Blog del Museu Picasso de Barcelona

Habitants del Museu: Fernande Olivier, la primera musa de Picasso

Fernande Olivier, primera musa de Picasso

Pablo Picasso. Fernande Olivier amb mantellina negra. 1905 – 1906. Oli sobre tela. 100 x 81 cm. Salomon R. Guggenheim Museum, Nova York Thannhauser Collection. Llegat de Hilde Thannhauser, 1991. 91.3914

 

Fernande Olivier és una altra de les habitants que us trobareu al Museu Picasso de Barcelona. Coneguda per haver estat la primera musa de Picasso i per haver explicat la seva relació en dos llibres, la biografia d’Olivier és tan intensa que fins i tot ha estat novel·lada recentment per l’escriptora Isabel Clara-Simó.

Heu de saber, però, que el nom real de Fernande Olivier era Amélie Lang. Nascuda a París el 6 de juny del 1881, va tenir una infància inestable i va créixer sota la custòdia d’una germana de la seva mare que va voler casar-la per la força. Ella va fugir i es va casar amb un altre home al qual va abandonar l’any 1900 perquè la maltractava. Va ser llavors quan, per passar desapercebuda, va adoptar el nom de Fernande Olivier.

Quatre anys després, el 1904, Olivier va conèixer Pablo Picasso. L’artista malagueny s’havia mudat definitivament a París després de quatre viatges i vivia a l’edifici Bateau-Lavoir, ubicat al carrer de Ravignan, 13, al barri de Montmartre. El Bateau-Lavoir era molt freqüentat per escriptors i pintors de l’època, com ara Guillaume Apollinaire i André Salmon, i Olivier hi anava sovint per exercir de model.

La relació entre Picasso i Olivier va començar gairebé immediatament, just al principi del Període Rosa del pintor. Olivier va esdevenir una important font d’inspiració per a ell. Entre 1905 i 1906 Picasso va dedicar-li obres com el retrat amb mantellina negra, que es conserva al Museu Guggenheim de Nova York, o l’escultura Cap de dona que vam incorporar l’any 2000 a la nostra col·lecció permanent.

En paral·lel, Picasso segueix caminant cap a l’estil cubista amb Les senyoretes d’Avinyó (1907); una de les dones del quadre està inspirada també en Olivier.

 

Fernande Olivier (Pablo Picasso)

Fernande Olivier, photographed by Pablo Picasso, 1906. Musée Picasso, Paris © RMN-Grand Palais/Art Resource, NY, Photo: Madeleine Coursaget

 

El 1909, després d’una breu estada a Barcelona, la parella passa l’estiu a Horta de Sant Joan, un indret que Picasso considerava idíl·lic. Olivier va escriure algunes cartes de les quals el Centre d’Horta en conserva les còpies, i que ajuden a fer-nos una idea de la seva experiència.

A banda de deixar constància del meravellós paisatge que els envoltava i d’alguns personatges estrafolaris, Olivier va escriure que es passava els dies “a la plaça amb l’aristocràcia del poble, ja que Pablo està tot el dia tancat en el seu taller, com l’anomena ell”. En general, però, Olivier es mostra agraïda per l’amabilitat dels veïns i fins i tot assegura ser capaç d’entendre i parlar una mica el català.

Després de l’estiu, la parella torna a París però canvia de domicili i s’instal·la al número 11 del Boulevard Clichy, on Picasso fa un important retrat cubista d’Olivier que es pot contemplar al Museu Fitzwilliam de Cambridge.

El 1910, tots dos tornen a venir de vacances a Catalunya, repartint els dies entre Barcelona i Cadaqués. Però durant l’estiu del 1911 hi ha un canvi: Picasso marxa a Ceret i a la tardor coneix Eva Gouel, que esdevindrà la seva nova companya sentimental fins al 1915. Olivier torna a exercir llavors diversos oficis per guanyar-se la vida: des de caixera a una carnisseria fins a venedora d’antiguitats. Esporàdicament també escriu i fa classes de dibuix.

 

Cap de dona (Fernande Olivier)
Pablo Picasso: Cap de dona [Fernande Olivier]. París, 1906. Bronze. 35,7 x 24,8 x 25,4 cm. MPB 113035

 

El 1930, gairebé vint anys després de la seva separació i quan Picasso ja és un artista mundialment reconegut, Olivier publica sis capítols d’unes memòries de la seva relació al diari belga Le Soir, aplegats després al llibre Picasso et ses amis (1933). La intervenció dels advocats de Picasso evita que Olivier publiqui la resta de la seva història, que veuria la llum el 1988 amb Records íntims (escrits per a Picasso).

Fernande Olivier va passar els darrers anys de la seva vida en l’anonimat tot i que a la dècada dels cinquanta va mantenir petits contactes amb Picasso. Va morir a París el 29 de gener del 1966, als 84 anys. La seva biografia ha estat novel·lada per Isabel Clara-Simó en el llibre L’amant de Picasso (Editorial Bromera Alzira, 2015), on l’escriptora valenciana reivindica l’esperit feminista d’Olivier alhora que defensa la catalanitat de Picasso i del moviment cubista arran de l’estada de la parella a Horta de Sant Joan.

Et convidem a visitar el Museu Picasso de Barcelona per veure in situ el Cap de dona que va fer Picasso inspirant-se en Fernande Olivier i, per descomptat, per descobrir els altres habitants del Museu.

 

Redacció del Museu

1 Comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *