Després d’ASK a CURATOR: notes per a la valoració d’una bona idea

El dia 1 de setembre ha estat marcat en el món museístic per una iniciativa innovadora impulsada per l’infatigable Jim Richardson, Ask a Curator. Ras i curt: 343 museus de 23 països del món han posat els conservadors a disposició de les preguntes que els usuaris volguessin formular-los via Twitter.

El sol fet d’aquesta xifra de participació ja és rellevant. Però voldria destacar alguns altres factors interessants. Llegir més »

Comparteix

El Picasso al Congrés Museums and the Web

Per tercer any consecutiu, des del museu participem aquesta setmana a Denver al congrés de referència mundial M&W, un autèntic generador de coneixement i d’idees al voltant de la museografia interactiva, la comunicació digital, les aplicacions mòbils per a museus,  les xarxes socials, la creació de continguts per part del públic i molts d’altres temes relacionats.

El 2008 hi vam presentar, dins una sessió del Usability Lab, l’aleshores nova web del Picasso, tot just acabada d’estrenar. Pel 2009 ja ens havien proposat formar part del Comitè Internacional de Programa, que és qui s’encarrega, entre d’altres tasques, de valorar i orientar la selecció de les ponències a presentar al congrés. I, posats a anar a Indianàpolis, vam presentar al CRIT Room algunes de les millores introduïdes a la web en el seu primer any de funcionament. Això va representar una boníssima difusió de la web, que va rebre comentaris fins i tot en un blog de Suècia. I de propina, ens van donar un premi a un dels millors escrits al blog del congrés. Podeu llegir una síntesi del que va ser l’edició MW2009 que vam escriure Picasso i Macba, per al blog de Patrimoni Gencat. Llegir més »

Comparteix

Amor a primera vista: com s’escull la coberta d’un catàleg

Imagineu que passegeu per una llibreria amb catàlegs d’art sense buscar res de precís. El primer que us crida l’atenció, entre tots els llibres que hi ha, —ja de lluny, fins i tot abans de poder-ne llegir els títols— són les coloraines de les cobertes. Reproduccions d’obres conegudes, detalls intrigants, estils familiars, tipografies indesxifrables… Us acosteu a una taula, prop dels prestatges, i agafeu un catàleg. Sabríeu dir-nos què és el que us ha atret? Què ha fet que agafeu aquest i no un altre? Si la coberta hagués estat diferent, l’hauríeu fullejat igualment? Quan l’heu obert, la impressió que us havia fet la coberta ha quedat confirmada o l’interior us ha decebut?

Nosaltres creiem que en els catàlegs, com en la resta de llibres, la coberta és l’esquer que llancem al lector, el cant de sirena que volem que l’atrapi. Triar-ne una i no una altra no és simplement una qüestió de gust. Posant-ne una de concreta decidim què us volem explicar, què pretenem destacar del que hi ha dins, què pensem que us cridarà l’atenció. Llegir més »

Comparteix

El Museu Picasso digital al món

Dues activitats recents vénen a sumar-se a la fase de creixement del projecte Internet del Museu. Per una banda, el Museu Picasso forma part, per segon any consecutiu, del Comitè Internacional de Programa del congrés de referència mundial Museums & the Web, que s’encarrega de l’avaluació i la selecció de les propostes de ponències, fòrums i tallers. L’edició d’enguany se celebrarà a Denver, EUA, i al comitè hi ha representants de centres tant prestigiosos com el Victoria & Albert Museum, Van Gogh Museum, Smithsonian American Art Museum, Walker Art Center o els Museum Studies de la John Hopkins University, EUA. El Museu Picasso és l’únic representant de l’estat espanyol al Comitè. Al blog Museus 2.0 podeu trobar la crònica del que va ser el congrés en l’edició 2009.

Llegir més »

Comparteix

Un matí ben aprofitat a la Provença: visita a l’exposició i al Castell de Picasso

Sí, ha estat un magnífic doblet de visita. En primer lloc, a l’exposició Picasso Cézanne al Musée Granet d’Aix-en-Provence i després al Castell de Vauvenargues, on Picasso va residir del 1959 al 61 i va instal·lar- hi la seva col·lecció personal i el seu taller.

L’exposició reuneix un conjunt magnífic d’obres procedents de museus d’arreu del món. És una mostra que, per mi, obre un debat interessant perquè crec que és un molt bon exemple d’exposició que agrada al que s’anomena “gran públic” i potser satisfà menys els experts. Començaré per aclarir que jo no sóc cap experta en obra picassiana. La meva especialitat és la comunicació i Internet. Però després de dos anys i mig treballant al Museu Picasso de Barcelona, podríem considerar que em trobo en un punt una mica més avançat de coneixement picassià que el públic en general. Crec que és aquesta circumstància el que em produeix una doble impressió després d’haver visitat l’exposició Picasso Cézanne. Llegir més »

Comparteix

Salvatge (fauve) és la paraula que millor defineix la campanya de comunicació de l’exposició Kees Van Dongen però, com s’arriba a l’elecció de la imatge que en serà el leit motiv?

L’elecció de la imatge per a la campanya de comunicació d’una exposició és un procés basat en una relació de complicitat. De la direcció al departamet d’exposicions, passant pel comissariat, el departament de publicacions o l’arxiu fotogràfic, participen d’aquest procés que s’inicia en el moment en què es decideix la idoneïtat d’organitzar la mostra.

Les campanyes de comunicació del Museu Picasso de Barcelona no són de prêt-à-porter, són d’alta costura. No es tracta d’una afirmació de caire elitista sinó descriptiva perquè són molts els engranatges que s’han d’ajustar i, en cada cas, es trien les millors opcions per arribar a bon port. Comunicar allò que realment es vol és molt difícil i la responsabilitat de fer lluir allò que els altres han creat és la prioritat: som el mitjà i hem de saber mostrar el millor de cada projecte.

Llegir més »

Comparteix