Blog del Museu Picasso de Barcelona

L’aventura americana de Jaume Sabartés

Al llarg dels anys que Pablo Picasso i Jaume Sabartés van compartir a Barcelona, el pintor va representar el seu amic sempre com un poeta romàntic i melancòlic. Els temps de la bohèmia tanmateix no poden durar sempre. El jove Sabartés hauria volgut viure com un escriptor i artista modern però aquella no fou la millor època per ser-ho. La crisi posterior a la guerra de Cuba va fer que molts joves emigressin; i el juliol de 1904, Sabartés també decideix marxar, tot aprofitant que el seu oncle matern, Francisco Gual, era propietari d’una botiga d’ultramarins, La Palmera, a Ciutat de Guatemala. No tornaria a Europa de manera definitiva fins al 1932.

Pablo Picasso “Poeta decadente” [Jaume Sabartés] Poeta decadent [Jaume Sabartés]. Barcelona, 1900. Carbonet i pintura a l’essència sobre paper verjurat amb filigrana. 48,3 x 32,2 cm (irregular). Museu Picasso, Barcelona Donació. Jaume Sabartés, 1962 MPB 70.232. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Gasull Fotografia

 

Mesos després de la seva arribada a Amèrica, Sabartés explica les seves primeres impressions guatemalenques en el seu darrer article a la revista Joventut, amb què havia col·laborat des de l’any 1903. En l’article De casa a ca l’oncle, el jove de 23 anys, tot fent gala del seu esperit anarquista, lloa la llibertat que troba en els autòctons: «El mercat és purament com el somien els anarquistes més intel·lectuals. No es preocupen del vestir, perquè tots són iguals i lliures».

Sabartés acaba acostumant-se de bon grat a treballar al comerç de l’oncle, i l’any 1908 es casa amb la guatemalenca Rosa Robles. Ara bé, malgrat la seva feina menestral, Sabartés és un diletant —i ho serà sempre—, així que estableix contacte amb diversos artistes de la ciutat, com ara l’escultor d’origen català Justo de Gandarias i organitza tertúlies a la rebotiga de La Palmera. Sabartés farà sempre el mateix, vagi on vagi. «Quan arriba a un lloc de nou, Sabartés s’introdueix de seguida en els cercles intel·lectuals», explica Margarida Cortadella, comissària de l’exposició «Sabartés per Picasso per Sabartés». I sobretot, mai no deixa de recomanar l’obra de Picasso.

No serà fins que Sabartés es trasllada a viure a Nova York l’any 1911, ciutat on s’estarà més d’un any, que l’amic de Picasso s’adona de la fama internacional que ha adquirit l’obra del malagueny i li proposa organitzar una exposició a la ciutat americana. Té sempre Picasso en ment. A principis de l’any 1913 el matrimoni torna a Guatemala, però aquest cop s’instal·la a Quezaltenango. Allà treballa de periodista «clàssic» i dirigeix el diari El Comercio, on fa de tot, fins i tot de traductor dels cables internacionals. Més tard, el 1920, passa a dirigir el Diario de los Altos però de nou necessita combinar una activitat més crematística amb feines més creatives, i per aquest motiu publica diversos contes a la revista Juan Chapín i organitza els Juegos Florales Nacionales, inspirats en els Jocs Florals catalans.

Portada de la revista Juan Chapín, núm. 39. (15 de desembre del 1913), amb una fotografia de Jaume Sabartés com a director del diari. El Comercio, de Quezaltenango. Museu Picasso, Barcelona. Centre de Coneixement i Recerca

 

Després del naixement del seu fill Mario, torna a Ciutat de Guatemala l’any 1920, on fa de professor i cofunda l’Escuela Nacional de Bellas Artes. Guatemala deixarà una petjada profunda en el futur secretari de Picasso, atès que a partir del record de la dictadura de Manuel Estrada de Cabrera (1898-1920), escriurà als anys quaranta les novel·les Don Julián i El Benemérito. En una carta de febrer de 1926 a Picasso, però, Sabartés no amaga un sentiment de nostàlgia: «Cada día se me hace más cuesta arriba esta vida tan apartada de lo que era nuestro sueño de juventud. Tú no sabes lo que es esto de verse lejos como de sí mismo». Confessa que se sent un «fracassat» i defineix Guatemala com una terra on «nadie tiene gusto y no abunda el dinero».

 

Efectivament, alguna cosa anava malament. El retorn temporal de Sabartés a Barcelona l’any 1927, per motius de salut del seu fill, va suposar també un sotrac personal. A la ciutat catalana retroba un antic amor, Mercedes Iglesias, i amb ella se’n va uns mesos a París, ciutat on es produeix l’esperat retrobament amb Picasso a les acaballes de setembre.

Sabartés tanmateix no abandona el somni americà i torna a Amèrica. Aquest cop s’estableix a Montevideo amb la seva nova parella, on torna a fer de periodista però sense deixar de difondre l’obra picassiana. En aquest sentit, proposa a l’artista una exposició monogràfica que podria viatjar després a Buenos Aires. La mostra no es va arribar a organitzar mai però queda palès que Sabartés havia mogut ja alguns fils perquè li diu a Picasso que la despesa aniria a càrrec del Ministeri d’Educació uruguaià, i que també estan disposats a adquirir alguna de les seves obres. En certa manera, Sabartés estava ja prefigurant el seu futur paper de secretari, coordinador i divulgador de l’obra de Picasso, després del seu retorn definitiu a Europa.

 

Més informació:

 

Redacció del Museu

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *