Blog del Museu Picasso de Barcelona

Massacre a Corea, el Guernica de la Guerra Freda

Enmig d’un paisatge desolat, amb la runa dels edificis destruïts de teló de fons, el drama de la guerra contra la població civil: sis soldats estan a punt d’afusellar un grup de dones i infants. Els militars estan representats com robots sense cor, mig vestits amb peces de metall i cascos, mentre que les víctimes innocents, nues, a les quals s’ha desproveït de qualsevol dignitat, esperen desesperades el moment fatal. Només un nen molt petit, que no pot ser conscient del perill d’allò que l’envolta, juga despreocupat al terra. Una de les dones —la situada més a la dreta— es troba en xoc i sembla com si encara no es cregués el que està passant; una altra, sembla resignada i tanca els ulls esperant els trets; i les altres dues —una d’embarassada, amb el fill gran que s’hi aferra plorant, i l’altra amb el seu petit nadó abraçat contra el pit— estan aterrides. És la impactant escena que Picasso va pintar al quadre Massacre a Corea.

Pablo Picasso. "Massacre a Corea". Valauri, 18 de gener de 1951. Oli sobre tela. 110 x 210 cm. MP203. Musée national Picasso-Paris © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2019Pablo Picasso. “Massacre a Corea”. Valauri, 18 de gener de 1951. Oli sobre tela. 110 x 210 cm. MP203. Musée national Picasso-Paris © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2019

Picasso va crear l’obra a principis de l’any 1951, com a denúncia per les matances de civils durant l’avanç de l’exèrcit dels Estats Units dins del territori de Corea del Nord, durant la Guerra de Corea. Aquesta pintura a l’oli sobre contraplacat, que pertany al Musée Nacional Picasso-Paris, està exposada aquests dies al nostre Museu, en el marc de la mostra «Pablo Picasso. Paul Eluard. Una amistat sublim», i en el context que exemplifica el compromís polític de Picasso i l’amic Paul Eluard en el moment posterior a la Segona Guerra Mundial. Aquesta no és la primera vegada que la podem veure a Barcelona, atès que l’obra ja havia visitat el Museu l’any 2004, amb motiu de l’exposició «Picasso: guerra i pau».

Massacre a Corea és una obra amb un missatge directe. Picasso, en plena Guerra Freda, es va posar al costat de les víctimes civils nord-coreanes, que, en aquell moment precís de la contesa, patien les conseqüències d’un conflicte molt cruent.

En canvi, a banda del títol, Picasso no contextualitza cap fet concret de la Guerra de Corea i pinta els personatges de manera universal. Només el riu, que divideix en dos el quadre, fa pensar en la partició del territori coreà; una divisió que encara avui és vigent.

En la manera com Picasso distribueix la violenta escena, podem veure de forma clara la influència del cèlebre quadre de Goya Els afusellaments del 3 de maig (1814), però també de L’execució de l’emperador Maximilià de Mèxic (1868), d’Édouard Manet. En els tres quadres que representen els afusellaments, els botxins se situen a la dreta de l’escena i les víctimes, a l’esquerra.

"Els afusellaments del 3 de maig" (1814). Francisco de Goya, Museo del PradoEls afusellaments del 3 de maig  (1814). Francisco de Goya, Museo del Prado
"L'execució de l'emperador Maximilià de Mèxic" (1868), Edouard Manet. Kunsthalle MannheimL’execució de l’emperador Maximilià de Mèxic (1868), Edouard Manet. Kunsthalle Mannheim

Picasso pren partit pels innocents en el quadre, tal com ja ho havia fet al Guernica durant la Guerra Civil, però en aquesta ocasió i en aquell aleshores l’obra no va agradar a ningú. Per contra, va molestar els dirigents del Partit Comunista francès, del qual Picasso n’era militant, que van considerar que l’estètica del quadre s’apartava massa del realisme socialista. I evidentment, atès la temàtica que tractava, va caure com una galleda d’aigua freda en sectors de la crítica internacional, propers als museus americans com ara el MOMA de Nova York. «Encara que no agradi a ningú, ja és quelcom, no?», va dir Picasso.

Però el bon art és universal i atemporal i supera sempre les circumstàncies del moment i finalment Massacre a Corea ha perdurat com una de les obres pacifistes i en defensa dels drets humans més importants de Picasso, més enllà d’ideologies i bàndols. L’expert picassià Pierre Daix assegurava que, amb els anys, el quadre havia pres un aspecte «de ciència-ficció» i havia entrat «dins de la gran tradició de les pintures de la crueltat, una Massacre dels innocents, versió segle xx».

2 Comments
  • Franco Santangelo 4º10
    maig 21, 2020

    Es una representación, en contra de lo que se muestra, a lo ocurrido en el avance del ejercito de los Estados Unidos en territorio de Corea del Norte, durante la Guerra de Corea, donde murieron muchas personas (niños, mujer, hombres,etc)
    solo por su nacionalidad cuando ellos solo eran civiles

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *