Blog del Museu Picasso de Barcelona

Malén Gual: «No hem de mirar Picasso com l’artista consagrat, sinó com un noi de 19 anys que absorbeix moltes coses de molts altres artistes»

Com ja sabeu, des del darrer 21 de setembre i fins al 20 de gener podeu gaudir de la mostra «Picasso descobreix París», en què, amb la col·laboració del Musée d’Orsay i del Musée national Picasso-Paris, hem plasmat el context que es va trobar l’artista en els seus primers viatges a la capital francesa. Ara, aprofundim una mica més en els continguts d’aquesta iniciativa a tres bandes entrevistant la comissària de la mostra i conservadora del Museu Picasso, Malén Gual.

 

Malén Gual amb els mitjans de comunicació.Malén Gual, durant la visita guiada per als mitjans de comunicació.

 

«Picasso descobreix París» va més enllà del concepte d’exposició. Com la definiríem?

És una mostra que és el resultat d’un intercanvi d’obres amb el Musée d’Orsay i el Musée national Picasso-Paris. Aquesta idea sorgeix quan aquestes entitats ens fan la petició d’obres per a l’exposició «Chefs d’Ouvre», per a la qual hem cedit Ciència i Caritat i els estudis preparatoris, així com el préstec excepcional de 52 peces de l’època de 1900 a 1905 per a l’exposició «Picasso. Bleu et Rose». Nosaltres ens quedàvem amb les sales buides i les havíem d’omplir d’alguna manera. Llavors vam pensar que ho podríem aprofitar per ensenyar què va trobar Picasso en els seus dos primers viatges a París.

Quines diferències es troba Picasso respecte a Barcelona?

Moltes. Primer pensem que Barcelona era una ciutat d’uns 500.000 habitants, i ell n’arriba a una de més de 2 milions. Allí es troba els artistes contemporanis del moment; l’avantguarda, en un context en què l’impressionisme ja està superat, mentre aquí encara no ha arribat. Però també es troba amb una ciutat absolutament il·luminada amb llum elèctrica, plena de cartells que anuncien l’exposició universal i les exposicions a moltes galeries, i amb una laxitud de costums i d’hàbits molt gran. A més, Picasso no deixa de ser un nen de 18 anys que marxa de casa a una gran ciutat (complirà els 19 a París); qualsevol de nosaltres es quedaria igualment enlluernat.

 

Picasso descobreix París, un viatge a la bohèmia de principis del segle XXPablo Picasso: Picasso i Manuel Pallarès contemplant la Torre Eiffel. Barcelona o París, 1900. Tinta sèpia a ploma sobre paper. 8,8 x 11,1 cm (irregular). Museu Picasso, Barcelona. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.996. Fotografia, Gasull Fotografia. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

 

Hi va ell sol, o hi va acompanyat?

En el seu primer viatge, de l’octubre al desembre de 1900, s’hi trasllada amb Carles Casagemas. De seguida es troba amb Manuel Pallarès i la resta dels amics catalans. El 1901 coneixerà Max Jacob i començarà a obrir-se al món francès, però la seva primera estada és una continuïtat de l’ambient dels Quatre Gats. De fet, hi ha uns dibuixos molt macos que mostren Picasso i els seus amics Utrillo, Casas, Rusiñol o Pichot sortint de l’exposició universal amb unes noies. Per tant, en el seu primer viatge es continua relacionant amb els seus amics de Barcelona.

I si diem que Picasso va descobrir París, podríem fer el joc de dir que París també va descobrir Picasso?

Sí, però no immediatament. En el primer viatge, Picasso descobreix París. L’any 1901, quan fa l’exposició a la galeria Vollard, Picasso continua descobrint París (i un altre món que més tard desembocarà en l’època blava), i és també quan París comença a descobrir Picasso perquè els crítics i historiadors donen a conèixer la seva obra. Les crítiques que rep són positives perquè el veuen com un artista que arribarà lluny, tot i que de vegades li diuen que vol abraçar massa. Però això és normal perquè, com he dit abans, no hem de mirar Picasso com l’artista consagrat sinó com un noi de 19 anys que absorbeix moltes coses de molts altres artistes: la forma de pintar, la temàtica, etc.

 

Les planxadores, de Degas.Edgar Degas: Planxadores. 1884- 1886. Oli sobre tela. 76 x 81,5 cm. Musée d’Orsay, París. Llegat del comte Isaac de Camondo, 1911. © RMN-Grand Palais (museé d’Orsay) / Tony Querrec / Gérard Blot / Hervé Lewandowski / Thierry Le Mage / Jean Schormans / Michèle Bellot / René-Gabriel Ojéda / Thierry Ollivier

 

De les obres que el Musée d’Orsay i el Musée national Picasso-Paris han cedit per a la mostra, quines són les més destacades?

Crec que una de les obres de més qualitat és Les planxadores de Degas, que és la tercera obra d’una sèrie de quatre en què l’artista ensenya com era la feina d’aquestes obreres als anys vuitanta del segle xix. També tenim tres Cézanne molt interessants perquè dos d’ells eren de la col·lecció de Picasso, que els havia comprat: El mar a l’Estaque i Cinc banyistes. Altres obres destacades són la terracota de Gauguin o la Cursa de braus de Manet. I també tenim les proves d’allò que Picasso va veure a París, com la còpia d’una escultura de Bartholomé o de les pintures de Puvis al Panteó. Pensem que Picasso feia de turista com ho faríem nosaltres, i a les memòries de Sabartés trobem que anava molt al Louvre i al Museu de Luxemburg. Ell es fixava en tots els detalls d’artistes no tan coneguts i els incorporava al seu estil.

Per acabar, el director del Musée national Picasso-Paris, Laurent Le Bon, va dir el dia de la inauguració que aquestes col·laboracions demostren que es comença a difuminar la separació entre les col·leccions permanents i les exposicions temporals. Hi esteu d’acord?

Jo crec que el més important dels museus són les col·leccions permanents i les hem de posar sempre en valor. Cada museu té les peces que té i són les que hem de ressaltar. Aquesta mostra segueix la idea de Le Bon de ser més interdisciplinaris: es fa una barreja de pintures, documents i fotografies, i s’hi incorporen obres d’altres col·leccions per reforçar el discurs. Però cada museu té la seva col·lecció i és el que s’ha de mostrar, per molt que la puguem reforçar.

 

 

Redacció del Museu

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *