Blog del Museu Picasso de Barcelona

L’exposició de la galeria Vollard i la impetuositat del jove Picasso

L’exposició de la galeria Vollard i la impetuositat del jove PicassoPablo Picasso: Picasso i Manuel Pallarès contemplant la torre Eiffel. Barcelona o París, 1900. Tinta sèpia a ploma sobre paper. 8,8 x 11,1 cm (irregular). Museu Picasso, Barcelona. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.996. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018.

 

L’exposició de la galeria Vollard de l’any 1901 marca un abans i un després en la trajectòria de Pablo Picasso. Fou en aquell moment quan París va descobrir el seu talent a través de les crítiques positives que es van publicar a la premsa de l’època; algunes de les quals li auguraven un gran futur, tot i que encara tenia 19 anys.

Abans, a la tardor de 1900, Picasso arriba a París per primer cop i estableix lligams amb Pere Mañach, un barceloní que feia de marxant d’art. Mañach adquireix algunes de les seves obres i aconsegueix vendre-les, i tot seguit signen un contracte per procurar que els seus treballs es mostrin en alguna exposició. Finalment, Mañach comunica a Picasso que podrà exposar la seva obra a la galeria d’Ambroise Vollard, juntament amb el pintor basc Francisco Iturrino.

Picasso rep la notícia a Barcelona, on acaba de presentar una exposició de dibuixos organitzada per Miquel Utrillo a la Sala Parés, i en la qual també hi participava Ramon Casas. Malgrat tot i davant la notícia de Mañach, Picasso troba que la mostra de Barcelona té poca importància en comparació amb l’oportunitat nascuda a París. A més a més, Ambroise Vollard és aleshores un galerista reconegut que ha organitzat diverses exposicions d’artistes consagrats com ara Van Gogh, Gauguin o Cézanne. Així doncs, tan bon punt rep la bona nova de Mañach, decideix fer cap a París per segona vegada.

 

L'espera (Margot)Pablo Picasso: L’espera (Margot). Signat Picasso a l’angle inferior esquerre. París, 1901. Oli sobre cartró. 69,5 x 57 cm. Aportació de l’Ajuntament de Barcelona, 1963. MPB 4.271.

 

Picasso farà servir cartró com a suport de moltes de les obres que presenta en aquesta exposició perquè és un material més econòmic, i perquè que s’asseca més ràpid que la tela. Atès que necessitava produir moltes obres i no tenia gaires diners, podem dir que, de la necessitat, en va fer virtut. La seva activitat es torna frenètica, i el crític d’art Felicien Fagus arriba a dir que Picasso enllesteix tres obres al dia, tot i que segurament és una dada exagerada.

Les obres que Picasso presenta a la galeria Vollard pertanyen a tres estils diferents. En primer lloc; un estil de caire espanyol, amb temàtiques com ara les curses de braus o paisatges com La Musclera de la Barceloneta. El segon estil destaca per les policromies i pinzellades curtes, s’emmarca en el postimpressionisme i s’hi poden veure imatges del París nocturn. El tercer estil, de volums més perfilats, és el que després esdevindrà l’època blava, tot i que encara no és tan blau ni tan emotiu.

Segons la documentació que s’ha conservat, sabem que dues de les obres de la nostra col·lecció van ser exposades a la galeria Vollard: La morfinòmana; també coneguda com Margot, i Barraca de fira. Avui dia, encara no coneixem el llistat complet d’obres que es van exposar però és possible que d’aquí uns anys ho fem, atès que encara s’estan investigant els arxius de l’artista.

 

Barraca de firaPablo Picasso: Barraca de fira. Signat Picasso a l’angle superior dret (posteriorment). París, 1900. Oli sobre tela. 38,1 x 46,3 cm. Fundació Barcelona Cultura, 2005. MPB 113.113.

 

El que sí sabem és que Picasso va vendre la meitat de les obres; una xifra molt alta per a un debutant. A més a més, les crítiques de premsa van ser positives, arribant a qualificar-lo de «petit Goya». Fagus li va dedicar una crítica elogiosa, però també li va fer un toc d’atenció per les seves múltiples i, potser excessives, influències: Delacroix, Manet, Monet, Van Gogh, Pissarro, Toulouse-Lautrec, Degas, Forain, Rops… Influències que al parer de Felicien Fagus eren «totes passatgeres, que tan aviat s’esfumen com són captades; sembla que la seva fogositat no li ha deixat repòs per forjar un estil personal […]. El perill per a ell rau en aquesta mateixa impetuositat».

Sembla doncs que Picasso volia atènyer massa, tanmateix no hem d’oblidar que era un noi de 19 anys que estava absorbint molts corrents i idees. Un cop conclosa l’exposició, Picasso dona la raó al crític Felicien Fagus i refrena la seva impetuositat per a cercar nous camins.

Si voleu saber més sobre l’exposició de Picasso a la galeria Vollard i l’impacte que va causar en la seva carrera, recordeu que podeu venir a veure la mostra «Picasso descobreix París» al Museu Picasso de Barcelona. Es tracta d’una col·laboració a tres bandes amb el Musée d’Orsay i el Musée Picasso Paris, en què no només no només podreu gaudir de diverses obres del futur geni del cubisme sinó també d’artistes contemporanis com els que citava Fagus en la seva crítica.

Més informació:

 

Redacció del Museu amb l’agraïment a Malén Gual

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *