L’ofrena de Picasso: una donació al museu per sorpresa

Una de les majors alegries de la meva vida professional va ser quan al museu ens vam assabentar que en el Daily Telegraph de l’1 de maig de 1984 s’informava de les disposicions testamentàries de Lord Amulree. Basil William Sholto Mackenzie, segon Baró Amulree (1900-1983), Doctor en Medicina, especialitzat en geriatria i en malaltia crònica, President de la Society for the Study of Medical Ethics i representant del Partit Liberal a la cambra dels Lords entre 1955 i 1977, va llegar una pintura de Matisse a la Tate Gallery, un Monet a la National Gallery of Scotland, un Braque a l’Israel Museum de Jersusalén i L’ofrena de Picasso al Museu Picasso de Barcelona. Va ser l’historiador d’art i col·leccionista anglès, Douglas Cooper (1915-1985), qui va notificar la donació als responsables del museu i els va posar en contacte amb els marmessors testamentaris.

Una vegada solventats els problemes legals i tributaris, L’ofrena va arribar al museu i va ser presentada el 19 de novembre de 1985. Els sentiments del personal del museu van derivar de la sorpresa inicial a un sentiment d’eufòria i gratitud, comuns davant de qualsevol donació, però augmentats, en aquest cas, per l’absència de relació directa amb el benefactor, per l’insospitat del llegat i per la importància de l’obra, ja que el conjunt de dibuixos i pintures dedicats al tema de l’ofrena és de vital importància per entendre el camí recorregut per Picasso cap a la creació del Cubisme. Aquest guaix, petit de mida, però gran de significat s’ha convertit en una de les obres més emblemàtiques del museu i és un paradigma de com Picasso es nodreix del passat i el dinamita per crear el seu propi llenguatge. Llegir més »

Comparteix

21 imatges del que ha estat el 2009 del Museu Picasso

Revisant el 2009, de què podem dir que estem orgullosos? Del nombre de visitants? És important, és clar, però no per damunt d’altres aspectes, encara que, naturalment, valorem i agraïm les nombroses visites que rebem.

Però del que estem més orgullosos és d’haver impulsat el programa educatiu, d’haver produït unes exposicions temporals que, fruit de la recerca, han aportat nou coneixement sobre l’obra picassiana, d’haver renovat la presentació museogràfica de la sèrie de Las Meninas, d’haver restaurat els sostres del palau Aguilar, de l’increment de préstecs d’obres a exposicions internacionals, d’haver començat les obres del nou edifici que allotjarà els serveis de Coneixement i Recerca, d’haver posat la col·lecció online d’haver renovat els espais de seguretat amb tecnologia puntera, del projecte amb l’escola EINA d’interpretació del quefer del museu per via de la il·lustració, d’haver pràcticament acabat amb les cues, d’haver col·laborat a impulsar la Comissió de Cultura del Pla Comunitari del Casc Antic, d’haver augmentat les adquisicions dels fons del museu, d’haver diversificat l’oferta d’activitats i amb òptica pluridisciplinar, d’haver entrat activament a les xarxes socials o 2.0, d’haver convidat a experts internacionals i del país a col·laborar amb el museu.

Llegir més »

Comparteix

El com i el perquè de la nova presentació de Las Meninas

El retorn de Las Meninas al museu, després d’estar cedides en préstec temporal a les exposicions “Picasso et les maitres”, celebrada al Grand Palais de París, i “Picasso. Challenging the past” celebrada a la National Gallery de Londres, més la donació d’un dibuix preliminar, ha motivat una nova presentació de la serie de variacions sobre l’obra de Velázquez que Picasso realitzà entre agost i desembre de 1957.

La nostra intenció ha estat respectar la voluntat de l’artista i mostrar fidelment el seu procés creatiu. Segons manifestà el seu amic i biògraf Roland Penrose (Penrose, Roland, Picasso. Su vida y su obra, Barcelona, Editorial Argos Vergara, 1981, p.411), Picasso expressà el seu desig que la totalitat de la sèrie seguís unida i decidí no vendre cap de les 58 pintures que la integren. Per a salvaguardar aquesta unitat les donà al nostre museu el 1968. Per altra banda, l’artista deixà constància del seu ritme de treball al datar tots els llenços al revers, assenyalant fins i tot l’ordre d’execució d’aquelles obres realitzades en una mateixa jornada.

Llegir més »

Comparteix

Estem d’enhorabona: ja tenim un Picasso més al museu!

Des del passat 26 de maig el Museu compta amb l’únic esbós conegut que hi ha de l’obra Las Meninas, que revela com va afrontar la sèrie Pablo Picasso. Aquest dibuix el va realitzar just el dia abans d’emprendre la gran obra de conjunt.

Gràcies a la generositat de Catherine Hutin, filla de Jacqueline Picasso, el museu té des d’avui l’únic esbós que es coneix de Las Meninas. Catherine, com havia fet la seva mare, continua així mantenint l’estret lligam que va establir Pablo Picasso amb la ciutat de Barcelona.

Sabem que Picasso es va tancar a La Californie , l’estudi que tenia a Canes, del 16 d’agost al 30 de desembre de 1957 per treballar en la sèrie Las Meninas, una de les anàlisis més exhaustives que s’han fet mai sobre l’obra de Velázquez. Ben aviat podrem contemplar de nou al museu el quadre (cedit en préstec a la National Gallery de Londres), datat del 17 d’agost de 1957, juntament amb l’esbós, i comprovar un cop més la genialitat de l’artista.

Llegir més »

Comparteix