Blog del Museu Picasso de Barcelona

“El testament d’Orfeu”, l’únic treball cinematogràfic de Picasso

"El testament d’Orfeu", l’únic treball cinematogràfic de PicassoLucien Clergue: «Picasso al rodatge de la pel·lícula de Jean Cocteau El testament d’Orfeu». 18 de setembre de 1959. Les Baux-de-Provence. Jacqueline Roque, Lucia Bosé, Luis Miguel Dominguín. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2017.

 

La fotografia que encapçala aquest article, obra de Lucien Clergue, correspon a l’única escena cinematogràfica de Pablo Picasso, si no tenim en compte les imatges documentals. La pel·lícula és El testament d’Orfeu, dirigida l’any 1959 pel cineasta francès Jean Cocteau, i en què, a banda de Picasso, hi apareixen també la seva parella d’aleshores, Jacqueline Roque, el torero Luis Miguel Dominguín i l’actriu Lucia Bosé.

La participació de Picasso en aquesta pel·lícula s’entén per la relació d’amistat que tenia amb Jean Cocteau des de feia més de quatre dècades. La primera vegada que van treballar junts va ser el 1916; Cocteau, ideòleg i escenògraf del ballet Parade que els Ballets Russos van representar a Barcelona, va presentar-li el coreògraf Serguei Diàguilev, i aquest va proposar-li que dissenyés el vestuari i els decorats de l’obra. Tal com vam veure a l’exposició «1917. Picasso a Barcelona», l’obra va causar un gran impacte per la gosadia de la posada en escena quant a l’àmbit plàstic, musical i narratiu.

La confiança entre Cocteau i Picasso va refermar-se poc després, el 1918, quan el mestre cubista va demanar que fes de testimoni al seu casament amb la ballarina Olga Khokhlova, juntament amb Max Jacob i Guillaume Apollinaire. El 1919 Cocteau va dedicar a Picasso una oda poètica. I sis anys més tard, el 1924, Cocteau i Picasso van col·laborar un altre cop amb els Ballets Russos de Diàguilev; en concret, a l’obra Le train bleu, amb escenografia de Cocteau i un teló on s’hi va pintar l’obra Deux femmes courant sur la plage, de Picasso.

Així doncs, quan Cocteau comença a experimentar amb el cinema als anys vint, i amb molta més dedicació a la dècada dels quaranta, l’amistat amb Picasso està més que consolidada

El 1930 Cocteau va dirigir el primer capítol d’una saga sobre el mite d’Orfeu, anomenat La sang d’un poeta. La segona part, titulada simplement Orfeu, es va estrenar el 1950. Quan va arribar el moment de tancar la trilogia amb El testament d’Orfeu, Cocteau va demanar Picasso que s’afegís a la llarga llista d’amics artistes que formaven part del seu món, des de Charles Aznavour fins a Brigitte Bardot, Yul Brynner i Jean-Pierre Léaud. A més a més, el director va comptar amb el suport econòmic de François Truffaut.

L’aparició de Picasso en aquest film dura només uns segons i es limita a l’escena que recull la fotografia de Lucien Clergue, en la qual l’artista crida l’atenció dels seus companys en el moment en què el poeta protagonista, interpretat per Cocteau, passa per davant. Podeu veure el moment exacte en aquest vídeo, a partir del minut 1’47”. Potser no és una interpretació mereixedora d’un Oscar, però com a mínim és la prova que, per un dia, Picasso va esdevenir actor cinematogràfic.

 

Redacció del Museu

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *