Blog del Museu Picasso de Barcelona

Terra, aigua i foc, ingredients de la cuina i la ceràmica

Terra, aigua i foc, ingredients de la cuina i la ceràmica

Pablo Picasso. Cursa de braus i peix (revers: Cares). Canes, 16/04/1957. Argila vermella cuita, tornejada, amb un peix sobreposat (argila blanca cuita, impresa amb les espines d’un peix, vidrada, pàtina gris; esquerdat i reparat), decorada amb pàtina i òxid negre, parcialment pintada amb vernís. Revers: pintada amb vernís, decorada amb incisions, pàtina negra. 42 cm de diàmetre. Museu Picasso, Barcelona. MPB112.446. Donació Jacqueline Picasso, 1982. Fotografia, Gasull Fotografia © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

 

Terra, aigua i foc són els ingredients imprescindibles de la cuina i la ceràmica, i activitats lligades a l’origen de la humanitat. Per als primers humans, el foc va suposar un punt d’inflexió atès que va significar la incorporació d’aliments cuits a la dieta, així com també una arma de protecció per a defensar-se dels atacs dels depredadors i també com a eina per a produir i desenvolupar utensilis  de ceràmica i d’altres materials.

A diferència d’altres disciplines artístiques com el gravat, la pintura o l’escultura, Picasso comença tard el seu treball en el món de la ceràmica; en concret, després de la guerra en una visita al taller de ceràmica Madoura, a Vallauris, el juliol de 1946, arran d’una exposició de ceramistes que es feia a la localitat.

Els propietaris del taller, Suzanne i Georges Ramié, van oferir a Picasso la possibilitat d’utilitzar els seus materials i instal·lacions. Com a contrapartida, el taller reproduïa i comercialitzava els dissenys de l’artista en tiratges limitats.

 

Terra, aigua i foc, ingredients de la cuina i la ceràmica

Pablo Picasso. Dos peixos. Cannes y Vallauris, 19/05/1956. “Empreinte originale”: argila blanca cuita, decorada amb engalbes i esmalt blanc, pàtina fosca. Revers: decorada amb òxid i pàtina gris. 42,5 x 22 x 6,3 cm . Museu Picasso, BCN. MPB112.437. Donació Jacqueline Picasso, 1982 © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

 

Com a anècdota, Georges Ramié recorda en un dels seus escrits la primera i breu estada de Picasso a Madoura, on va crear tres peces, que, un cop modelades, van romandre oblidades pel seu autor al taller, tot anhelant una cocció final que mai no acabava d’arribar.

Tanmateix, el destí dona molts tombs i finalment, just un any després, a l’agost de 1947, l’artista torna a Vallauris i troba les tres peces que pensava que havien desaparegut abandonades al taller. Aquest va ser el naixement de Picasso ceramista. Aquell mateix any, modela un brau i inicia una prolífica producció de plats, gerros, vasos, figures, mosaics, entre d’altres.

En l’art de la ceràmica, com en el de la cuina, els ingredients, els condiments i la cocció són la base de l’obra i en determinen la qualitat. Sembla talment com si l’artista vulgui portar aquesta relació encara més enllà, tot modelant elements gastronòmics com ara sardines, llenguados, ous ferrats, salsitxes, entre d’altres. Tampoc hi manquen altres motius, com ara la tauromàquia, escenes de la vida familiar, nus, així com imatges clarament inspirades en les ceràmiques gregues i romanes de l’antiguitat.

 

Terra, aigua i foc, ingredients de la cuina i la ceràmica

Pablo Picasso. Ceràmica en trompe-l’œil (botifarra i ous). Vallauris (Taller Madoura), 28 de març del 1951. Terracota blanca, modelada en la premsa, pintada a l’engalba i vidrada.  31 x 37 x 5,5 cm. Musée d’art moderne, Céret. MAMC 1991-0324. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

 

Per a l’artista, Vallauris representa una revifalla de la seva activitat d’escultor, estretament lligada amb la pràctica de la ceràmica, que abraça de manera intensiva entre el 1947 i el 1953, tot i que l’artista no abandona la ceràmica fins a l’any 1971, quan l’artista es troba al final de la vida.

L’any 1948 s’instal·la a La Galloise, una casa propera a Madoura, on acaba de desenvolupar tot el seu potencial per assimilar tots els conceptes que engloba la ceràmica.

De fet, l’artista es va prendre molt seriosament aquesta nova activitat artística i va assimilar les complexes tècniques que regeixen aquesta disciplina. Picasso va explorar els materials ceràmics, òxid i esmalt, entre d’altres, i va aprendre les peculiaritats del color. Així mateix el van fascinar els misteris de la cocció al forn.

Com a reflex d’aquesta activitat artística, la pel·lícula Pablo Picasso à Vallauris, rodada l’any 1953 per Luciano Emmer, ens ensenya l’artista en acció, i el seu taller, ple d’objectes recollits per fer les escultures com ara trossos de ferralla i cistells de vímet, així com plats de ceràmica i fragments de terrissa.

Un altre artista que ens pot oferir un testimoni fidedigne del Picasso ceramista és David Douglas Duncan, mort recentment, i que, amb la seva sèrie de fotografies fetes a la casa de La Californie, a Canes, ens aporta un valuós document gràfic.

 

Terra, aigua i foc, ingredients de la cuina i la ceràmica

Picasso a La Californie amb plat de Brau. Canes, 1957. Còpia moderna digital per injecció de tinta. 50 x 60 cm. Fons David Douglas Duncan. David Douglas Duncan. FDDD/5/48. Arxiu Museu Picasso, Barcelona. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

 

A la Sala 07 de l’exposició temporal «La cuina de Picasso», hi podreu trobar algunes obres de ceràmica, com ara Ceràmica en trompe-l’œil (botifarra i ous) (1951), Natura morta amb peixos i rodanxa de llimona (1957) i Cursa de braus i peix (1957).

 

Redacció del Museu

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *