Blog del Museu Picasso de Barcelona

Protecció de luxe per a Ciència i Caritat

A principis de 1897, quan Picasso tenia només quinze anys, va començar a pintar una gran tela per tal de presentar-la a l’Exposició de Belles Arts de Madrid. Era Ciència i Caritat, en què es veu una dona malalta ajaguda al llit, assistida per un metge i una monja que bressola un infant en braços. El pare del jove artista, José Ruiz Blasco, no només va animar el fill a pintar el gran llenç sinó que va escollir de manera molt calculada el tema del quadre, atès que les obres que tractaven el món de la medicina i els seus avenços estaven de moda a les exposicions oficials. José Ruiz, a més, no només va fer de model per a la figura del metge, sinó que, perquè el seu fill pogués treballar amb tranquil·litat, va llogar un estudi al carrer de la Plata número 4, a mig camí del domicili familiar del carrer de la Mercè i la Llotja. L’oli es va presentar a l’exposició madrilenya d’aquell any mateix i va obtenir una de les 125 mencions honorífiques d’aquella edició. La gran tela era una prova més del virtuosisme i l’excel·lència del joveníssim pintor.

Instal·lació del marc climàtic a Ciència i Caritat de Pablo PicassoInstal·lació del marc climàtic a Ciència i Caritat de Pablo Picasso

És just a l’immoble en què Picasso va pintar la que està considerada la seva primera obra mestra on ara està situat l’hotel the Serras; i ha estat precisament aquest establiment hoteler el que ha donat el seu suport perquè l’emblemàtica tela compti a partir d’ara amb un marc climàtic, que permet controlar la temperatura i la humitat de l’obra. Aquesta era «una intervenció necessària», segons la cap del departament de Restauració i Conservació Preventiva del Museu, Reyes Jiménez, per conservar l’obra en les millors condicions possibles, ara que s’acaba de restaurar.

El marc sofisticat està conformat per una estructura d’alumini amb vidre antireflectant i filtrat amb unes dimensions de 2050 x 2580 x 44 mm i un pes de 250 quilograms. L’estructura interna del perfil fa de contenidor del material i permet regular la humitat relativa de l’interior. També disposa d’un sensor electrònic que registra els paràmetres d’humitat i temperatura a temps real a través d’una connexió exterior, de manera que pot ser consultada en qualsevol moment pels tècnics del Museu. Una de les avantatges d’aquest tipus de marcs, a més, és que la seva estructura no afecta la bona visibilitat de la pintura per part del públic. «Tot aquest material tecnològic no s’aprecia. El visitant veu un vidre normal», afirma Jiménez.

Una operària neteja la part posterior del marc. 6 de setembre de 2019Sonia Berrocal neteja la part posterior del marc. 6 de setembre de 2019. Museu Picasso, Barcelona © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2020

 

Reyes Jiménez supervisa la instal·lació del marc climàticReyes Jiménez supervisa la instal·lació del marc climàtic. 6 de setembre de 2019. Museu Picasso, Barcelona © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2020

 

Amb la instal·lació d’aquest marc, el Museu culmina el projecte de conservació i restauració de l’obra, que es va iniciar el 2017. Després d’estudiar meticulosament l’obra amb diverses tècniques com ara la radiografia, la reflectografia infraroja i la fotografia d’alta resolució, el Museu va iniciar la restauració per restablir-ne l’estabilitat perduda.

Procés de restauració de Ciència i Caritat, novembre 2017Procés de restauració de Ciència i Caritat. Novembre 2017. Museu Picasso, Barcelona

El quadre, donació del pintor mateix, va ingressar al Museu l’any 1970 en no molt bones condicions, atès que fins aleshores havia lluït clavat directament a la paret i sense bastidor a la casa familiar de Barcelona. En aquell moment també es va restaurar l’obra però a cuitacorrents per poder presentar-la al públic i exposar-la al Museu. Després de mig segle, els materials aplicats en aquella restauració havien envellit i els pigments i vernissos s’havien alterat. Amb la restauració actual i la instal·lació del marc climàtic, el Museu s’assegura estabilitzar l’obra i protegir una de les pintures més conegudes de l’adolescència de Picasso. «Amb aquest marc, les condicions d’exposició de l’obra són les òptimes», afirma el director del Museu, Emmanuel Guigon.

Restauració de l’obra "Ciència i Caritat" al Palau Nacional Barcelona, 1970 Fotografia, Pérez de Restauració de l’obra Ciència i Caritat al Palau Nacional. Barcelona, 1970. Fotografia, Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Ciència i Caritat és ja la cinquena obra de la institució que gaudeix d’aquest sistema de protecció física. Altres obres que també compten amb aquesta instal·lació són Las Meninas (1957), Arlequí (1917), El foll (1904) i Home assegut (1917).

Ciència i Caritat. Barcelona, [març-abril del] 1897Pablo Picasso. Ciència i Caritat. Barcelona, [març-abril del] 1897. Oli sobre tela 197 x 249,5 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.046. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Miquel Coll © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2020

 

Vídeos relacionats

La obra: “Ciència i Caritat”

 

La Història de “Ciència i Caritat”

 

Restauració de “Ciència i Caritat”

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *