En el repàs als habitants del Museu Picasso, ens aturem en la figura de Pere Romeu, al qual podríem definir com l’ànima dels Quatre Gats. Personatge bohemi i promotor cultural —però sense capital per dur a terme els seus projectes—, Romeu és protagonista d’alguns dels dibuixos que Picasso va fer en aquesta mítica taverna barcelonina i que formen part de la nostra col·lecció permanent.
«El contrast entre Picasso i Canals era colpidor per a qui els veia junts. Canals, alt, prim, esblaimat, fred, amb els ulls blaus d’infant càndid; Picasso, baix, negre, copat, inquiet, inquietant, amb els ulls foscos, profunds, penetrants, estranys, quasi fixos». Aquest és un fragment de les memòries de l’amant de Picasso Fernande Olivier, que diu molt —malgrat centrar-se només en els trets físics dels dos personatges— sobre la relació entre Ricard Canals i l’artista malagueny. Pintor i gravador, Ricard Canals (1876-1931) va ser un dels amics de joventut de Picasso, a qui devia conèixer a Barcelona a l’època dels Quatre Gats, ...
L’espai que hi ha entre l’edifici històric del Museu Picasso i el Centre de Coneixement i Recerca rep el nom de plaça de Raimon Noguera o, tal com ens hi referim de manera col·loquial, Pati Noguera. Des de desembre del 2017 hi figura una placa en record d’aquest jurista català que va ser un personatge clau per a la constitució del Museu, tal com us expliquem en aquest article.
Des del gran préstec d’obres del Museu Picasso de Barcelona per a l’extensa retrospectiva de l’artista al Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA) l’any 1980, mai no havien sortit de la col·lecció del Museu tants dels nostres highlights de cop. Aquest darrer setembre, amb motiu de les exposicions «Obres mestres» al Museu Picasso de París i «Picasso. Blau i rosa» al Museu d’Orsay, una seixantena d’obres del museu van viatjar a la capital francesa, on en van poder gaudir fins al tancament de les dues mostres a principis de gener. Actualment les obres ja han tornat a casa després ...
La fotografia que encapçala aquest article, obra de Lucien Clergue, correspon a l’única escena cinematogràfica de Pablo Picasso, si no tenim en compte les imatges documentals. La pel·lícula és El testament d’Orfeu, dirigida l’any 1959 pel cineasta francès Jean Cocteau, i en què, a banda de Picasso, hi apareixen també la seva parella d’aleshores, Jacqueline Roque, el torero Luis Miguel Dominguín i l’actriu Lucia Bosé.
