7 de juliol de 2010

L’efímer puzzle de L’abraçada de Picasso. Relat d’una descoberta

La història d’aquesta troballa té dues dates, el 2004 i el 2010. L’estiu del 2004, durant una visita al Museu Diocesà de Barcelona amb motiu de l’exposició “4Gats. De Casas a Picasso”, vaig veure per primer cop un dibuix raríssim de Picasso, provinent d’una col·lecció particular. L’obra es presentava com si fos completa i es tractava d’una llenca vertical, allargassada i estreta (59×12,6cm), on només es distingia un edifici i un carruatge. La tècnica, era un pastel d’un cromatisme vibrant. L’obra, bé que sorprenent i poc divulgada, no oferia cap dubte; era un picasso. Llegir més »

26 de maig de 2010

El museu fora del museu: Picasso en exposició itinerant

Com fer arribar al públic la col·lecció del Museu Picasso més enllà del museu?  De diverses maneres, entre les quals: a través de la web, navegant per la col·lecció en línia o pels itineraris virtuals, mitjançant les xarxes socials o… amb exposicions itinerants que faciliten l’aproximació del públic als fons del museu. La tasca de posar en valor i fer accessible la col·lecció del museu va necessàriament més enllà del propi espai físic en què es troba. Per això, des dels departaments de Conservació, Restauració i Registre hem treballat en l’organització de la nostra primera exposició itinerant amb obra original.

Aquest mes de juny obre a la Casa Lis. Museu Art Nouveau i Art Deco de Salamanca l’exposició Tauromàquia. Pintures, dibuixos i gravats en la col·lecció del Museu Picasso de Barcelona. La mostra consta de 103 obres, que abasten des del 1892 fins 1970, que han estat disposades seguint criteris cronològics i temàtics. Llegir més »

11 de maig de 2010

Voleu llegir els relats guanyadors inspirats en obres de Picasso?

Dilluns 10 al vespre vam celebrar l’acte de lliurament dels premis als millors relats curts, “Picasso en Lletra”, que el museu va coorganitzar amb UOC-LLetra.

La tasca del jurat, composat per Biel Mesquida, Màrius Serra, Llorenç Valverde, Mercè Ibarz i Pepe Serra, no va ser menor. Més de 300 micro-relats, tots ells inspirats a partir d’una de les sis obres de Picasso proposades que integren la nostra col·lecció, tots interessants, alguns excel·lents. El públic assistent va poder escoltar en directe els relats de la veu de les seves autores o dels jurats. Les tres obres que han inspirat més als participants han estat L’abraçada, Retrat de la mare i Terrats de Barcelona. La creativitat i la imaginació desplegades ens han fet veure les obres d’una manera diferent. Llegir més »

1 de març de 2010

L’ofrena de Picasso: una donació al museu per sorpresa

Una de les majors alegries de la meva vida professional va ser quan al museu ens vam assabentar que en el Daily Telegraph de l’1 de maig de 1984 s’informava de les disposicions testamentàries de Lord Amulree. Basil William Sholto Mackenzie, segon Baró Amulree (1900-1983), Doctor en Medicina, especialitzat en geriatria i en malaltia crònica, President de la Society for the Study of Medical Ethics i representant del Partit Liberal a la cambra dels Lords entre 1955 i 1977, va llegar una pintura de Matisse a la Tate Gallery, un Monet a la National Gallery of Scotland, un Braque a l’Israel Museum de Jersusalén i L’ofrena de Picasso al Museu Picasso de Barcelona. Va ser l’historiador d’art i col·leccionista anglès, Douglas Cooper (1915-1985), qui va notificar la donació als responsables del museu i els va posar en contacte amb els marmessors testamentaris.

Una vegada solventats els problemes legals i tributaris, L’ofrena va arribar al museu i va ser presentada el 19 de novembre de 1985. Els sentiments del personal del museu van derivar de la sorpresa inicial a un sentiment d’eufòria i gratitud, comuns davant de qualsevol donació, però augmentats, en aquest cas, per l’absència de relació directa amb el benefactor, per l’insospitat del llegat i per la importància de l’obra, ja que el conjunt de dibuixos i pintures dedicats al tema de l’ofrena és de vital importància per entendre el camí recorregut per Picasso cap a la creació del Cubisme. Aquest guaix, petit de mida, però gran de significat s’ha convertit en una de les obres més emblemàtiques del museu i és un paradigma de com Picasso es nodreix del passat i el dinamita per crear el seu propi llenguatge. Llegir més »

23 de febrer de 2010

El Picasso al Reina: cas pràctic de conservació de l’art

Un any més (i ja van 11!) s’ha celebrat la Jornada de Conservació d’Art Contemporani al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (MNCARS) de Madrid.

L’objectiu d’aquesta trobada professional  és comunicar i compartir experiències amb el fi de construir un camí conjunt i enriquidor en un  terreny  jove  i força autodidacta com és la conservació de la creació del segle XX. Obres d’avantguarda i post-avantguarda d’artistes molts dels quals s’inicien al XIX i produeixen en ple segle XX. Llegir més »

21 de gener de 2010

20 grans projectes pel 2010

Iniciem amb un desplegament ambiciós de projectes el 2010. Aquest salt endavant és possible entomar-lo sobre la base iniciada de noves línies d’acció i de nous serveis (educació, activitats, recerca, internet, públics, etc.) que han anat prenent forma i creixent a bon ritme. Queda encara molt per fer, en un entorn social, cultural, econòmic que canvia ràpidament. El museu, amb l’esforç i professionalitat de tot l’equip, continua apuntant cap l’objectiu de posicionar-se com un centre amb vocació pública totalment consolidat en la generació de coneixement i educació de qualitat entorn la figura i l’obra de Picasso, a escala internacional, alhora que estretament vinculat al teixit social i organitzatiu de la ciutat i activador de processos de creació.

Llisto a continuació els grans projectes en els quals treballem. Alguns començaran i acabaran al llarg de l’any, d’altres són de més llarg recorregut, inicien o continuen un procés que finalitzarà en els anys propers, com és el cas del nou catàleg raonat.

Llegir més »

18 de gener de 2010

21 imatges del que ha estat el 2009 del Museu Picasso

Revisant el 2009, de què podem dir que estem orgullosos? Del nombre de visitants? És important, és clar, però no per damunt d’altres aspectes, encara que, naturalment, valorem i agraïm les nombroses visites que rebem.

Però del que estem més orgullosos és d’haver impulsat el programa educatiu, d’haver produït unes exposicions temporals que, fruit de la recerca, han aportat nou coneixement sobre l’obra picassiana, d’haver renovat la presentació museogràfica de la sèrie de Las Meninas, d’haver restaurat els sostres del palau Aguilar, de l’increment de préstecs d’obres a exposicions internacionals, d’haver començat les obres del nou edifici que allotjarà els serveis de Coneixement i Recerca, d’haver posat la col·lecció online d’haver renovat els espais de seguretat amb tecnologia puntera, del projecte amb l’escola EINA d’interpretació del quefer del museu per via de la il·lustració, d’haver pràcticament acabat amb les cues, d’haver col·laborat a impulsar la Comissió de Cultura del Pla Comunitari del Casc Antic, d’haver augmentat les adquisicions dels fons del museu, d’haver diversificat l’oferta d’activitats i amb òptica pluridisciplinar, d’haver entrat activament a les xarxes socials o 2.0, d’haver convidat a experts internacionals i del país a col·laborar amb el museu.

Llegir més »

21 de desembre de 2009

Ja tenim la Col·lecció online!!!!!

Després de més de 2 anys de feina intensa és un goig de poder oferir una primera versió online de la base de dades del catàleg del Museu Picasso amb més de dos milers d’obres. Fer accessible la col·lecció en línia era un dels grans objectius pel 2009.

Es fa difícil de transmetre el garbuix de sentiments barrejats: primer de tot una altíssima satisfacció (gairebé emoció!) de veure, per fi, uns resultats tangibles de tants esforços esmerçats per tot l’equip que hi ha col·laborat i obrir al públic un coneixement acurat sobre el nostre fons d’obres de Picasso. Esmentaré només algunes de les funcionalitats que presenta el sistema:

Llegir més »

23 de novembre de 2009

Protegint Picassos i persones

És ben sabut que la seguretat és un tema ignot i restringit al públic. Tammateix, dins la ferma voluntat del Museu Picasso d’apropar-nos a vosaltres, d’integrar una comunitat online, oferint-vos una mirada de tot allò que no és accessible al públic en general, us volem mostrar avui com conjuguem al museu la protecció de l’art i la de les persones.

Una concepció diferent: buscant la proximitat. En primer lloc, cal dir que en els últims temps s’ha experimentat un canvi pel que fa al comportament i a la imatge de la figura del vigilant, en el sentit que no té exclusivament la comesa de vigilar, sinó també d’atendre les necessitats diverses del públic, ja siguin de caire informatiu com de rebre auxili.

Adaptant-nos a l’última tecnologia: vigilant des del cor del museu. Gràcies a l’aposta del director i de gerència fa aproximadament 5 mesos, vam estrenar el nou Centre de Coordinació (CECOR), tant de seguretat com d’emergències. Actualment, representa un dels més moderns dins els centres culturals del país, gràcies a la incorporació de les últimes tecnologies del mercat. S’ha produït una migració de tots els sistemes antics a un sistema IP (Internet Protocol), amb la qual cosa actualment està tot digitalitzat.

Llegir més »

27 de octubre de 2009

El so de la pintura

Us havíeu plantejat mai que podem escoltar una pintura?

Un punt de partida, l’obra de Picasso de 1897, Ciència i Caritat. Una intervenció, sonora. Aquesta ha estat la proposta de la dramaturga Victòria Szpunberg i l’enginyer de so Lucas Ariel, realitzada dins el programa Vist per… Mirades sobre la col·lecció del Museu, aquest mes d’octubre. Hi han aportat una nova visió critica i personal al voltant de l’obra i la figura de Picasso. Allunyada dels tòpics i les interpretacions de caire historicista instal·lades entorn a l’artista. Una proposta arriscada, inusual, fresca, experimental i, perquè no, punt de partida per a una possible investigació sobre el “so de la pintura”. Ha resultat interessant per molts motius.

Parteixen d’una de les peces de la primera època de l’artista, acadèmica, de temàtica religiosa, per a alguns no és de les més destacades, i a través d’un personatge secundari, una malalta, una model, una dona insignificant en la vida i obra de Picasso, estableixen el discurs narratiu sonor.

Llegir més »