Blog del Museu Picasso de Barcelona

La cuina de carències i de penúries en temps de guerra

Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, que va transcorre des de l’any 1939 al 1945, gran part dels països europeus es van veure immersos en un conflicte bèl·lic que va provocar més de seixanta milions de morts, comptant els militars, la població i els causats, directament o indirecta, pel genocidi portat a terme per l’Alemanya nazi. Va ser una època fosca per a la cultura i la llibertat d’expressió, i molts artistes van haver d’emigrar al continent americà o bé van haver de viure reclosos i sense cridar l’atenció als països ocupats per l’exèrcit alemany.

Natura morta amb cireresPablo Picasso. Natura morta amb cireres, 9 de juny – 6 d’agost del 1943. Oli sobre tela. Centre Pompidou, París. Musée national d’Art moderne – Centre de création Industrielle. Don de l’artiste en 1947. AM 2732P

 

Per a Picasso, l’esclat de la guerra va coincidir amb la seva arribada a Royan, on es va refugiar i on s’estaria prop d’un any. L’artista va instal·lar el seu taller en un pis de la casa Les Voiliers, davant del mar. Allí va pintar l’obra El Cafè de Royan (1940).

Posteriorment, Picasso torna a París, on viurà refugiat al seu estudi de la Rue des Grands-Agustins mentre dura l’ocupació. En aquest espai, tracta d’adaptar-se a l’ambient de guerra que es respira els carrers de la ciutat, on la fam i el racionament causen estralls en la població.

Aquesta situació quedarà reflectida en les seves obres; en primer lloc, sorgeixen els elements decoratius del seu entorn immediat, com ara mobles, atuells i aliments, relacionats amb la cuina, i que van fent acte de presència en totes les seves natures mortes.

Pablo Picasso. FloreraPablo Picasso. Florera. París, 22/04/1943. Tinta xinesa i guaix sobre paper. 65,8 x 50,6 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació Sabartés, Jaume, 1962. MPB 70.240

 

En segon lloc, es fan presents aliments com ara la fruita, els peixos, els crustacis o les botifarres, i estris com ara ganivets, les forquilles o també les estovalles de quadres que formen part de l’imaginari tradicional de les fondes espanyoles. Tots aquests elements encarnen una abundància fabulosa que contrasta frontalment amb l’època de penúries i d’escassetat que s’està vivint. «Ves! Fins i tot una cassola pot cridar… Tot pot cridar», va comentar Picasso a Pierre Daix.

L’any 1941, el punt de vista quotidià de Picasso esdevé tràgic i picaresc. Amb l’obra Nen amb llagosta fa befa del seu entorn, tot representant un nen nu assegut que juga amb una llagosta, un producte elitista. El quadre reprodueix els esquemes compositius dels retrats dels bufons de la cort de diversos artistes espanyols, en particular de Diego Velázquez. És ben coneguda l’admiració que Picasso sentia vers aquest artista barroc, i algunes de les seves obres poden considerar-se objecte d’apropiació per part de Picasso. El caràcter tragicòmic d’aquests personatges és perfectament afí amb l’experiència vital que l’artista experimentarà a París.

Pablo Picasso. Nen amb llagosta Pablo Picasso. Nen amb llagosta. Oli sobre tela. 21 de juny del 1941. 130 x 97,3 cm. Photo (C) RMN-Grand Palais (Musée national Picasso-Paris) / Jean-Gilles Berizzi

 

D’aquesta època de penúria i de fam, no podem oblidar d’esmentar les dues versions de El bufet de Le Catalan (1943). Com anècdota, al voltant d’aquesta obra, Robert Desnos anotava unes paraules de Picasso en un dels darrers textos que va escriure abans de ser arrestat pels alemanys: «Feia mesos que anava a dinar al restaurant Le Catalan, i feia mesos que mirava el bufet sense pensar en res sinó en el fet que era un bufet. Un dia vaig decidir fer-ne un quadre, i el vaig fer. L’endemà, quan vaig anar al restaurant, el bufet no hi era, i el lloc que ocupava era buit. Devia apropiar-me’n sense adonar-me’n mentre pintava».

Aquesta frase ens remet al fet que quan Picasso cobejava un objecte, se n’apoderava i el traslladava al seu món creatiu, recreant-lo, digerint-lo i cuinant-lo de manera que creava una nova existència.

A la Sala 05 de l’exposició temporal «La cuina de Picasso» podreu trobar aquestes i altres obres; com ara Natura morta amb raves (1944) o també Natura morta amb crani, porros i gerro davant una finestra (1945).

 

Redacció del Museu

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *