Blog del Museu Picasso de Barcelona

Bernard Plossu: «Picasso és fotògraf!»

En els darrers dies de «Picasso, la mirada del fotògraf», l’exposició ha comptat amb la presència d’un convidat de luxe, el fotògraf francès Bernard Plossu (1945), conegut pels seus subtils i poètics paisatges en blanc i negre i un dels grans fotògrafs europeus actuals. Si en el fotomuntatge de Joan Fontcuberta, que s’inclou a l’exposició, Picasso llueix dos rellotges, Plossu duia penjades al coll dues càmeres de fotografia a la visita guiada de la mostra el darrer dijous, dia 12 de setembre, acompanyat pel director del Museu, Emmanuel Guigon, i la comissària de l’exposició, Violeta Andrés.

Plossu, amb els ulls ben badats i una curiositat infinita, va demostrar una gran complicitat i una actitud transversal davant de les fotografies de Picasso i dels seus tallers de treball fetes per diversos fotògrafs però també per aquelles realitzades pel pintor malagueny mateix. Plossu, interpel·lat per les preguntes de l’amfitrió de la visita, Emmanuel Guigon, amb qui ha publicat un llibre sobre Magritte, va deixar clar des del principi: «Molta gent deu pensar que Picasso és només un fotògraf amateur. No! Picasso és fotògraf!». Ho va dir a la primera sala de la mostra on pengen les fotografies que Picasso va fer durant la seva segona estada a Horta de Sant Joan el 1909. Els retrats dels vilatans i del paisatge van provocar una reflexió sobre la relació entre cubisme i fotografia: «El bon fotògraf és un ballarí que veu el cubisme de manera natural».

El Premi Nacional de Fotografia francès també va quedar fascinat per la mida reduïda de les còpies vintage de les fotos picassianes —fascinació normal en un fotògraf que ha estat capaç de captar la grandesa dels paisatges en formats molt reduïts. Tanmateix, Plossu també s’ha dedicat al paisatge urbà; com en el llibre Plossu Paris, publicat l’any passat. París és una ciutat molt present a l’exposició, encara que sigui a través dels tallers que Picasso va tenir a la capital francesa. «Picasso és París. Jo cada cop que torno a París, per a mi és una nova ciutat i l’he de tornar a fotografiar», assegurava. La galerista i col·leccionista de fotografia Chantal Grande va intervenir a la visita parlant sobre la relació entre les ciutats i els dos artistes: «Qualsevol ciutat s’entrega a Plossu i a Picasso també. Aquesta és la grandesa de tots dos».

Chantal Grande també va remarcar l’amor pels petits detalls —aquells que no tothom veu— com un altre tret de l’obra de Bernard Plossu. Ho prova el fet que la fotografia que més va sorprendre el fotògraf de tota l’exposició fos la que mostra l’escultura de guix inacabada Dona embarassada al taller de La Fournas, a Valauri, esculpida per Michel Mako el 1950. Un fragment de taller en què Picasso no hi és físicament «però sí que hi és».

L’exposició demostra com de conscient n’era Picasso, del poder de la imatge fotogràfica, tant quan «posa» com a pintor, amb la paleta a la mà (cosa que sembla ser que en realitat mai no feia), com quan es disfressa, o quan és ell el fotògraf, va explicar Violeta Andrés. Fotografia i pintura s’interrelacionen íntimament en l’obra de Picasso però també en la de Plossu, que va confessar que les seves influències principals provenen més de la pintura que de la fotografia mateixa.

La visita va concloure amb una intervenció de Joan Fontcuberta, que, a l’epíleg de la mostra, exposa un fotomuntatge amb un retrat de Picasso, fet per André Villers, amb una càmera penjada al coll. Sembla tot molt real però Fontcuberta ens enganya —com fa tants cops a la seva obra—, per demostrar-nos que la fotografia no reflecteix la realitat. Picasso no duia una càmera en la fotografia original de Villers (però sí dos rellotges!!). Tant se val perquè al capdavall Picasso sí que era fotògraf.

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *