Ja ha passat un any? El camí 2.0 del Museu Picasso

De debò que sembla que fa quatre dies que vam començar aquest blog i tota la presència activa del museu a les xarxes socials. I, vés per on, ja som al primer aniversari! Per celebrar-ho vam obrir les portes del museu a la comunitat online un dilluns, que és el dia de tancament setmanal. Els visitants van poder gaudir del privilegi de passejar per les sales en exclusiva. Llegir més »

Comparteix

Usuaris participatius en Institucions culturals: crònica d’un taller

Dues persones del Picasso hem assistit al taller “Projectes 2.0. Pràctiques per a Institucions culturals”, organitzat pel CCCB Lab juntament amb Expolab. El que va començar com una interessant xerrada sobre la participació dels usuaris al museu i les tipologies d’interacció va desembocar en una dinàmica de grup divertida i sobretot molt enriquidora on s’han contrastat idees de gent provinent de diversos centres i institucions culturals de Barcelona i els voltants.

Un cop subdividits, cada grup havia de decidir un projecte i després conceptualitzar la idea a través d’una maqueta. Com? Doncs amb papers de colors, tisores, retoladors, taps de suro, plastilina, brides, lego, cinta adhesiva, enganxines i una varietat inimaginable de material! Tímids primer i després cada cop més animats, vam aconseguir plasmar la idea que havíem acordat entre tots. Llegir més »

Comparteix

Museus – Wikimedia: resum de la trobada a Museums and the Web

Lloc: Denver, Colorado. Data: 13 d’abril de 2010.
Participants: una seixantena de professionals de museus d’arreu del món i de responsables editors de Wikipedia de diferents països.
Objectiu: explorar vies de cooperació més eficaç i productiva que reverteixin en un millor servei als usuaris.

Ha estat només un dia. Ha estat un dia força profitós, però alhora són tantes les qüestions a debatre, dificultats a superar, experiències a compartir, projectes per cooperar que un sol dia no ha permès aprofundir-hi. Podríem dir que s’han assentat uns primers fonaments per a construir contingut col·laborativament. És de notar que és la primera vegada que es produeix un encontre d’aquesta dimensió i amb representació de gairebé tots els continents. Llegir més »

Comparteix

Els usuaris tenen la paraula: 8 mesos de blog al Picasso 2.0

Ja entrarem en detalls i xifres en un proper article. Avui us volem cedir la paraula a vosaltres, els usuaris del blog. Us agraïm molt a tot@s els que heu dedicat uns minuts a fer-nos saber la vostra opinió. Reproduïm a continuació alguns dels comentaris en la llengua original en què han estat fets i sense fer-hi modificacions lingüístiques a fi de preservar l’espontaneïtat de l’expressió.

Els nostres visitants, virtuals i presencials, provenen de tot el món i comenten qualsevol aspecte que hem anat ressaltant durant els últims mesos a través de les xarxes socials. Aquesta internacionalitat s’ha vist molt ben reflectida en la participació al concurs Fes-te fauvista!, tal com diu la Cristina: “(…) El que és molt curiós és també veure la procedència d’aquestes fotos, i comprovar la difusió internacional del Museu i de les seves iniciatives. Enhorabona.”

Alguns feliciten amb poques paraules “Fantàstic!!!” (Olga) comentant la nova presentació de Las Meninas i d’altres són una mica més explícits “Gran trabajo el del Museo Picasso, no importa repetir visita en cada temporal. Y las Meninas la estrella; lástima del color de la pared, que no resalta tan fantástico legado. Felicidades.” (José). Llegir més »

Comparteix

Amor a primera vista: com s’escull la coberta d’un catàleg

Imagineu que passegeu per una llibreria amb catàlegs d’art sense buscar res de precís. El primer que us crida l’atenció, entre tots els llibres que hi ha, —ja de lluny, fins i tot abans de poder-ne llegir els títols— són les coloraines de les cobertes. Reproduccions d’obres conegudes, detalls intrigants, estils familiars, tipografies indesxifrables… Us acosteu a una taula, prop dels prestatges, i agafeu un catàleg. Sabríeu dir-nos què és el que us ha atret? Què ha fet que agafeu aquest i no un altre? Si la coberta hagués estat diferent, l’hauríeu fullejat igualment? Quan l’heu obert, la impressió que us havia fet la coberta ha quedat confirmada o l’interior us ha decebut?

Nosaltres creiem que en els catàlegs, com en la resta de llibres, la coberta és l’esquer que llancem al lector, el cant de sirena que volem que l’atrapi. Triar-ne una i no una altra no és simplement una qüestió de gust. Posant-ne una de concreta decidim què us volem explicar, què pretenem destacar del que hi ha dins, què pensem que us cridarà l’atenció. Llegir més »

Comparteix

El Museu Picasso digital al món

Dues activitats recents vénen a sumar-se a la fase de creixement del projecte Internet del Museu. Per una banda, el Museu Picasso forma part, per segon any consecutiu, del Comitè Internacional de Programa del congrés de referència mundial Museums & the Web, que s’encarrega de l’avaluació i la selecció de les propostes de ponències, fòrums i tallers. L’edició d’enguany se celebrarà a Denver, EUA, i al comitè hi ha representants de centres tant prestigiosos com el Victoria & Albert Museum, Van Gogh Museum, Smithsonian American Art Museum, Walker Art Center o els Museum Studies de la John Hopkins University, EUA. El Museu Picasso és l’únic representant de l’estat espanyol al Comitè. Al blog Museus 2.0 podeu trobar la crònica del que va ser el congrés en l’edició 2009.

Llegir més »

Comparteix

Salvatge (fauve) és la paraula que millor defineix la campanya de comunicació de l’exposició Kees Van Dongen però, com s’arriba a l’elecció de la imatge que en serà el leit motiv?

L’elecció de la imatge per a la campanya de comunicació d’una exposició és un procés basat en una relació de complicitat. De la direcció al departamet d’exposicions, passant pel comissariat, el departament de publicacions o l’arxiu fotogràfic, participen d’aquest procés que s’inicia en el moment en què es decideix la idoneïtat d’organitzar la mostra.

Les campanyes de comunicació del Museu Picasso de Barcelona no són de prêt-à-porter, són d’alta costura. No es tracta d’una afirmació de caire elitista sinó descriptiva perquè són molts els engranatges que s’han d’ajustar i, en cada cas, es trien les millors opcions per arribar a bon port. Comunicar allò que realment es vol és molt difícil i la responsabilitat de fer lluir allò que els altres han creat és la prioritat: som el mitjà i hem de saber mostrar el millor de cada projecte.

Llegir més »

Comparteix