7 de desembre de 2011

Al Club parlem de crear dibuixant i molt més…

Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants, de Mathias Enard, va ser un fabulós punt de partida per xerrar tant sobre la novel·la (el misteriós i no documentat viatge de Miquel Àngel a Istambul amb l’objectiu de dissenyar un pont que unís les dues ribes de la ciutat) com sobre altres qüestions més o menys relacionades amb el text, des de la representació de l’alteritat i el conflicte entre orientalisme i realitat oriental, fins a Picasso i els grans artistes que d’una manera o una altra podem llegir a través de Miquel Àngel i de la seva forma de pensar i d’exercir l’art total. La conversa va ser molt interessant i un públic nombrós hi va participar amb entusiasme.

Notes que il·lustren un article sobre la suposada visita de Miquel ângel a Istambul. Font Llegir més »

10 de novembre de 2011

Com muntar un Big Draw (versió Museu Picasso)

El passat 23 d’octubre vam celebrar la segona edició del Big Draw. La festa del dibuix, la proposta originària de Londres que explora el dibuix no només com una eina de creació sinó també com a eina de comunicació, d’aprenentatge i de lleure per a totes les edats.

Llegir més »

24 de octubre de 2011

Big Draw. La Festa del Dibuix en imatges!

Gràcies a tots els artistes, talleristes, monitors, equips dels centres i a tots els participants, petits i grans, als qui heu dibuixat i als qui ho heu mirat.  Tornarem l’any vinent!!!

Aquí us mostrem una petita selecció de fotos de la jornada! Llegir més »

20 de octubre de 2011

Un palau a la vora de l’Arno per a Picasso

El Palazzo Giulia Rosselmini Gualandi, magnífica mansió renaixentista situada a les vores del riu Arno, seu de la Fondazzione Palazzo Blu, acull “Ho voluto essere pittore e sono diventato Picasso” (Volia ser pintor i m’he convertit en Picasso). Aquesta és la primera exposició d’obra de Picasso a la ciutat de Pisa i es pot visitar del 14 d’octubre de 2011 al 29 de gener de 2012. La mostra reuneix unes dues-centes obres, entre pintura, dibuix, ceràmica i gravat, que permet recórrer la producció picassiana des de 1901 fins a 1970. L’empresa cultural Giunti Arte Mostre e Musei ha estat la responsable de l’organització i coordinació d’aquesta exposició, comissariada per Claudia Beltramo Ceppi.

Entrada a l’exposició amb la Torre de Pisa de fons Llegir més »

28 de març de 2011

Aprenem més dels nens que ells de nosaltres! La nostra col·laboració amb l’Hospital de Sant Joan de Déu

Ja fa dos anys que col·laborem amb l’Hospital de Sant Joan de Déu, a través del departament de voluntaris, i ens agradaria pensar que hem pogut aportar alguna cosa als nens i nenes que han estat participant al llarg d’aquest temps a les activitats que els hem ofert. Cadascú viu la realitat d’un hospital d’una manera diferent, però no hem d’oblidar que els nens són nens i necessiten esbargir-se, desconnectar, riure, jugar i disposar d’un espai per a ells.

Llegir més »

9 de novembre de 2010

Un post post – Big Draw

Després d’un projecte en el qual s’han invertit moltes hores, energies i il·lusions, sempre es necessita un temps per acabar de posar les emocions a lloc i poder mirar enrere i valorar-lo, i a partir d’aquí planificar el futur amb tot allò que s’ha après.

Amb el Big Draw tots els de l’equip hem passat també per aquest procés. I en aquest moment d’immersió en la valoració -en positiu i en negatiu- que estem fent, i la planificació de cap on cal tirar per fer créixer el projecte, ens ha arribat una magnífica carta d’Eileen Adams, Directora de The Campaign for Drawing, els creadors i organitzadors a Londres d’aquesta proposta. Llegir més »

21 de octubre de 2010

El dibuix com a protagonista

Aquest diumenge 24 d’octubre el Museu Picasso presentarà la primera edició del “BIG DRAW. La Festa del Dibuix”, una proposta originària de Londres (i que ara ja se celebra a diverses ciutats del món) que té com a finalitat apropar el dibuix a tothom i gaudir-ne tant com a eina d’expressió artística com a eina de comunicació i d’aprenentatge.

He de dir que jo no en sé, de dibuixar. Però molt sovint sóc incapaç d’explicar-me si no és fent gargots amb un llapis en un paper. I amb els meus fills juguem a dibuixar, una manera divertida de passar l’estona i, segons l’edat, de practicar vocabulari, o posar en marxa la imaginació, o plasmar i fixar coneixements – com també fan molts adults en les reunions, dibuixos gairebé automàtics que alhora són maneres de concentrar-se. Llegir més »

1 de març de 2010

L’ofrena de Picasso: una donació al museu per sorpresa

Una de les majors alegries de la meva vida professional va ser quan al museu ens vam assabentar que en el Daily Telegraph de l’1 de maig de 1984 s’informava de les disposicions testamentàries de Lord Amulree. Basil William Sholto Mackenzie, segon Baró Amulree (1900-1983), Doctor en Medicina, especialitzat en geriatria i en malaltia crònica, President de la Society for the Study of Medical Ethics i representant del Partit Liberal a la cambra dels Lords entre 1955 i 1977, va llegar una pintura de Matisse a la Tate Gallery, un Monet a la National Gallery of Scotland, un Braque a l’Israel Museum de Jersusalén i L’ofrena de Picasso al Museu Picasso de Barcelona. Va ser l’historiador d’art i col·leccionista anglès, Douglas Cooper (1915-1985), qui va notificar la donació als responsables del museu i els va posar en contacte amb els marmessors testamentaris.

Una vegada solventats els problemes legals i tributaris, L’ofrena va arribar al museu i va ser presentada el 19 de novembre de 1985. Els sentiments del personal del museu van derivar de la sorpresa inicial a un sentiment d’eufòria i gratitud, comuns davant de qualsevol donació, però augmentats, en aquest cas, per l’absència de relació directa amb el benefactor, per l’insospitat del llegat i per la importància de l’obra, ja que el conjunt de dibuixos i pintures dedicats al tema de l’ofrena és de vital importància per entendre el camí recorregut per Picasso cap a la creació del Cubisme. Aquest guaix, petit de mida, però gran de significat s’ha convertit en una de les obres més emblemàtiques del museu i és un paradigma de com Picasso es nodreix del passat i el dinamita per crear el seu propi llenguatge. Llegir més »