Blog del Museu Picasso de Barcelona

Habitants del Museu: Pere Romeu, l’ànima dels Quatre Gats

Habitants del Museu: Pere Romeu, l’ànima dels Quatre GatsPablo Picasso: Pere Romeu. 1900. Tinta sèpia a ploma, aiguada i aquarel·la sobre paper. 17,9 x 12,9 cm. Aportació de l’Ajuntament de Barcelona, 1963. MPB 50.488

 

En el repàs als habitants del Museu Picasso, ens aturem en la figura de Pere Romeu, al qual podríem definir com l’ànima dels Quatre Gats. Personatge bohemi i promotor cultural —però sense capital per dur a terme els seus projectes—, Romeu és protagonista d’alguns dels dibuixos que Picasso va fer en aquesta mítica taverna barcelonina i que formen part de la nostra col·lecció permanent.

Pere Romeu i Borràs va néixer a Torredembarra el 1862. Des de ben jove va mirar de guanyar-se la vida com a pintor, i va relacionar-se amb el grup modernista de Ramon Casas. Quan va fer 31 anys, va emprendre una aventura a l’estranger i, en col·laboració amb Miquel Utrillo i Théophile Alexandre Steinlen, va organitzar un espectacle d’ombres xineses al Theatre des Ombres Parisiennes de París. El trio va mirar d’exportar l’espectacle a Nova York i Chicago, però no va tenir èxit.

De tornada a París, Romeu va aconseguir feina d’animador al cabaret Le Chat Noir del barri de Montmartre gràcies a la seva bona relació amb el propietari, Louis Rodolphe Salis. Aquesta experiència li va donar la idea d’obrir un local de característiques semblants a Barcelona, però no disposava de diners suficients, i per aquest motiu va aliar-se amb Miquel Utrillo, Ramon Casas i Santiago Rusiñol, i així va ser com el Quatre Gats es va inaugurar el 14 de juny del 1897.

Pel que fa al físic, Romeu era un personatge pintoresc: alt, desmanegat i barbut, la seva figura va ser retratada i caricaturitzada no només per Picasso, sinó també per altres artistes com Casas mateix, que va fer-lo protagonista de la seva coneguda obra Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, exemple paradigmàtic de la fusió entre pintura i cartellisme.

 

Habitants del Museu: Pere Romeu, l’ànima dels Quatre GatsPablo Picasso. Pere Romeu caricaturitzat de bòer, i altres croquis (menú de Quatre Gats). Barcelona, 1899-1900. Llapis grafit sobre paper imprès. Donació Picasso, Pablo, 1970. Museu Picasso, Barcelona. MPB 110.813

 

Pel que fa als dibuixos que li va dedicar Picasso, destaquen especialment els dos que podeu veure en aquest post. El primer és un retrat amb tinta i aquarel·la que incorpora un acudit en forma d’inscripció: «El senyor Romeu enganya les criades. El senyor Romeu menja merda amb un cordill». En segon lloc, veiem un dibuix de Romeu a la contraportada del menú dels Quatre Gats caracteritzat com si fos un bòer de les guerres sud-africanes.

Abans del tancament de la taverna, que tindrà lloc el 1903, Romeu va impulsar l’edició d’una revista que portava el mateix nom i que va publicar-se per primera vegada el 1899. Els darrers anys de la seva vida els va dedicar a l’esport: va regentar el Gimnasio Catalán del carrer Provença, on va exercir de professor d’esgrima, va obrir un garatge i, fins i tot, va participar en alguna cursa d’automobilisme.

Pere Romeu va morir a Barcelona el 23 de desembre del 1908, a l’edat de 46 anys. El diari La Vanguardia va recollir així la notícia: «Sentidíssima ha estat la mort del popular Pere Romeu, tan apreciat per aquells que el coneixien. Sense haver estat escriptor ni artista, va ocupar un lloc important en l’avanç que aquests darrers anys ha adquirit la vida intel·lectual a Barcelona […] Romeu va donar un gran impuls al modernisme, pul·lulant des de llavors els seus imitadors en matèria d’indumentària».

Una necrològica que confirma que Romeu va ser un d’aquells personatges als quals se’ls pot aplicar la frase de «geni i figura».

 

Habitants del Museu: Pere Romeu, l’ànima dels Quatre GatsPablo Picasso. Pere Romeu. Barcelona, 1900. 7 x 8.6 cm. Tinta i pintura a l’essència sobre paper. 10,8 s 10,2 cm. The Museum of Metropolitan Art, Nova York. Donació Raymonde Paul, en memòria del seu germà C. Michael Paul, 1982.1982.179.28

 

I què direm de Pere Romeu? Hem vorejat el perill de descuidar-nos-el. Sabem molt poques coses d’aquest amfitrió, i gairebé, totes voregen la llegenda. La seva estada a París, les seves vel·leïtats artístiques, els seus diversos oficis, la seva afecció a la bicicleta i a tot el que era innovació i modernitat, el seu professorat d’esgrima, el garatge, la misèria i l’oblit finals.

Una carta de Casagemas als Reventós ens dóna a entendre que Pere Romeu és objecte de riota quan passa pels carrers, i li aconsella de plegar veles i de muntar la tenda a París, on, diu, serà més respectat… Segurament, de tots aquells xambergs de fi de segle, de totes aquelles xalines, de totes aquelles cabelleres, de totes aquelles pipes i aquelles casaques, els de Pere Romeu eren els més típics i els més vistents; segurament els més vells i atrotinats, els més bruts i aprofitats.

Això és el que sembla donar a entendre Picasso quan el retrata d’esquena: Pere Romeu és un personatge pintoresc i tota la seva força, tota la seva personalitat, semblen concentrar-se en aquest pintorequisme. Però, com era Pere Romeu?

Palau i Fabre, Josep: Picasso i els seus amics catalans. Galàxia Gutenberg – Cercle de Lectors, Barcelona, 2006, p. 110-111

 

Més informació: 

 

Redacció del Museu

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *