Blog del Museu Picasso de Barcelona

Una col·lecció singular i en creixement

La gestació del Museu Picasso no va ser fàcil en un país i una ciutat on no hi havia gaires col·leccionistes del pintor i amb l’ambient del franquisme en contra. Picasso va jurar que no posaria els peus a Espanya mentre hi hagués dictadura, però, malgrat això, l’artista va tenir clar que Barcelona havia de tenir un museu Picasso. Els amics catalans que el visitaven a les darreres dècades de la seva vida coincideixen a remarcar que Picasso gaudia parlant dels anys de Barcelona. Nostàlgia? Segurament, però també una profunda consciència que els anys barcelonins havien marcat profundament la seva ...

Canvis a la Col·lecció durant el mes de setembre de 2016: la ceràmica és la protagonista

El 1955 va tenir lloc a Canes el primer congrés organitzat per l’Acadèmia Internacional de Ceràmica, amb motiu del qual es va celebrar una exposició. Pablo Picasso hi participà amb diverses de les seves obres. Aquest setembre té lloc a Barcelona el 47è Congrés, dedicat a la ceràmica en l’arquitectura i l’espai públic. En aquest context presentem les 41 peces de ceràmica donades per Jacqueline Picasso el 1982, una selecció de fotografies de la nostra col·lecció que documenta el Picasso ceramista i els gravats originals que l’artista va realitzar per a les exposicions que es van celebrar a Valàuria. (més…)

Canvis en la col·lecció: acollim tres magnifiques obres de Picasso en préstec

Gràcies a la política continuada d’intercanvis del Museu amb altres museus i institucions de prestigi, del 26 de gener al 20 de juny, a la Sala 16, presentem tres pintures de la darrera època de Pablo Picasso, propietat del Lousiana Museum of Modern Art de Humlebaek, de Dinamarca. La presentació d’aquests tres olis significa una complement a la nostra col·lecció que ens ajudarà a entendre el procés creatiu, la vitalitat, l’esperit de renovació i provocació de l’artista fins al final. Pablo Picasso. Dona i tocador d’aulos II. Canes, 18 d’abril del 1956. Oli sobre tela. 93 x 120 cm. Lousiana Museum of ...

L’estiu de Picasso i del museu

Com cada estiu des del museu us fem una sèrie de propostes per poder conèixer el museu de forma presencial, per poder aprofundir-hi de forma virtual, per descobrir la Barcelona que va viure Picasso i sobretot per conèixer una mica més sobre l’artista, la seva vida i la seva obra. (més…)

Aiguatintes al sucre de Pablo Picasso. La delicadesa de l’estampa d’efectes pictòrics

L’aiguatinta és un dels principals procediments de gravat en metall o calcogràfic. En aquest tipus de gravat la incisió o traç és en profunditat; per això se l’anomena, genèricament, gravat «en trau». Aquesta tècnica de gravat d’incisió indirecta o de corrosió per mordent sobre metall va ser molt emprada per Picasso, de manera específica o com a tècnica mixta. Pablo Picasso. Records d'infància: festa al carrer, amb "homenet" i “el gegant”. Mougins, 4 de juny del 1968 (I). Aiguatinta al sucre sobre planxa de coure parcialment engreixada, estampada sobre paper vitel·la Rives (prova Sabartés). 22,5 x 29 cm (planxa); 35,1 x 42 cm (làmina; ...