Blog del Museu Picasso de Barcelona

Paul Eluard i Picasso, passió per la poesia

Sovint els pintors escriuen poesia i són amics de poetes. Picasso tenia clar que pintura i poesia estaven unides: «Al capdavall, totes les arts en són una sola. Es pot escriure una pintura amb paraules, com es poden pintar sensacions en un poema». La relació intensa de Picasso amb la poesia i l’escriptura, que ja neix quan d’adolescent escrivia cartes a la seva família en forma de diari, és la temàtica que aquesta tardor i hivern el Museu Picasso pretén explorar amb profunditat en dues exposicions simultànies i diverses activitats. D’una banda, una exposició narra l’amistat, complicitat i afinitats electives entre Picasso i Paul Eluard, un dels màxims exponents de la poesia d’avantguarda francesa del segle xx; i de l’altra, una segona mostra s’endinsa en la producció poètica i literària de Picasso mateix, una activitat que va lligada a la seva producció com artista visual.

Pablo Picasso. Paul EluardPablo Picasso. Paul Eluard. Llapis de grafit sobre paper, 1936. Musée d’art et d’histoire Paul Eluard – Saint-Denis. Cliché :Irène Andréani © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2019

De fet, «Pablo Picasso. Paul Eluard. Una amistat sublim» i «Picasso poeta» són dos exposicions en una, en paraules del director del Museu, Emmanuel Guigon, que il·lustren la importància de la poesia, tant en l’obra com en la vida quotidiana del pintor. Eluard i el malagueny es devien veure per primer cop en una obra de teatre, just després de la mort el 1918 de Guillaume Apollinaire, un altre gran poeta amic del pintor. Però no va ser fins al 1935 que inicien una amistat íntima, farcida de col·laboracions i admiració mútues. Eluard ja era col·leccionista d’obres de Picasso, per exemple. En la mostra es poden veure molts dels poemes que el francès dedica al pintor però també obres de Picasso tan significatives com un retrat a llapis que el poeta s’emporta sota el braç a Barcelona el gener de 1936 on pronuncia una conferència amb motiu de l’exposició de Picasso, organitzada pel grup ADLAN.

Imatge gràfica de l’exposició «Pablo Picasso. Paul Eluard. Una amistat sublim»
Picasso poetaImatge gràfica de l’exposició «Picasso poeta»

La militància i l’activisme polítics de Paul Eluard van influenciar Picasso. Aquest és un tema central a la mostra, en què es pot veure com Eluard escriu el seu primer poema polític, Novembre 1936, impactat pel setge de Madrid durant la Guerra Civil. Picasso s’hi inspira quan realitza els gravats de Sueño y mentira de Franco. Picasso i Eluard seran companys més endavant, després de l’alliberament de París, com a militants del Partit Comunista francès i participaran plegats en moviments per la pau, que acabaran convertint els coloms de Picasso en símbols de la pau.

Paul Eluard, a més, va ser qui va presentar Dora Maar a Picasso. L’exposició inclou també retrats picassians de la gran fotògrafa surrealista, amant del pintor, que va documentar la realització del Guernica, però també es poden veure retrats de Nusch, la segona esposa d’Eluard (ell havia estat abans casat amb Gala, la muller de Dalí). Eluard i Picasso van compartir, amb llurs parelles i d’altres amics, tres estius consecutius a Mogins. Picasso retrata sovint Nusch i esdevé la dona —que no fou parella de Picasso— més retratada pel pintor.

Pablo Picasso. Retrat de Dora MaarPablo Picasso. Retrat de Dora Maar. París, 1937. Oli sobre tela. 92 x 65 cm (sense marc). MP158. Musée national Picasso-Paris © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2019
Pablo Picasso. Retrat de NuschPablo Picasso. Retrat de Nusch. 1937. Oli sobre tela. 55 x 46 cm. Staatlichen Mussen zu Berlin, Nationalgalerie, Museum Berggruen. NG MB 54/2000 © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2019

La pintura i l’escriptura van de bracet en aquestes dues exposicions. Per a Picasso era natural incloure textos dins de les seves obres i dibuixos en els seus textos, com podem constatar en els nombrosos manuscrits que veurem a «Picasso poeta». Escriptura i dibuix es fonen en obres com ara Neva al sol, en què la frase és literalment dibuixada per Picasso en diverses variacions, l’any 1934. Tanmateix, el Picasso poeta, en el sentit més tradicional de la paraula, es conforma el 1935, en un moment de crisi personal, amb un primer poema en castellà de més de 30 planes, sense puntuació i amb escriptura semiautomàtica. Sobretot durant el primer any, la poesia serà una obsessió per a Picasso, que ja utilitza el francès, en formats diversos com ara els poemes riu, variacions o poemes amb una estructura clàssica. Picasso també crea poemes gravats com a la sèrie Poemes i litografies, del 1954, o bé intervé directament en el text d’un altre autor, com quan il·lustra amb un llapis litogràfic vermell Le Chant des morts, de Pierre Reverdy, el 1948. L’exposició no oblida el Picasso dramaturg amb obres com El desig atrapat per la cua, escrita en plena ocupació a París, Les quatre nenes o la seva darrera obra de teatre, El entierro del conde de Orgaz, del 1957-58, en la qual retorna a la seva llengua materna.

 El entierro del conde de Orgaz (facsímil del manuscrit original del llibre) Pablo Picasso. El entierro del conde de Orgaz (facsímil del manuscrit original del llibre). Barcelona, 25 d’octubre del 1969 Fons Gustau Gili i Anna Maria Torra. Museu Picasso, Barcelona. Adquisició, 2017 MPB 114.083.15 © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2019

 

CONTINGUTS RELACIONATS

Web de «Picasso poeta»

Web de «Pablo Picasso, Paul Eluard. Una amistat sublim»  

 

 

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *