Etiquetes: ampliació, arquitectura, centre de coneixement i recerca
Aquesta setmana passada des de les finestres de la plaça Sabartés vàrem poder veure un excel·lent exercici de «malabarisme».
La grua que ha aixecat l’edifici annex del Museu Picasso va ser desmuntada i traslladada en el que es pot qualificar de prodigi de la mobilitat.
Van ser 12 hores de feina de l’empresa constructora. Un cop tallat el trànsit del carrer Princesa, es va traslladar peça a peça la grua des del centre de la plaça i amb un camió llançadora fins al carrer Princesa. Us imagineu el que representa? Llegir més »
Etiquetes: ampliació, arquitectura, centre de coneixement i recerca
La gestió de les institucions culturals, de la qual ara se’n parla tant, ve de lluny, de molt lluny. Qui no coneix els teatres Grecs o Romans? No funcionaven pas sols. De segur que al darrera dels escenaris hi havia persones, la majoria de vegades anònimes, que vetllaven perquè tot funcionés correctament.
I què me’n dieu dels museus? En tots els centres del món hi ha hagut un equip humà, de vegades més nombrós, sovint força reduït, a voltes anomenat administració i ara vinculat als recursos, que han fet que les coses “rutllessin”.
Al Museu Picasso de Barcelona som uns quants els qui treballem en l’administració del centre. El que en podríem dir el back-office. Des del vessant de la producció, el manteniment, la seguretat, la gestió del públic, la gestió de serveis i òbviament l’administració econòmica. Sense cada una d’aquestes funcions, difícilment el museu podria obrir les portes cada dia i oferir als visitants exposicions, conferències, concerts, i tot tipus d’activitat vinculada, en el nostre cas, a la vida i l’obra de Pablo Picasso o bé al barri on estem situats, la Ribera.
23 de desembre de 2009Els edificis que conformen el Museu Picasso requereixen d’un manteniment constant, ja sigui d’obra civil, d’instal·lacions, de pintura….
Aquesta tardor ha tocat modificar el sistema d’aire condicionat de la planta baixa. Ha calgut aïllar-ne el circuit i adquirir una nova màquina refrigedora. El projecte ha estat relativament fàcil de fer, però la realització s’ha topat amb problemes logístics de primer ordre.
La refrigeradora havia d’anar a la coberta d’un dels edificis; era una sola peça de dimensions i pes considerables. El transport d’aquest aparell fins a la coberta és el que ha estat més complicat.