • Conxa Rodà: ei, company@s picassian@s!” sí que vam fer una bona feinassa, oi? Salutacions cordials a tot@s des...
  • Sílvia Domènech i Mariona Tió: Gràcies a tu Santos per les teves paraules!
  • Santos M. Mateos: Bé, veig un altre regal en les vostres paraules: esforç i risc. En èpoques com aquesta que ens ha...
  • Sílvia Domènech i Mariona Tió: Santos, estem molt i molt agraïdes amb les teves paraules i el teu bon article del...

Autors

Blogroll

30 de setembre de 2011

De caps ibèrics i autoretrats

Atès que la mostra Devorar París. Picasso 1900-1907” arriba a les seves últimes setmanes, hem demanat a la seva comissària, Marilyn McCully, que ens ofereixi una visió privilegiada d’una peça especialment rellevant que forma part de l’exposició. Si voleu més informació sobre la tesi de la Sra. McCully i aquesta exposició, doneu una ullada a la breu entrevista de les nostres Càpsules d’estiu així, com la pàgina web de l’exposició. Si encara no heu tingut ocasió de visitar-la, no perdeu aquesta última oportunitat.

Autoretrat amb paleta. Picasso. París, 1906 Llegir més »

14 de setembre de 2011

Personatges de circ amb molt de misteri

En el marc de l’exposició “Devorar París. Picasso 1900-1907”, coproduïda amb el Van Gogh Museum d’Amsterdam, hem convidat Edwin Becker, Cap d’Exposicions d’aquest museu, a parlar-nos de la seva obra preferida de l’exposició i del perquè. Becker ha col·laborat també oferint-nos la seva visió del París que Picasso es va trobar a principis del segle XX, en una breu entrevista en les “Càpsules d’estiu”.

“A les exposicions sempre intento mostrar la importància del present i establir relacions. Per descomptat que és meravellós admirar els tresors artístics del passat, característics d’un moviment o imatges d’una època, però és molt més interessant relacionar les obres d’art amb esdeveniments, tendències i temes actuals, o fins i tot, amb altres obres d’èpoques diferents o altres mitjans. Llegir més »


18 de maig de 2011

De la caricatura del “somni i mentida” de Picasso a la de “les cobles” de Toño Salazar

L’eix que vertebra la nostra exposició “Vinyetes al front” són dos aiguaforts i aiguatinta al sucre amb raspat que componen Somni i Mentida de Franco. Picasso va editar aquests gravats a París, el mes de juny de 1937, en plena Guerra Civil espanyola, amb l’objectiu de recaptar diners per a la causa republicana.

En el context de l’exposició, les estampes es posen en valor, es presenten en tota la seva essència i, a continuació, es relacionen, es socialitzen, amb un conjunt pluridisciplinar d’obres (més de cent vint!) de diferents autors. Pintures, gravats, dibuixos, fotografies, llibres il·lustrats, documentals, revistes, cartells d’autors que van des de Goya al mateix Picasso passant per Grosz, Heartfield, Helios Gómez, Luis Seoane, Brangulí, Josep Maria Sagarra, Centelles, Pérez de Rozas, Josep Renau, Mauricio Amster, Mariano Rawicz… Llegir més »


13 de maig de 2011

“Devorar París”, entre Amsterdam i Barcelona

El 29 de maig l’exposició “Devorar París. Picasso 1900-1907” tanca les portes al Van Gogh Museum d’Amsterdam i es prepara per venir a Barcelona, ​​on s’inaugurarà el proper 30 de juny.

Portada del catàleg

Llegir més »


5 de maig de 2011

Somni i Mentida de Franco: més enllà del propi Picasso

Descorporar una obra d’art del context on normalment s’aixopluga té sorpreses inesperades. L’exposició “Vinyetes al front” que actualment presenta el nostre museu és un clar exponent d’això.

L’eix que vertebra l’exposició són dos aiguaforts i aiguatinta al sucre amb raspat que composen Somni i Mentida de Franco, gravats picassians de la col·lecció del museu.

Somni i Mentida de Franco [planxa 1, II estat] París, 8 de gener del 1937
Aiguafort i aiguatinta al sucre, sobre matriu de coure, tirat sobre paper verjurat Montval

Llegir més »


19 de novembre de 2010

Abstract: una nova col·lecció

Quan vaig començar a treballar al Museu Picasso, ara fa sis anys, estava entusiasmada amb la idea de poder editar els catàlegs que acompanyen les exposicions temporals. Però també tenia una aspiració molt particular, l’origen de la qual es remunta al 1984.

Portada del petit journal de l’exposició de Kandinsky del 1984 Llegir més »

29 de octubre de 2010

Com una visita guiada a través de l’exposició

Entrevista amb Richard Kendall i Elizabeth Cowling comissaris de l’exposició “Picasso davant Degas”. Comentaris seleccionats i vídeo de la entrevista.

Richard Kendall: Ella treballa sobre Picasso, jo treballo sobre Degas, i vam dir, bé, aquí tenim un argument, un argument molt interessant, un repte per a nosaltres per posar-lo en forma d’exposició i per examinar la forma en què Picasso va mirar Degas, va aprendre de Degas, es va comprometre amb l’art de Degas, i com s’articula en el curs de la seva carrera. Això és realment la base de l’exposició: és una idea molt simple que hem seguit pas a pas a través de la mostra.

Llegir més »


7 de octubre de 2010

Presentació de la programació 2010-1011: molta feina feta i molta feina encara per fer!

Aquesta setmana hem presentat la programació de la temporada 2010-2011, que enguany ens complau especialment perquè és el resultat de l’evolució i dels objectius principals que el museu es va marcar ara ja fa tres anys:

  • potenciar la recerca i el coneixement des del propi museu com a base a partir de la qual s’elaboren els projectes
  • continuar la revisió de les narratives picassianes i la recepció crítica de l’artista en l’entorn barceloní i espanyol

Aquesta programació és una proposta de major complexitat que en anys anteriors, amb projectes que principalment s’han elaborat des del centre i que tenen la voluntat de seguir convertint el museu en un espai de debat i de participació. Llegir més »


21 de setembre de 2010

Què significa desmuntar una exposició?

Quan tanca una exposició temporal no s’ha acabat la feina. Us heu plantejat mai què passa quan es tanquen portes? Els protagonistes del desmuntatge ens expliquen les moltes tasques que s’hi fan.

ISABEL CENDOYA – Coordinadora d’exposicions

Desmuntar una exposició són quinze dies de feina molt intensa consistent a revisar l’estat de les peces, despenjar les obres i embalar-les adequadament pel transport. D’altra banda, també significa acabar un procés, un projecte en el qual has invertit moltes hores de feina i acomiadar-te d’unes obres amb les que, d’alguna manera, has conviscut durant molt de temps. Llegir més »


28 de juny de 2010

Els alumnes “obren” Las Meninas! Col·laboració entre l’Escola Deià i el museu

Centrats en la sèrie Las Meninas que Picasso va realitzar l’any 1957 i que el museu exhibeix de manera permanent a les sales, els alumnes de l’Escola d’Art i Disseny Deià han creat diverses propostes expositives per a la sèrie.

L’escola Deià, centre especialitzat en disseny d’interiors i arquitectura efímera, ha enfocat a l’entorn del concepte expositiu la proposta de participació oferta pel museu. L’aproximació pedagògica al tema expositiu s’ha efectuat aportant a l’alumne eines per l’anàlisi i la comprensió de quatre eixos principals que defineixen el programa de treball: Llegir més »