1 de març de 2010

L’ofrena de Picasso: una donació al museu per sorpresa

Una de les majors alegries de la meva vida professional va ser quan al museu ens vam assabentar que en el Daily Telegraph de l’1 de maig de 1984 s’informava de les disposicions testamentàries de Lord Amulree. Basil William Sholto Mackenzie, segon Baró Amulree (1900-1983), Doctor en Medicina, especialitzat en geriatria i en malaltia crònica, President de la Society for the Study of Medical Ethics i representant del Partit Liberal a la cambra dels Lords entre 1955 i 1977, va llegar una pintura de Matisse a la Tate Gallery, un Monet a la National Gallery of Scotland, un Braque a l’Israel Museum de Jersusalén i L’ofrena de Picasso al Museu Picasso de Barcelona. Va ser l’historiador d’art i col·leccionista anglès, Douglas Cooper (1915-1985), qui va notificar la donació als responsables del museu i els va posar en contacte amb els marmessors testamentaris.

Una vegada solventats els problemes legals i tributaris, L’ofrena va arribar al museu i va ser presentada el 19 de novembre de 1985. Els sentiments del personal del museu van derivar de la sorpresa inicial a un sentiment d’eufòria i gratitud, comuns davant de qualsevol donació, però augmentats, en aquest cas, per l’absència de relació directa amb el benefactor, per l’insospitat del llegat i per la importància de l’obra, ja que el conjunt de dibuixos i pintures dedicats al tema de l’ofrena és de vital importància per entendre el camí recorregut per Picasso cap a la creació del Cubisme. Aquest guaix, petit de mida, però gran de significat s’ha convertit en una de les obres més emblemàtiques del museu i és un paradigma de com Picasso es nodreix del passat i el dinamita per crear el seu propi llenguatge. Llegir més »

23 de febrer de 2010

El Picasso al Reina: cas pràctic de conservació de l’art

Un any més (i ja van 11!) s’ha celebrat la Jornada de Conservació d’Art Contemporani al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (MNCARS) de Madrid.

L’objectiu d’aquesta trobada professional  és comunicar i compartir experiències amb el fi de construir un camí conjunt i enriquidor en un  terreny  jove  i força autodidacta com és la conservació de la creació del segle XX. Obres d’avantguarda i post-avantguarda d’artistes molts dels quals s’inicien al XIX i produeixen en ple segle XX. Llegir més »

21 de gener de 2010

20 grans projectes pel 2010

Iniciem amb un desplegament ambiciós de projectes el 2010. Aquest salt endavant és possible entomar-lo sobre la base iniciada de noves línies d’acció i de nous serveis (educació, activitats, recerca, internet, públics, etc.) que han anat prenent forma i creixent a bon ritme. Queda encara molt per fer, en un entorn social, cultural, econòmic que canvia ràpidament. El museu, amb l’esforç i professionalitat de tot l’equip, continua apuntant cap l’objectiu de posicionar-se com un centre amb vocació pública totalment consolidat en la generació de coneixement i educació de qualitat entorn la figura i l’obra de Picasso, a escala internacional, alhora que estretament vinculat al teixit social i organitzatiu de la ciutat i activador de processos de creació.

Llisto a continuació els grans projectes en els quals treballem. Alguns començaran i acabaran al llarg de l’any, d’altres són de més llarg recorregut, inicien o continuen un procés que finalitzarà en els anys propers, com és el cas del nou catàleg raonat.

Llegir més »

18 de gener de 2010

21 imatges del que ha estat el 2009 del Museu Picasso

Revisant el 2009, de què podem dir que estem orgullosos? Del nombre de visitants? És important, és clar, però no per damunt d’altres aspectes, encara que, naturalment, valorem i agraïm les nombroses visites que rebem.

Però del que estem més orgullosos és d’haver impulsat el programa educatiu, d’haver produït unes exposicions temporals que, fruit de la recerca, han aportat nou coneixement sobre l’obra picassiana, d’haver renovat la presentació museogràfica de la sèrie de Las Meninas, d’haver restaurat els sostres del palau Aguilar, de l’increment de préstecs d’obres a exposicions internacionals, d’haver començat les obres del nou edifici que allotjarà els serveis de Coneixement i Recerca, d’haver posat la col·lecció online d’haver renovat els espais de seguretat amb tecnologia puntera, del projecte amb l’escola EINA d’interpretació del quefer del museu per via de la il·lustració, d’haver pràcticament acabat amb les cues, d’haver col·laborat a impulsar la Comissió de Cultura del Pla Comunitari del Casc Antic, d’haver augmentat les adquisicions dels fons del museu, d’haver diversificat l’oferta d’activitats i amb òptica pluridisciplinar, d’haver entrat activament a les xarxes socials o 2.0, d’haver convidat a experts internacionals i del país a col·laborar amb el museu.

Llegir més »

21 de desembre de 2009

Ja tenim la Col·lecció online!!!!!

Després de més de 2 anys de feina intensa és un goig de poder oferir una primera versió online de la base de dades del catàleg del Museu Picasso amb més de dos milers d’obres. Fer accessible la col·lecció en línia era un dels grans objectius pel 2009.

Es fa difícil de transmetre el garbuix de sentiments barrejats: primer de tot una altíssima satisfacció (gairebé emoció!) de veure, per fi, uns resultats tangibles de tants esforços esmerçats per tot l’equip que hi ha col·laborat i obrir al públic un coneixement acurat sobre el nostre fons d’obres de Picasso. Esmentaré només algunes de les funcionalitats que presenta el sistema:

Llegir més »

23 de novembre de 2009

Protegint Picassos i persones

És ben sabut que la seguretat és un tema ignot i restringit al públic. Tammateix, dins la ferma voluntat del Museu Picasso d’apropar-nos a vosaltres, d’integrar una comunitat online, oferint-vos una mirada de tot allò que no és accessible al públic en general, us volem mostrar avui com conjuguem al museu la protecció de l’art i la de les persones.

Una concepció diferent: buscant la proximitat. En primer lloc, cal dir que en els últims temps s’ha experimentat un canvi pel que fa al comportament i a la imatge de la figura del vigilant, en el sentit que no té exclusivament la comesa de vigilar, sinó també d’atendre les necessitats diverses del públic, ja siguin de caire informatiu com de rebre auxili.

Adaptant-nos a l’última tecnologia: vigilant des del cor del museu. Gràcies a l’aposta del director i de gerència fa aproximadament 5 mesos, vam estrenar el nou Centre de Coordinació (CECOR), tant de seguretat com d’emergències. Actualment, representa un dels més moderns dins els centres culturals del país, gràcies a la incorporació de les últimes tecnologies del mercat. S’ha produït una migració de tots els sistemes antics a un sistema IP (Internet Protocol), amb la qual cosa actualment està tot digitalitzat.

Llegir més »

27 de octubre de 2009

El so de la pintura

Us havíeu plantejat mai que podem escoltar una pintura?

Un punt de partida, l’obra de Picasso de 1897, Ciència i Caritat. Una intervenció, sonora. Aquesta ha estat la proposta de la dramaturga Victòria Szpunberg i l’enginyer de so Lucas Ariel, realitzada dins el programa Vist per… Mirades sobre la col·lecció del Museu, aquest mes d’octubre. Hi han aportat una nova visió critica i personal al voltant de l’obra i la figura de Picasso. Allunyada dels tòpics i les interpretacions de caire historicista instal·lades entorn a l’artista. Una proposta arriscada, inusual, fresca, experimental i, perquè no, punt de partida per a una possible investigació sobre el “so de la pintura”. Ha resultat interessant per molts motius.

Parteixen d’una de les peces de la primera època de l’artista, acadèmica, de temàtica religiosa, per a alguns no és de les més destacades, i a través d’un personatge secundari, una malalta, una model, una dona insignificant en la vida i obra de Picasso, estableixen el discurs narratiu sonor.

Llegir més »

5 de octubre de 2009

Idees del director sobre els museus del futur

Hem parlat en moltes ocasions sobre el debat actual entorn el futur dels museus.

Interessantíssim en aquest sentit el debat que van protagonitzar els directors del British i de la Tate, Neil MacGregor i Nicholas Serota, aquest estiu. Justament ara que hem presentat la nova programació i les noves línies d’actuació del Museu Picasso, que comencen a ser una realitat, volem contribuir-hi amb les nostres pròpies reflexions.

El museu com a centre productor i espai de diàleg. En primer lloc, és essencial dur a terme una autocrítica: cal abandonar definitivament la concepció simplista dels museus com a contenidors de patrimoni i oferir propostes més heterogènies i complexes, d’acord a la diversitat de públics existents en l’actualitat. En els darrers anys, la societat ha evolucionat a un ritme frenètic i, en contrapartida, els museus han canviat molt poc, no han seguit aquest ritme, oferint encara productes culturals estàtics i massa rígids.

Llegir més »

27 de juliol de 2009

Un matí ben aprofitat a la Provença: visita a l’exposició i al Castell de Picasso

Sí, ha estat un magnífic doblet de visita. En primer lloc, a l’exposició Picasso Cézanne al Musée Granet d’Aix-en-Provence i després al Castell de Vauvenargues, on Picasso va residir del 1959 al 61 i va instal·lar- hi la seva col·lecció personal i el seu taller.

L’exposició reuneix un conjunt magnífic d’obres procedents de museus d’arreu del món. És una mostra que, per mi, obre un debat interessant perquè crec que és un molt bon exemple d’exposició que agrada al que s’anomena “gran públic” i potser satisfà menys els experts. Començaré per aclarir que jo no sóc cap experta en obra picassiana. La meva especialitat és la comunicació i Internet. Però després de dos anys i mig treballant al Museu Picasso de Barcelona, podríem considerar que em trobo en un punt una mica més avançat de coneixement picassià que el públic en general. Crec que és aquesta circumstància el que em produeix una doble impressió després d’haver visitat l’exposició Picasso Cézanne. Llegir més »

7 de juliol de 2009

El com i el perquè de la nova presentació de Las Meninas

El retorn de Las Meninas al museu, després d’estar cedides en préstec temporal a les exposicions “Picasso et les maitres”, celebrada al Grand Palais de París, i “Picasso. Challenging the past” celebrada a la National Gallery de Londres, més la donació d’un dibuix preliminar, ha motivat una nova presentació de la serie de variacions sobre l’obra de Velázquez que Picasso realitzà entre agost i desembre de 1957.

La nostra intenció ha estat respectar la voluntat de l’artista i mostrar fidelment el seu procés creatiu. Segons manifestà el seu amic i biògraf Roland Penrose (Penrose, Roland, Picasso. Su vida y su obra, Barcelona, Editorial Argos Vergara, 1981, p.411), Picasso expressà el seu desig que la totalitat de la sèrie seguís unida i decidí no vendre cap de les 58 pintures que la integren. Per a salvaguardar aquesta unitat les donà al nostre museu el 1968. Per altra banda, l’artista deixà constància del seu ritme de treball al datar tots els llenços al revers, assenyalant fins i tot l’ordre d’execució d’aquelles obres realitzades en una mateixa jornada.

Llegir més »