Cerca al blog

Subscriu-te al blog


Connecta i comparteix

  • Facebook
    Facebook
  • Twitter
    Twitter
  • Flickr
    Flickr
  • Youtube
    YouTube
  • Slideshare
    Slideshare
  • Delicious
    Delicious

Categories

Articles recents

Comentaris recents

  • jose luis: El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ens informa que: El 18 de maig tens una...
  • Museu Picasso: Hola Matthew, sí, si et refereixes a la web mòbil es pot accedir des de qualsevol smartphone. En el...
  • Matthew Clear: Em semblen avanços mot interessants. Ara mes de 50% del smartphones son Android i espero que surt una...
  • Museu Picasso: Hy Debby, we apologize for the problems. This is the page where you can enter search details...
  • Debby: I know the catalogue search is still in beta, but I am having difficulty getting back to the original place to...

Autors

Blogroll

18 de maig de 2011

De la caricatura del “somni i mentida” de Picasso a la de “les cobles” de Toño Salazar

L’eix que vertebra la nostra exposició “Vinyetes al front” són dos aiguaforts i aiguatinta al sucre amb raspat que componen Somni i Mentida de Franco. Picasso va editar aquests gravats a París, el mes de juny de 1937, en plena Guerra Civil espanyola, amb l’objectiu de recaptar diners per a la causa republicana.

En el context de l’exposició, les estampes es posen en valor, es presenten en tota la seva essència i, a continuació, es relacionen, es socialitzen, amb un conjunt pluridisciplinar d’obres (més de cent vint!) de diferents autors. Pintures, gravats, dibuixos, fotografies, llibres il·lustrats, documentals, revistes, cartells d’autors que van des de Goya al mateix Picasso passant per Grosz, Heartfield, Helios Gómez, Luis Seoane, Brangulí, Josep Maria Sagarra, Centelles, Pérez de Rozas, Josep Renau, Mauricio Amster, Mariano Rawicz… Llegir més »


5 de maig de 2011

Somni i Mentida de Franco: més enllà del propi Picasso

Descorporar una obra d’art del context on normalment s’aixopluga té sorpreses inesperades. L’exposició “Vinyetes al front” que actualment presenta el nostre museu és un clar exponent d’això.

L’eix que vertebra l’exposició són dos aiguaforts i aiguatinta al sucre amb raspat que composen Somni i Mentida de Franco, gravats picassians de la col·lecció del museu.

Somni i Mentida de Franco [planxa 1, II estat] París, 8 de gener del 1937
Aiguafort i aiguatinta al sucre, sobre matriu de coure, tirat sobre paper verjurat Montval

Llegir més »


1 de desembre de 2009

La darrera passejada de Picasso per Barcelona: 1934

El mes de setembre de 1934, enguany ha fet setanta-cinc anys, Picasso visita Barcelona per darrera vegada(*).

A mitjans d’agost del 34, Picasso amb la seva muller Olga i el seu fill Paulo passen les vacances a Espanya. Després d’un periple per diferents poblacions arriben a Barcelona a principis de setembre.

En el decurs de la seva estada a la ciutat comtal es desplaça a Montjuïc per a visitar el Museu d’Art de Catalunya, que era a punt d’inaugurar-se a l’edifici del Palau Nacional, nascut a l’aixopluc de l’Exposició Internacional del 1929.

 Picasso, l’estiu del 33, ja havia visitat la zona de Montjuïc. En aquesta ocasió, Joaquim Folch i Torres, el director, el convida i li fa la visita acompanyat d’altres membres del museu. Un article memorable, signat per Carles Capdevila, intitulat Picasso al Museu, publicat a la portada de La Publicitat -Barcelona, Dijous 6 de setembre de 1934. Any 56 – Núm. 18.741- se’n fa ressò: “[...] l’home, del Picasso de carn i ossos recorrent les sales del Museu que serà inaugurat d’ací a un mes. Aprofitant la breu estada que Picasso ha fet a Barcelona amb la seva família, la direcció del Museu l’invità a visitar la nova instal·lació del Palau Nacional, on ha estat reunit i disposat ordenadament tot el fons del Museu Municipal, considerablement augmentat amb l’adquisició de la col·lecció Plandiura [...]“. L’articulista destaca, entre altres obres, el paisatge urbà de Martí Alsina fet des d’un taller de la desapareguda Riera de Sant Joan on el malagueny, també, havia tingut el seu taller i “La col·lecció de retrats d’En Casas era un recordatori d’antigues amistats i coneixences barcelonines”.

Llegir més »